Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Comitè Internacional per a la Migració
Dret internacional
Organisme creat el 1951 que té per finalitat d’ajudar els emigrants de tot el món, sobretot europeus, que volen establir-se en territoris de densitat demogràfica escassa (Austràlia, Canadà) o mancats de personal tècnic qualificat (Amèrica Llatina).
També ajuda al reestabliment de refugiats en llocs d’asil permanents Des de la seva creació ha prestat els seus serveis a més de 3 milions de refugiats i emigrants Té la seu a Ginebra
Comitè Francès d’Alliberament Nacional
Política
Màxim organisme polític que dirigí la resistència francesa, creat el 3 de juny de 1943.
Fou el resultat de la fusió dels governs francesos d’Alger Giraud i de Londres De Gaulle Ambdós generals foren nomenats copresidents, però Giraud es retirà el mes d’octubre De Gaulle donà més representativitat al Comitè incorporant-hi parlamentaris i creant una assemblea consultiva provisional El 3 de juny de 1944 el CFLN prengué el nom de Gouvernement Provisoire de la République Française
Comitè Europeu
Política
Organisme internacional creat a Londres (1850) per polítics exiliats de tot Europa a conseqüència dels fets revolucionaris de 1848-49.
Fou ideat per l’italià Giuseppe Mazzini, al qual s’uniren el francès Alexandre A Ledru-Rollin, l’alemany Arnold Ruge, l’hongarès Lajos Kossuth, etc La seva finalitat era aconseguir l’alliberament dels països aleshores oprimits Itàlia, Polònia, Hongria, etc Les desavinences entre Mazzini i Kossuth, però, n'anullaren l’eficàcia 1853
Comitè Executiu Popular
Organisme de govern creat a València durant els primers mesos de la guerra civil, d’agost a desembre de 1936.
Originàriament fou compost per dotze membres dos representant la CNT, dos la UGT, i un el Partit Sindicalista, el Partit Comunista, el POUM, el PSOE, Izquierda Republicana, Unión Republicana Nacional, Esquerra Valenciana i el Partit Valencianista d’Esquerra Posteriorment s’hi afegí un representant de la FAI Fou, de fet, l’única autoritat existent al País Valencià S'organitzà en distints departaments defensa, transports, propaganda, etc com un poder plenament autònom Tot i això, el seu poder a penes ultrapassà normalment els estrictes límits de la ciutat de València, per tal com arreu del país…
Comitè de Salvació Pública
Història
Òrgan de govern col·lectiu que regí França de l’abril del 1793 al juliol del 1794.
L’elecció, per la Convenció, dels seus membres —primerament 9, i després 12— esdevingué una simple formalitat, i el Comitè, per sobre l’Assemblea, acabà imposant dictatorialment la voluntat revolucionària de París a la resta del territori Hom distingeix el primer Comitè de Salvació Pública, dominat per Danton, del segon o Gran Comitè de Salvació Pública a partir de juliol-agost de 1793, que acomplí, amb l’ajut de dotze comissions executives, una labor ingent Comprenia un grup polític Robespierre, assistit per Couthon i Saint-Just el “triumvirat”, a més de Barère, Billaud-Varenne i Collot d’…
Comité de Organización Política Electoral Independiente
Política
Partit polític veneçolà, de tendència socialcristiana, fundat el 1946 per Rafael Caldera.
El 1958 formà part de la Junta Patriótica que substituí el dictador Marcos Pérez Jiménez, i ha governat el país amb els presidents R Caldera 1969-74 i L Herrera Campins 1979-84
Comitè de No-intervenció
Organisme internacional destinat a evitar interferències en la Guerra Civil Espanyola (1936-39).
Pressionat pel govern britànic, que volia evitar l’extensió de la guerra, i davant la divisió de l’opinió pública, el president francès Léon Blum proposà, el 25 de juliol de 1936, la no-intervenció de les potències i demanà l’adhesió al Comitè a la Gran Bretanya, els EUA, Itàlia, Alemanya, l’URSS, Bèlgica, Holanda, Txecoslovàquia i Polònia Malgrat les adhesions, el Comitè no pogué evitar l’ajut italià, alemany i portuguès al general Franco, i el soviètic, unit als voluntaris, a la República Les patrulles navals i terrestres creades pel febrer del 1937 foren insuficients, però entre l’agost i…
Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya
Primera reunió del Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya (Barcelona, 1936)
© Fototeca.cat
Història
Organisme creat el 21 de juliol de 1936 a Barcelona per organitzar militarment les forces que lluitaren contra l’alçament a Catalunya.
Format a proposta de Lluís Companys, s’hi aplegaren les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular Figuraren en el primer comitè central dirigents de la CNT 3, de la FAI 2, del PSUC 1, del POUM 1, d’ERC 3, de la Unió de Rabassaires 1, d’Acció Catalana Republicana 1 i LlPrunés i dos militars, assessors de la Generalitat El comitè organitzà les milícies obreres i les columnes que partiren al front, principalment al d’Aragó Fou dissolt el 27 de setembre pel govern de la Generalitat, i les milícies obreres, militaritzades, foren absorbides per l’exèrcit regular republicà
Comitè de Defensa Social
Política
Agrupació política conservadora, de tendència reaccionària, fundada a Barcelona el 1911.
Intentà d’agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme Fou derrotat en totes les eleccions en què es presentà
Comitè Consultiu Internacional de Telegrafia i Telefonia
Organisme constituït sota els auspicis de l’ONU l’any 1959.
Té per missió l’establiment de recomanacions tècniques i de tarifes per a regular les comunicacions telegràfiques i telefòniques a escala mundial L’any 1992, arran de la reorganització interna de la Unió Internacional de Telecomunicacions UIT o ITU, les seves funcions passaren al sector d’estandardització de les telecomuncacions de la Unió ITU-T