Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Agència Catalana de l’Aigua
Empresa pública de la Generalitat de Catalunya fundada el 1998, adscrita al departament de medi ambient i habitatge.
S'ocupa de dictar la política i la gestió en matèria d’aigües dins el marc territorial de Catalunya Es fonamenta en els principis de la directiva marc de l’aigua, que s’inspiren en el principi de la sostenibilitat S'estructura en sis demarcacions Girona, Tordera- Besòs, Llobregat-Foix, Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre Duu a terme actuacions de formació seminaris, congressos, etc, de millora de la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, de reducció de riscos i d’educació ambiental
La memòria de l’aigua
Cinematografia
Pel·lícula del 1991; ficció de 82 min., dirigida per Héctor Fáver.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Grup Cinema-Art Lluís Serra i Sanvicens, Barcelona, Morgana Producciones Buenos Aires GUIÓ HFáver, Eugenia Kleber FOTOGRAFIA Gerard Gormezano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ EKleber MUNTATGE HFáver, Manel Almiñana MÚSICA Lito Vitale SO MAlmiñana, Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Boris Rotenstein Joseph, Isabel Abad Ivona i mare de Joseph, Cristina Peralta Myriam, Jaume Viada Oger, Nicolás Álvarez Joseph nen, Anna Llobet Myriam nena, Luci Lerer veu en off en jiddish PREMIS Amsterdam 1992 Joris Ivens, Montpeller 1992 menció especial del jurat…
Museu de l’Aigua de Salt

Sala del Museu de l'Aigua de Salt
© Museu de l'Aigua de Salt
Museu
Museologia
Centre museístic dedicat a la cultura de l’aigua i a la importància de l’aigua en la història local de Salt (Gironès).
Inaugurat l’any 1983 al Mas Llorens, un edifici del nucli antic de la població, tancà portes el 2006 perquè les seves installacions havien quedat obsoletes Fou reobert el 2011 en un nou emplaçament, la nau Kropotkin de la Factoria Cultural Coma Cros En el nou plantejament museogràfic predomina la imatge i els recursos visuals, amb un discurs expositiu que s’inicia amb una reflexió sobre l’aigua i els seus usos en el món Hi ha també una àrea dedicada a la vida i l’univers, i una altra al desenvolupament econòmic i social del territori vinculat al riu Ter i la sèquia Monar També s’hi tracta de…
Museu de l’Aigua i el Tèxtil
Museu
Museologia
Conjunt museístic emplaçat als Dipòsits Vells de Manresa, construïts entre els anys 1861 i 1865 amb la finalitat de dotar la ciutat d’una reserva d’aigua.
L’edifici disposa de tres dipòsits idèntics i independents coberts per dues voltes de pedra cadascun, amb una superfície de 2400 m 2 , que foren rehabilitats l’any 1991 L’any 1992 s’obrí al públic la primera exposició del Museu de la Tècnica de Manresa Forma part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mNACTEC i està especialitzat en dues temàtiques concretes la séquia de Manresa i la indústria de la cinteria L’any 2004 s’inaugurà la nova exposició permanent dedicada a la séquia, que explica la importància de l’aigua i, més concretament, del canal que des del segle…
Institut Català de Recerca de l’Aigua
Institut d’investigació del cicle integral de l’aigua, recursos hídrics i qualitat de l’aigua..
Fou creat a l’octubre del 2006 pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el programa de Centres de Recerca de Catalunya CERCA La seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona fou inaugurada a l’octubre del 2009
el Prat de Provençana
Història
Nom que prengué la marina de Santa Eulàlia de Provençana (Barcelonès) (els Banyols).
Museu Provincial de Bombers d’Alacant

Aspecte de l’exposició de bombes d’aigua
© MUBOMA
Museu
Museologia
Centre museístic obert al públic l’any 2011 a la ciutat d’Alcoi (Alcoià), depenent del Consorci Provincial de Bombers.
Situat a l’antiga fàbrica tèxtil anomenada La Cotonera, un bon exemple de l'arquitectura industrial a la ciutat, construïda el 1855 i que fou rehabilitada per a l'ús actual després de l'incendi que la destruí totalment el 1985, a excepció dels paraments exteriors i la xemeneia Té una superfície de 4000 m 2 d'exposició i conté una collecció molt completa, des dels primers vehicles utilitzats en les tasques d’extinció fins a tota mena d’objectes, estris i equips, i indumentària en definitiva, recull la història d’aquest servei ciutadà a la mateixa ciutat d'Alcoi en funcionament des del 1862 i…
Edicions Trabucaire

Portada de La dona d’aigua de Lanós, de Jordi Pere Cerdà
Editorial
Editorial de la Catalunya del Nord creada el 1985 a Perpinyà amb el nom de Llibres del Trabucaire per Robert Avril, M. Àngels Falquès i Jaume Roure.
S'orientà en un primer moment vers la publicació d’autors nord-catalans en català, sobretot novella, assaig i còmics, amb l’objectiu prioritari de difondre la literatura i la producció escrita en català a la Catalunya del Nord, empresa en la qual ha aconseguit èxits remarcables, com ara la projecció d’alguns escriptors nord-catalans a tota l’àrea catalanoparlant, entre d'altres, Joan-Lluís Lluís o Joan-Daniel Bezsonoff Amb el temps, però, atesa la situació sociolingüística, ha modificat l'estratègia i cada cop més ha inclòs en el seu catàleg obres tant en català com en francès i també…
rec Comtal
Història
Antiga conducció d’aigua del Besòs que abastia la ciutat de Barcelona i els seus voltants.
L’aigua es captava en algun punt de l’actual municipi de Montcada i Reixac i, al llarg de més de 12 km, recorria el pla de Barcelona fins a arribar a l’actual districte de Ciutat Vella Francesc Carreras i Candi n’atribueix la construcció al comte Miró o Mir 954-966, del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir, però investigacions posteriors apunten que el principal impulsor fou probablement Ramon Berenguer I 1035-1076 El recorregut de l’antic aqüeducte romà de Montcada que abastia Bàrcino coincidia segurament amb el del rec Comtal, però és desconeix en quina mesura s’…
el Salt de Millars
Central hidroelèctrica del municipi de Millars (Canal de Navarrés), al límit amb el de Tous, situada vora el Xúquer, al fons del congost, aigua avall de Millars.
És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud Al moment de la seva construcció 1932 era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol Actualment té una potència de 80,4 MW el 1970 produí 456,4GWh És propietat d’Hidroeléctrica Española SA
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina