Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Primer Congrés d’Història del País Valencià
Història
Reunió científica organitzada al País Valencià per la Universitat de València i celebrada en aquesta ciutat, a Castelló de la Plana i a Alacant del 14 al 18 d’abril de 1971.
Hi participaren prop de 700 congressistes, que tractaren, sovint en català, diferents aspectes històrics, geogràfics i historiogràfics del País Valencià en un conjunt de prop de 400 comunicacions El congrés, coordinat per l’historiador Emili Giralt i Raventós com a secretari general, fou ocasió d’interessants actes culturals la representació escènica de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, un concert de música valenciana dels segles XV-XVIII i una representació extraordinària del Misteri d’Elx, a Elx mateix
Congrés d’Higiene de Catalunya
Medicina
Reunió científica celebrada a Barcelona pel juny del 1906, organitzada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya.
Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva Constà de tres seccions estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social Hi participaren 295 congressistes
Primer Congrés de Jurisconsults Catalans
Història del dret
Assemblea de juristes i advocats del Principat celebrada a Barcelona el 1881 per a tractar dels problemes que afectaven el dret civil català, amenaçat pels propòsits d’unificació jurídica de l’Estat espanyol.
En fou secretari i principal impulsor Valentí Almirall Hi participaren nombrosos congressistes, dividits en dos grups oposats un de minoritari, partidari de la unificació del dret civil amb figures com Manté, Mascaró i Sol i Ortega, i un altre de majoritari i partidari de la conservació del dret civil català, que triomfà, gràcies a la collaboració de Buxaderes, Bertran i d’Amat, Vallès i Ribot, i Valentí Almirall, entre d’altres
Congrés dels Diputats
Història
Cos legislatiu de la monarquia espanyola, des del 1837 fins al 1923 i des del 1976, el qual, amb el senat, forma les Corts Generals.
Els seus precedents són l’Estamento del Pueblo constitució del 1808 i l’Estamento de Procuradores del Reino estatut reial del 1834 La constitució del 1837 fou la primera que utilitzà aquest nom per designar la cambra de diputats A la constitució republicana del 1931 el Congrés dels Diputats era sinònim de corts Després de l’etapa franquista fou restablert per la llei de Reforma Política aprovada per les Corts el novembre del 1976 i per referèndum el desembre del mateix any la Constitució del 1978 consagrà definitivament la seva reinstauració És format per 350 diputats elegits per sufragi…
Congrés de Cultura Catalana
Cinematografia
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de seccions, treballs i actes culturals diversos en defensa i per a la promoció de la cultura catalana.
Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…
,
Congrés Continental
Història
Nom amb el qual són coneguts cadascun dels congressos de delegats de les colònies estat de l’Amèrica del Nord celebrats entre el 1774 i el 1789.
Correntment, hom designa amb aquest nom solament els dos primers congressos, celebrats a la ciutat de Filadèlfia els anys 1774 i 1775 congressos de Filadèlfia
Segon Congrés Catalanista
Política
Assemblea celebrada a Barcelona pel juny del 1883, convocada pel Centre Català; hi participaren tots els grups catalanistes, inclosos els elements de «La Renaixença»; els afectes a la política centralista espanyola no hi acudiren.
L’acord més important fou el de refusar qualsevol actuació política catalana dependent de partits generals espanyols
Primer Congrés Catalanista
Assemblea celebrada a Barcelona el 1880 per a fixar l’ideari catalanista.
Hi participaren elements molt diversos polítics del “Diari Català”, castelaristes de “La Publicidad”, elements de la “Gaceta de Cataluña”, apolítics de “La Renaixença”, literats de “Lo Gai Saber”, amb un total d’uns 1 200 congressistes Hi fou elegit president Valentí Almirall, del grup polític del “Diari Català”, davant Albert de Quintana, presentat pels apolítics de “La Renaixença”, que es retiraren del congrés Els principals acords adoptats foren el de nomenar una comissió defensora del dret català, el de crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i el de fundar una entitat, que fou el…
Congrés

Edifici del Capitoli, seu del Congrés dels EUA
© Xevi Varela
Organisme legislatiu dels EUA des de la constitució del 1787, format per la cambra dels representants i el senat.
Es reuneix, com a mínim, una vegada l’any i les sessions comencen el tercer dia de gener Té la seu a l’edifici del Capitoli, a Washington DC
Congregació Claustral Tarraconense
Congregació benedictina que reuní, del segle XII al XIX, els monestirs de monjos i monges d’hàbit negre de l’antiga província eclesiàstica Tarraconense.
Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n’anaren separant fins al segle XVI tot i que els de monges hi continuaren…