Resultats de la cerca

El 1927 un grup financer valencià —Manuel Casanova, Ignasi Villalonga i Villalba , Vicent Noguera i Bonora — l’adquirí i l’impulsà Així restà format un nucli valencianista a l’estil de la Lliga Regionalista , que, amb altres valencians, com Joaquim Reig i Rodríguez i Pizcueta , vertebrà el Banco Central Hispano Els anys trenta el Banc de València fou el primer de la cambra de compensació valenciana El 1943 formà part del Consorcio Bancor amb el Banco Central, el Banco de Crédito, el Banco de Zaragoza i el Banc Hispanocolonial, desfet quan el primer absorbí aquest darrer Malgrat que el Banc…

Amb seu a València, té com a principals funcions determinar els plans de treballs cartogràfics del País Valencià, crear un banc de dades cartogràfiques amb la recollida de la cartografia confeccionada per les administracions públiques i d’altres entitats privades, elaborar i distribuir la cartografia de base, coordinar qualsevol treball de tipus cartogràfic dut a terme a l’administració pública, impulsar l’ús de sistemes d’informació geogràfica a l’administració valenciana, com també la formació i la investigació, i organitzar una cartoteca de referència És també responsable de la…

Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València , amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit rei don Jaume la conquistà , escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 el 1971 en edició facsímil És escrita en un català amb pocs dialectalismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes…

El 1948 Hans von Beuda substituí Joan Lamote al capdavant de la formació, i es mantingué en el càrrec fins el 1950 N’han estat també directors titulars Napoleone Annovazzi 1954-56, Josep Iturbi 1956-58, Enrique García Asensio 1964-65, Pedro Pirfano 1966-67, Luis Antonio García Navarro 1970-73, Lorenzo Martínez Palomo 1974-76, Benito Laurent 1980-83, Manuel Galduf 1983-97 i Miguel Ángel Gómez Martínez des del 1997 Josep Ferriz, Eduard Cifré i José María Cervera Collado -aquest darrer director en funcions durant el període 1977-80- han exercit de sotsdirectors Durant l’etapa d’Iturbi, l’…

Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…

Precedit d’un Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, s’inicià l’any 2001 El 2014 es presentà la versió en línia i, el setembre del 2016, es publicà la versió en paper Coordinat pel president de la Secció de Lexicografia, Jordi Colomina, conté més de 93000 entrades, amb una elevada proporció de lèxic especialitzat prop de 60000 mots, i unes 4000 locucions A més de circumscriure’s de manera molt acusada al valencià amb una clara preeminència per les variants d’aquest domini, cal esmentar-ne l’atenció a l’oralitat, ja que incorpora la transcripció fonètica de totes les…

Comprat pel partit constitucional, cessà el 1901

Redactada en castellà, incloïa algunes collaboracions literàries en català Hi collaboraren, a banda els fundadors, Ruiz de Lihory, Amat i Maestre, JCamaña, Antoni Chocomeli, Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Greus, Víctor Iranzo, Martínez Aloy, JNavarro Reverter, Pascual i Genís, Vicent WQuerol, Josep Vives i Ciscar, FVives Liern, etc Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres

Amb una difusió d’uns 11 000 exemplars, tenia una línia editorial vinculada als problemes de la societat valenciana des d’un enfocament nacionalista moderat, independent i democràtic, amb vocació de premsa alternativa Desaparegué el 1982, any en què fou substituït per Noticias al Día 1982-84, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch La segona època s’inicià el 1999, sota la direcció de J Sánchez Carrascosa, amb una línia diametralment oposada marcadament anticatalanista, i amb un tiratge d’uns 3 500 exemplars

Té com a precedent un Club València, fundat en aquesta ciutat per la colònia estrangera, el 1902, i desaparegut el 1914 El seu primer camp fou el del Parc d’Algirós El 1923 assolí el campionat espanyol de futbol i èxits internacionals destacats Aquest any inaugurà el nou camp de Mestalla, aleshores amb una capacitat per a 17 000 espectadors En crear-se la lliga de futbol de l’Estat espanyol, el València fou inclòs a la segona divisió El 1931 assolí d’ascendir a la primera divisió, i hi ha restat des d’aleshores amb l’única excepció de la temporada 1985-86 Ha guanyat el campionat de lliga els…