Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Club Natació Atlètic
Natació
Club de natació de Barcelona.
Fou fundat l’any 1913 per iniciativa d’Esteve Candell Nogués El seu objectiu esportiu principal fou la natació, amb les variants de salts i waterpolo, tot i que també fou pioner en la pràctica del rugbi i del patí de vela Se situà als Banys Orientals de la platja de la Barceloneta Fou fundador de les federacions espanyola 1920 i catalana 1921 de natació Abans que es constituís la federació catalana, organitzà els tres primers Campionats de Catalunya de natació 1918-20 al port de Barcelona El primer nedador olímpic fou Santiago Ulió, que participà als Jocs Olímpics de París 1924 L’any 1926…
Dreta Liberal Republicana de Catalunya
Partit polític
Organització fundada el 26 de maig de 1930 com a grup català de la Derecha Liberal Republicana de Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura.
Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni…
Àrea Catalana d’Exhibició Cinematogràfica
Cinematografia
Agrupació d’empresaris exhibidors de nou ciutats de la província de Barcelona (l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Granollers, Manresa, Igualada i Mataró), que començà a funcionar el 1985 però que no es constituí oficialment fins al novembre del 1988, a Manresa.
Es creà amb la finalitat de coordinar i unificar esforços per tal de millorar l’oferta cinematogràfica i el rendiment econòmic dels locals, ofegats pels privilegis d’una distribució centrada en els interessos dels cinemes de Barcelona Foren testimonis de la constitució Josep Salsas i Sabater, Francesc Mas i Porcar, Jaume Tarrazón i Badia, Arcadi Lluís i Salom, Enric Gratacós i Carles, Joan Gratacós i Comas, Manuel Vilatarsana i Paguerolas, Josep Majoral i Ferran, Sebastià Ramos i Vives, Ramon Cortadellas i Gabarró, Marià Padró i Cabot, Ramon Grau i Vilaseca, Jaume Campreciós i Pujol, Josep…
Unió de Federacions Esportives de Catalunya
Esport general
Associació esportiva sense ànim de lucre que representa el conjunt de federacions esportives de Catalunya.
Fou fundada amb el nom d’Unió Catalana de Federacions Esportives el 3 de juliol de 1933, i hi pertanyien les divuit federacions esportives existents fins en aquell moment El seu primer consell directiu fou presidit per Pompeu Fabra i Poch, i l’any 1934 fou declarada corporació oficial de la Generalitat de Catalunya La primavera del 1935 organitzà la primera Setmana de l’Esport, en què tingueren lloc diverses activitats esportives Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola i no fou reconstituïda per la Generalitat fins l’any 1985 Té com a objectiu promocionar l’esport federat a Catalunya,…
,
Arquer de Goscons
Llinatge català que té el seu origen en els Arquer occitans.
Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa, eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa Maria de…
Ronda de mort a Sinera
Teatre
Espectacle de Ricard Salvat sobre textos de Salvador Espriu, estrenat al Teatre Romea per l’EADAG el 1965, i publicat el 1966.
L’obra està estructurada en breus quadres escènics independents sis són adaptacions teatrals de contes del recull Ariadna al laberint grotesc , una versió reduïda i versificada de Primera història d’Esther , i diverses interpolacions poètiques procedents sobretot de Les cançons d’Ariadna , algunes simplement recitades, altres acompanyades d’una actuació mímica No sols l’univers de Sinera ArenysdeMar queda ben representat amb personatges com la borratxa apedregada pels vailets del poble, el jove obrer…
,
Unió Arenyenca
Partit polític
Partit local d’Arenys de Mar inscrit a l’abril de 1987 per M. Luisa Gorina, Casimiro Torrás i Lourdes Blanchar.
En les eleccions municipals d’aquest any aconseguí representació en les de 1991 obtingué 195 vots 3,6%
Goscons
© Josep Regas Ardevol
Llinatge originari de la vall de Goscons, situada en el Montnegre i actualment inclosa en el terme municipal d’Arenys de Munt.
Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els privilegis i les…
quadra de Sacreu
Història
Antiga demarcació senyorial ubicada a cavall dels municipis de Vallgorguina (Vallès Oriental) i Arenys de Munt (Maresme), al bell mig de la Serralada Litoral.
Comprenia un important castell prefeudal del mateix nom Udina Martorell la vincula al segle XIII, a la nissaga dels Arquer de Goscons, senyors d’aquelles contrades
Llibre del consolat de mar
Història del dret català
Col·lecció privada d’ordinacions, usos i costums marítims i comercials que arribà a tenir autoritat de llei.
Redactat en català, amb tota seguretat a Barcelona, en diferents etapes i pels escrivans del tribunal del consolat, a fi de tenir a mà les normes disperses que s’observaven a la Mediterrània sobre aquelles matèries Té per base les Costumes de la Mar , redactades entre el 1260 i el 1270 Amb algun escàs element procedent de la Lex Rhodia de iactu , conté normacions estrictament catalanes, amb d’altres d’origen pisà, genovès, venecià, marsellès, etc L’any 1279 una bona part d’aquest recull originari ja compilat fou incorporat als Costums de Tortosa Al s XIV rebé, a Barcelona, la redacció…