Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Otger Cataló
Història
Personatge fabulós, imaginat per explicar l’origen del mot català i donar uns precedents a la reconquesta catalana anteriors a la intervenció franca i independents d’aquesta.
La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apella Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732 La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum nom llatí de Châlons-sur-Marne, que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de Poitiers El text…
Les Arenes de Barcelona
© C.I.C - Moià
Arquitectura civil
Centre d’oci, lúdic i comercial de Barcelona.
És construït a l’antiga plaça de toros del mateix nom, edificada entre el 1892 i el 1899 a la plaça d’Espanya amb l’objectiu de respondre a la creixent afecció a aquest espectacle, que havia deixat petita la plaça de la Barceloneta El projecte anà a càrrec de l’arquitecte August Font i Carreras , el qual dissenyà un edifici d’estil neomudèjar, inaugurat l’any 1900 i on se celebraren corrides fins a l’any 1977 Posteriorment, la propietat i l’estatut legal de l’edifici es mantingueren durant anys en una situació confusa L’any 2003 s’inicià la construcció d’un gran complex d’oci i comercial que…
Granell
Família d’artistes.
Jeroni Granell i Barrera , mestre d’obres titulat el 1835, treballà a Barcelona i a Sarrià Probablement fou fill seu Jeroni Granell i Mundet Barcelona 1834 — 1889, mestre d’obres titulat el 1854, director de camins veïnals 1855 i pintor decorador Féu diverses obres a Barcelona, com el desaparegut edifici d’exposicions d’art de la Granvia 1869, l’altar major de la Concepció església de la qual dirigí el trasllat al nou emplaçament 1871-88, el nucli primitiu de l’Hospital del Sagrat Cor 1885, etc, i a Vilanova i la Geltrú construí la Biblioteca Museu Balaguer 1882-84 És un…
Partit Lleidatà
Partit polític
Partit fundat a l’octubre de 1983 a Balaguer per Josep Font i Huguet, procedent de Centristes de Catalunya-UCD.
Es definí com a democrà-tic, català, autonomista, populista, comar-calista, reformista, progressista i solidari Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any 838 vots i poc després desaparegué Representants J Font, Tiburci Grustán, Ramon Berengué i Jaume Granent
Canelobre
Historiografia catalana
Revista quadrimestral fundada el 1984 i publicada per l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert, dependent de la Diputació Provincial d’Alacant.
El director n’és Jorge Soler Publicada majoritàriament en castellà, però amb articles i algun número en català, la revista abraça un ampli i divers camp temàtic, des de la història i la literatura, a l’economia, l’ecologia, l’urbanisme, l’art i la cultura en general Ha publicat diversos números monogràfics, entre els quals destaquen els consagrats a la guerra civil 1986, l’arqueologia industrial 1989, Joan Valls 1990, l’exili 1991, Joan Fuster 1992, les avantguardes 1993, el teatre a Alacant 1994, el franquisme 1995, Juan Gil-Albert 1996, el centenari del cine a Alacant 1997, Enric Valor 1997…
Maria Rosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1964; ficció de 97 min., dirigida per Armand Moreno i Gómez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MEMSA Producciones Cinematográficas Madrid ARGUMENT L’obra teatral homònima 1894 d’Àngel Guimerà GUIÓ AMoreno, Enric Josa, José María Nunes FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Ángel Arteaga INTERPRETACIÓ Núria Espert Maria Rosa, Francisco Rabal Marçal, Assumpció Balaguer Càndida, Carlos Otero Anselm, Antonio Canal Andreu, Luis Dávila Salvador, Antonio Vico Chepa ESTRENA Madrid, 09121965, Barcelona, 31101966 Sinopsi Una nit, sense testimonis, Marçal mata un…
La secta de los misteriosos
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 65 min., dirigida per Albert Marro i Fornelio.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ AMarro FOTOGRAFIA Jordi Robert blanc i negre amb tenyits i combinació de virat i tenyit, normal INTERPRETACIÓ Josep Argelagués El Zorro, Josep Duran el detectiu José Hernández, Alèxia Ventura Alèxia, la filla dels comtes de Bellavista, Emília de la Mata La Garza, Elena Barnís, Teresa Miró, Joaquim Carrasco, Josep Balaguer Dr Planas, Francesc Aguiló ESTRENA Barcelona, gener del 1917 Sinopsi Una perillosa banda de malfactors és l’única que coneix on s’amaga l’immens tresor que, segons una antiga llegenda mora,…
Club Bàsquet Vic
Basquetmaniatic / Pep Bassa
Basquetbol
Club de basquetbol de Vic.
Fundat el 1949, nasqué com a secció de bàsquet de la Unió Esportiva Vic Debutà en les competicions de la federació l’any 1950 i dos anys després fou inclòs com a secció del Club Patí Vic L’any 1957 se n’independitzà i prengué el nom actual Al principi dels anys seixanta fitxà José Luis Martínez, exjugador del FC Barcelona i del Real Madrid, com a jugador i entrenador, i també alguns jugadors estrangers La temporada 1964-65, en plena crisi, abandonà la competició El 1966 reinicià l’activitat i el 1967 creà l’equip femení Entre el 1968 i el 1972 s’integrà en competicions de l’OAR i…
La Jove Catalunya
Política
Entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869.
Fou el primer grup obertament catalanista, amb matisos radicals, i en certa manera precedent de la Unió Catalanista Entre els fundadors, tots ells participants destacats del moviment de la Renaixença , hi figuren Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Josep Roca i Roca, Francesc Matheu i Fornells, Antoni Aulèstia i Pijoan, Joan Montserrat i Archs, Pere Nanot i Renart, Ramon Picó i Campamar, Joaquim Riera i Bertran, Francesc Manel Pau, Francesc Ubach i Vinyeta, Andreu Balaguer i Merino i Jaume Ramon i Vidales El nucli inicial s’amplià amb l’entrada, al final del 1870, del grup del…
,
Revista de Historia Moderna
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat anual, creada el 1981 com a vehicle de difusió de la investigació del Departament d’Història Moderna de la Universitat d’Alacant i oberta a les col·laboracions d’investigadors modernistes d’altres universitats espanyoles i estrangeres.
El primer director fou Antoni Mestre i Sanchis que, en la presentació del primer número, exigí dues condicions per a l’acceptació de treballs rigor històric i respecte amb els discrepants Des del número 4 el contingut passà a ser monogràfic, essent els temes “Libros, libreros y lectores”, “El País Valenciano”, “Municipios y poder en el Antiguo Régimen valenciano”, “Reformismo y crisis del reformismo en la España del siglo XVIII”, “Aspectos de la vida cotidiana en la España Moderna I y II”, “Jurisdicción y señorío en la España Moderna”, “Aspectos de la administración española del siglo XVIII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina