Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Crònica incompleta de Ferran d’Antequera
Historiografia catalana
Crònica en castellà d’autor anònim datada al s. XV.
Desenvolupament enciclopèdic L’únic manuscrit conservat, del començament del s XVI, fou descobert al monestir de Cogullada Saragossa per F Oliván Baile, que el considerà un esborrany d’autor És una adaptació dels capítols sobre Ferran I de la Crónica de Juan II de Castilla d’Alvar García de Santa María Burgos 1380 – 1460, propera a la refosa anònima d’aquesta obra que utilitzà Lorenzo Galíndez de Carvajal en la seva edició de la Crónica de Juan II 1517 El text és incomplet, comença al capítol VIII i s’interromp al XLIII S’hi relaten fets del regnat de Ferran I corresponents als anys 1412-15,…
Santamaría
Família castellana d’origen jueu (Šělomó ha-Leví), molt influent en el món polític, eclesiàstic i cultural de la Castella del segle XV.
Entre altres, en sobresortiren els membres següents Álvar García de Santamaría Burgos 1380 — 1460, germà de Šĕlomó ha-Leví, que augmentà notablement la fortuna familiar, Alonso de Cartagena , Pedro de Cartagena 1387 — 1478, germà d’Alonso i militar destacat, i Íñigo de Mendoza Al segle XVI la família emparentà amb diverses dinasties nobles i es ramificà
Memorial Numismático Español
Publicacions periòdiques
Revista especialitzada en Numismàtica, publicada a Barcelona entre el 1866 i el 1880.
N'aparegueren cinc volums 1866, 1868, 1873, 1877-79, 1980 i solia constar d’unes 300 pàgines amb illustracions És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l’Estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes Tingué collaboradors tan destacats com CPujol i Camps, el mateix ACampaner, VVázquez Queipo, JCabré i Aguiló, AHeiss, APedrals i Moliné i JZobel de Zangroniz entre d’altres
Club Bowling Barcelona
Bitlles
Club de bowling de deu de Barcelona.
Fundat el 1970, fou impulsat per un grup de persones vinculades al Club Boliche de Barcelona Fou el primer club afiliat en la modalitat bowling a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling l’any 1975 El primer president fou Joan Roca Participà amb un equip masculí i un de femení en la Lliga estatal de la divisió d’honor També tingué equips a la Lliga Catalana, competició que guanyà en diverses ocasions Els esportistes més destacats són Francisca Núñez, Anna Rosa Casanovas, Mercè Burgués, Álvaro J Cardona, Àlvar Cardona i Josep Guàrdia, que en diferents etapes participaren en competicions…
Azagra
Llinatge d’origen navarrès que exercí la sobirania sobre la senyoria d’Albarrasí
.
Lope Garcés de Azagra , ric home navarrès, fou senyor d’Ayerbe i d’Estella, feus que passaren al seu fill Rodrigo López de Azagra mort el 1156-57, el qual, amb Toda López, fou pare de Pedro Ruiz de Azagra , primer senyor d’Albarrasí Pere I d’Albarrasí , i del seu successor Fernando Ruiz de Azara Ferran I d’Albarrassí Aquest es casà amb Teresa Ibáñez de Guevara i foren pares de Pedro Fernández de Azagra Pere II d’Albarrasí , que tingué per fill i hereu Álvaro Pérez de Azagra Àlvar I d’Albarrasí Aquest es casà amb Agnès, filla illegítima del rei Teobald I de Navarra, i foren pares de Teresa…
Castro
Família de la noblesa gallega de nissaga reial.
En fou membre destacat Gutierre Fernández de Castro , al servei d’Alfons VII de Castella-Lleó, que participà en el setge d’Almeria 1147, i derrotà les forces catalanoaragoneses que assetjaven Calahorra Durant la minoria d’Alfons VIII, del qual fou tutor, l’enemistat entre els Castro i els Lara provocà una guerra entre ambdues faccions, i aquells es refugiaren a Lleó Fernando Ruiz de Castro , nebot de l’anterior, casat amb Estefania, filla illegítima d’Alfons VII, mantingué la lluita amb els Lara fou majordom de Ferran II de Lleó, el qual li donà el govern de Toledo després de la seva ocupació…
Cronicón mayoricense
Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes.
Aparegué en fascicles 1881-84 a Palma i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix 1894 Les notícies són extretes de manuscrits de diversos autors mallorquins, com Joan Binimelis, Guillem Terrassa, Josep Maria Bover o Bonaventura Serra i Ferragut reprodueix, a més, documents inèdits importants, com l' Auto general de la inquisició de Mallorca al 13 de gener de 1675, o impresos rars, com el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la sua Ciutat de Mallorques 1542
Federació Catalana d’Atletisme
Atletisme
Organisme rector de l’atletisme a Catalunya.
Fou fundada l’any 1915, amb el nom de Federació Atlètica Catalana, per donar resposta a la necessitat d’ordenar la incipient pràctica de l’atletisme Un any abans, el periodista del diari Stadium Manuel Nogareda va començar a buscar personalitats interessades i, en una reunió presidida per Narcís Masferrer, es va nomenar una comissió per a elaborar-ne els estatuts Presidents de la Federació Catalana d’Atletisme Finalment, el 2 de setembre del 1915, al local de la Reial Societat Colombòfila de Barcelona, se celebrà l’assemblea de constitució, on es van aprovar els estatuts i es va…
Reial Acadèmia Europea de Doctors
Corporació de dret públic que té per objecte la recerca en els diversos camps del saber i el seu foment en l’àmbit de la llengua catalana.
Té com a precedent l’Agrupació de Doctors matriculats de Catalunya, el qual després del Congrés de Doctors celebrat a Barcelona el 1915 es constituí definitivament al maig del 1919 En fou el primer degà president Àlvar Esquerdo El 1920 prengué el nom de Collegi de Doctors matriculats de Catalunya, i el 1924, sota la dictadura de Primo de Rivera fou rebatejada com a Collegi de Doctors matriculats del Districte Universitari de Barcelona Durant la Segona República i la Guerra Civil menà una existència molt migrada Ressorgí l’any 1943 El 1989 fou sotmesa a una refundació, i fou reconeguda com a…
Ciutadans pel Canvi
Política
Moviment polític creat el 1998 per Pasqual Maragall i Mira
que agrupà sectors de l’esquerra catalanista federalista no enquadrats en partits polítics.
En el moment de la seva creació hi tingué un pes determinant la necessitat d’obtenir suports per a l’assoliment de la Generalitat de Catalunya , que des del 1980 estava en mans de la coalició Convergència i Unió Pasqual Maragall aconseguí que la formació es presentés en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, i n'obtingué 16 diputats A l’octubre del 2000 creà un govern alternatiu al de la Generalitat, encapçalat pel mateix PMaragall, amb l’objectiu de dur a terme una política d’oposició més contundent, mitjançant…