Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Premi atorgat anualment, des de 1969, per Òmnium Cultural a una persona que per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans.
Relació de guardonats 1969 Jordi Rubió i Balaguer 1970 Joan Oliver 1971 Francesc de B Moll 1972 Salvador Espriu 1973 JV Foix 1974 Manuel Sanchís i Guarner 1975 Joan Fuster 1976 Pau Vila 1977 Miquel Tarradell 1978 Vicent Andrés i Estellés 1979 Manuel de Pedrolo 1980 Mercè Rodoreda 1981 Josep Maria de Casacuberta 1982 Josep Maria Llompart 1983 Ramon Aramon i Serra 1984 Joan Coromines 1985 Marià Manent 1986 Pere Calders 1987 Enric Valor 1988 Xavier Benguerel 1989 Marià Villangómez 1990 Miquel Batllori 1991 Miquel Martí i Pol 1992 Joan Triadú 1993 Tomàs Garcés 1994 Jordi Sarsanedas…
Societat Arqueològica Valenciana (SAV)
Historiografia catalana
Secció de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València, creada el 1871 per iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares.
Desenvolupament enciclopèdic L’objectiu fonamental de la SAV fou el de fomentar l’estudi de les antiguitats del País Valencià Aquest nou projecte fou acollit de bon grat per l’aleshores president de la Societat Econòmica, Josep de Llano i White Per indicació de Josep Vilanova i Piera, germà del geòleg i prehistoriador Joan Vilanova, s’amplià la finalitat de la nova societat als estudis de la prehistòria, en aquell temps una ciència incipient El 22 d’abril de 1871, es nomenà una comissió formada pel mateix Josep de Llano, Alexandre Cerdà i Josep Biosca encarregada de redactar els estatuts, que…
Oracions
Literatura catalana
Llibre de poemes en prosa de Santiago Rusiñol, publicat l’any 1897.
Desenvolupament enciclopèdic És el primer llibre de poemes en prosa editat a Catalunya i a Espanya, fruit de liimpacte del simbolisme i del decadentisme Illustra la recerca d’una forma artística sintètica i innovadora que sigui expressió d’una realitat espiritual superior i refugi estètic Aquesta recerca, que fixa també una nova funció de l’artista en la societat industrialitzada, aboca Rusiñol a una proposta esteticista de consagració exclusiva a l’art Es proposa la creació d’un territori autònom en el qual no interfereixi la realitat prosaica, que esdevingui el camí per a la revelació de la…
Grup d’Alta Muntanya
Esport general
Secció d’escalada del Centre Muntanyenc Barcelonès (CMB) fundada el 1940.
Fou el primer grup d’aquestes característiques creat a Catalunya Entre els seus impulsors hi ha Ramon de Semir, Noel Llopis, August Panyella, Josep Piqué, Jordi Panyella, Carme Romeu, Ernest Mallafré i Francesc Blasi, als quals seguirien escaladors com Jordi Farrera, Maria Antonia Simó, Vicenç Barbé, Jaume Vendrell, Raimon Estrems i Jordi Casassayes, entre d’altres Durant els anys trenta els escaladors del CMB havien realitzat algunes escalades importants a Montserrat, com ara a les roques de la Portella i la Prenyada Amb la creació del GAM s’impulsà l’escalada en roca mitjançant cursos de…
ducat de Francavilla
Història
Títol senyorial concedit al regne de Nàpols el 1555 a Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, príncep de Melito.
Passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, als Téllez-Girón i als Arteaga, ducs de l’Infantado
Sandoval
Llinatge de rics-homes castellans que adoptaren aquest nom per la possessió de la senyoria de Sandoval, prop de Burgos.
Hom fa remuntar la filiació al s X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval , que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada , senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval, i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas , el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda mort el 1474, segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-Aragó…
comtat de Gurrea
Història
Títol concedit, el 1884, en substitució del comtat de Ribagorça, a Luis de la Cerda y Cortés, fill dels comtes de Parcent.
El renuncià el 1885
Cendres de juny
Historiografia catalana
Revista publicada per l’Institut d’Estudis Germans Villanueva de Xàtiva, entitat creada el 1993, per canalitzar aspiracions i inquietuds de diversos sectors socioculturals de Xàtiva i la seva comarca, la Costera, en pro de la cultura i del coneixement del passat històric.
De vida efímera, només n’aparegueren dos números, el primer el 1994 i el segon, l’any següent El títol poètic de la publicació evoca la crema de la ciutat de Xàtiva a mans de tropes borbòniques francoespanyoles, al mes de juny del 1707 durant la guerra de Successió La revista, escrita íntegrament en català, fou dirigida per un equip de redacció format per Joan Alonso, Isaïes Blesa Duet i Vicent Ribes Iborra I per una comissió integrada per Joaquim Corts, Vicent Pons Alòs, Germà Ramírez i Agustí Ventura i Conejero En els dos números de la revista es recullen 18 articles fonamentalment d’…
Teoría general de la urbanización
Matemàtiques
Obra teòrica i d’anàlisi estadística d’Ildefons Cerdà, publicada el 1867, per compte de l’Estat espanyol (reeditada en facsímil el 1968).
El primer volum inclou una història de la urbanització, un examen analític de l’estat contemporani de la urbanització, una anàlisi teoricohistòrica de les relacions entre sistemes de locomoció i formació de les urbs El segon volum correspon al títol secundari de l’obra Aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona Inclou un estudi del continent topografia, planta viària i interviària, alçat, organisme, del contingut població, del funcionament relacions continent/contingut i la científicament excellent Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en…
Mendoza
Llinatge de la noblesa castellana que es consolidà econòmicament i políticament al s. XIV, amb la pujada dels Trastàmara al poder.
Durant els s XV i XVI els Mendoza acumularen importants dominis per terres de Castella i prestaren estimables serveis a la monarquia A l’inici del s XVII el patrimoni familiar comprenia més de 60 mayorazgos El tronc del llinatge foren els Mendoza, senyors de Llodio Àlaba, que a mitjan s XI passaren al servei de la casa reial de Castella i s’extingiren al s XIII En la primogenitura del llinatge els succeí una línia collateral que s’identifica amb la dels ducs de l’Infantado i que prosperà des que Pedro González de Mendoza collaborà a l’entronització dels Trastàmara A aquesta segona línia…