Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
baronia de Vallespinosa
Història
Títol concedit el 1656 al noble del Principat Miquel de Ramon i de Milsocors, senyor de Subirats, comissari general de la cavalleria, sembla que després d’haver estat confiscada la senyoria de Vallespinosa a Josep de Margarit i de Biure
.
Biblioteca Bartomeu March
Historiografia catalana
Biblioteca situada al Palau March de Palma.
Desenvolupament enciclopèdic S’obrí al públic el 1970 amb un fons d’obres de les Illes Balears, Catalunya i València Aquest fons primitiu contenia uns 30000 volums de dues colleccions privades, la del bibliòfil català Lluís Plandiura i la del bibliòfil mallorquí Pere Sampol i Ripoll El 1976, quan es creà la Fundació Bartomeu March, de caràcter beneficodocent, B March feu donació de la seva biblioteca particular relacionada amb la Corona d’Aragó a la biblioteca, que passava a dependre de la fundació L’objectiu d’aquesta biblioteca ha estat disposar de tots els llibres escrits per autors de les…
guerres de Cuba
![](/sites/default/files/media/FOTO3/guerra_de_Cuba1.jpg)
Desembarcament nord-americà a Daiquiri, Cuba, el 22 de juny de 1898
Història
Conjunt de conflictes bèl·lics que precediren la independència de Cuba i que hom agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la ‘‘guerra Chiquita’’ (1878-95) i la de la Independència (1895-98); la intervenció dels EUA a favor dels independentistes —secessionistes o insurrectes, i popularment mambises— caracteritzà la fase final de la tercera conflagració (guerra Hispanonord-americana).
La primera guerra començà el 10 d’octubre de 1868 al crit de "Viva Cuba libre", anomenat “Grito de Yara” per la població on tingué lloc Carlos Manuel de Céspedes , i finí el 10 de febrer de 1878 amb la pau de Zanjón, signada entre el general Arsenio Martínez de Campos i el president cubà Vicente García, en un moment d’afebliment de la insurrecció que, enfront dels 70000 soldats de Martínez de Campos, només podia arrenglerar-ne 7000 Mambises cubans Seguiren uns quants anys d’apaivagament amb alguns intents fracassats de reprendre la guerra obra de Calixto García, Guillermo Moncada, José Maceo…
Fenollet
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner500.jpg)
Armes dels Fenollet
Llinatge feudal sortit del vescomtat de Fenollet, que li donà nom.
Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou Ansemund casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries, senyor del castell de Cameles 941, cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere I —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941 a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals vescomtat de Fenollet , vescomtat de Castellnou El fill de Pere V de…
baronia de Lloriac
Història
Títol concedit, a l’illa de Menorca, el 1683, al mestre de camp Miquel Lleonard de Cardona i de Renteria (Benasc, Alta Ribagorça 1634 — Almeria 1702), senyor de Lloriac, tinent general de la cavalleria de la costa del regne de Granada i cavaller de Sant Jaume.
El 1743 passà als Olivar
Despuig
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner555.jpg)
Armes dels Despuig
Llinatge noble d’origen probablement rossellonès establert a Tortosa en ésser conquerida el 1148.
Al segle XIII detenia la senyoria de Paüls Una línia s’establí a Xàtiva i posseí la senyoria d’Alcàntera Ribera Alta, i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta La Els Despuig de Mallorca línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig , que passà a l’illa amb Jaume I 1229 i a qui tocà en el repartiment l’alqueria de Ben Aiet, a Artà A Bernat Despuig , possiblement germà seu, li tocà el rafal de Flacanitx després dit de Fonolleta , a Pollença Galceran Despuig , fill de Guillem, morí en la conquesta de Menorca 1287, i el seu nebot, Berenguer Despuig, fou 1351 procurador de l’infant…
El Quixot
Novel·la de Miguel de Cervantes Saavedra.
La primera part de la novella El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha aparegué a Madrid al començament del 1605 bé que hom sospita una edició de pocs mesos abans, de la qual no es coneix cap exemplar i la segona El ingenioso cavallero el 1615, ambdues vegades editada pel llibreter Juan de la Cuesta L’èxit de la novella fou gran i immediat el mateix 1605 Juan de la Cuesta publicava una nova edició de la primera part i a Lisboa n’apareixien dues edicions sense autorització La primera part es publicava a Londres 1612, traduïda a l’anglès per Thomas Shelton, i l’obra sencera s’ha…
vescomtat de Térmens
Història
Títol concedit el 1647 al general de la cavalleria de Catalunya, el portuguès Gregorio de Brito e Carbalho, governador militar de Lleida, pel seu èxit a apoderar-se del fort de Térmens (1647), baluard franco-català que amenaçava les posicions castellanes de Lleida, que ell defensà amb eficàcia, malgrat el setge que hagué de sofrir.
El títol passà als Giménez i als Von Schmiterlow
Oms
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner389.jpg)
Armes dels Oms
Llinatge de cavallers i després de nobles del Rosselló, originari del castell d’Oms, que li donà el nom.
El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms , que vivia el 1011 encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf Descendent seu seria Bernat I d’Oms mort després del 1251, senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms , dit també de Montescot mort vers el 1260, senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei 1250 a contruir un castell al lloc de Calmella Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms mort després del 1279, continuà la línia primogènita…
Vallgornera
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner180.jpg)
Escut dels Vallgornera
Llinatge de cavallers que prengué el nom del domini que exercí damunt el castell de Vallgornera (Alt Empordà).
La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de Castellbell mort vers el 1421, les…