Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
Besora
Armes dels Besora
Família els membres de la qual figuren des del segle X com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora.
El primer membre conegut és Ermemir de Besora documentat entre 981 i 994, casat amb Ingilberga Hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de Ripoll, Ingilberga documentada entre el 995 i el 1017, era filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de l’esposa d’Ermemir de Besora També sembla que pertanyia al llinatge Besora Oda morta el 1034, esposa de Guisad I de Lluçà Foren fills d’Ermemir i d’Ingilberga Gombau de Besora , l’hereu i el membre més destacat de la família, amb el qual s’extingí la línia vella, Emma-Ingilberga de Besora documentada entre 1013 i 1039, muller de Guifré II…
Església dels Germans
Branca de l’Església evangèlica nascuda a Plymouth el 1830 per tal d’aplegar membres de diverses confessions protestants.
En foren capdavanters el pastor anglicà John N Darby i el filantrop George Muller Un tret característic d’aquesta Església fou l’estudi de la Bíblia i la participació comunitària de l’eucarística Aviat es produïren les primeres divisions Darby encapçalà els exclusivistes o tancats , sense cap relació amb les altres confessions evangèliques i amb la pràctica del baptisme dels infants, i els oberts, entre els quals figurà Muller, batejaven per immersió els creients adults, collaboraven amb els protestants de les altres confessions i sobresortien per llur entusiasme missioner Poc abans del 1868…
Llull
Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…
marquesat d’Aguilar
Història
Títol concedit per Lluís XIV de França (1653) al tinent general dels seus exèrcits i governador general de Catalunya Josep de Margarit i de Biure, baró consort d’Aguilar (de Bassella).
La família s’extingí amb la seva besneta, muller de Pere Francesc de Bou, i el títol passà a aquesta família, establerta a França
Sekhmet
Mitologia
Deessa egípcia, senyora de la vida de Rehesu, al Delta.
Divinitat guerrera, era patrona també dels metges Muller de Ptah , hom la representava com una dona amb cap de lleona, coronada amb el disc solar
Abissag
Noia de Šūnēm que tingué cura de David quan era vell.
Més tard, un fill d’aquest, Adoniyyà, la prengué per muller Famosa per la seva bellesa, el nom de sulamita ‘natural de Šūnēm’ passà a significar ‘bellíssima’
Creusa
Mitologia
Personatge de la mitologia i la literatura gregues.
Filla de Creont, rei de Corint, i promesa de Jasó Morí en encendre-se-li un vestit fetillat que, engelosida, li havia regalat Medea, primera muller de Jasó
comtat de Castillo Fiel
Història
Títol concedit el 1807 a Josefa de Tudó i Catalán
, muller de Manuel de Godoy.
baronia de Matagrifó
Història
Una de les dotze baronies del Principat d’Acaia a Morea, centrada al castell de Matagrifó, a l’Arcàdia, prop de l’actual de Dimitzana.
Guillem II d’Acaia la cedí a la seva filla Margarida de Villehardouin, i d’aquesta passà a la seva filla Isabel de Sabran, muller de l’infant Ferran de Mallorca
Casal de Barcelona
Història
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…