Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Besora

Armes dels Besora
Família els membres de la qual figuren des del segle X com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora.
El primer membre conegut és Ermemir de Besora documentat entre 981 i 994, casat amb Ingilberga Hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de Ripoll, Ingilberga documentada entre el 995 i el 1017, era filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de l’esposa d’Ermemir de Besora També sembla que pertanyia al llinatge Besora Oda morta el 1034, esposa de Guisad I de Lluçà Foren fills d’Ermemir i d’Ingilberga Gombau de Besora , l’hereu i el membre més destacat de la família, amb el qual s’extingí la línia vella, Emma-Ingilberga de …
marquesat de Besora
Història
Títol concedit el 1698 a Narcís Descatllar i de Sarriera, senyor de Besora (Ripollès), de Catllar (Ripollès) i de Rocabruna (Garrotxa), mort el 1707.
Passà als Queralt, comtes de Santa Coloma, i als García de Samaniego, marquesos de La Granja de Samaniego
Unió Esportiva Sant Quirze de Besora
Futbol
Club de futbol de Sant Quirze de Besora.
Es fundà l’any 1928 La temporada 1998-99 assolí la primera territorial per primer cop a la seva història Juga al camp municipal Des de l’any 1989 disposa d’un planter de futbol de base També té un destacat equip femení
Editorial Aliorna
Editorial
Editorial fundada el 1986 a Barcelona per Xavier Benguerel, Leopold Benguerel i Guillem Viladot.
S'orientà cap a a la literatura infantil i juvenil en català i en castellà a través de les colleccions “Aliorna Baobab”, “Jove”, “Volums singulars”, “Teoria i pràctica” i “Àlbums” Dirigida per Ramon Besora, el 1989 feu suspensió de pagaments i plegà
marquesat de Villasor
Història
Títol concedit a Sardenya el 1594 a Jaume d’Alagó i de Cardona, tercer comte de Villasor, baró de Sant Boi, lloctinent de capità general de galeres de Nàpols i Sicília, senyor d’Alcanalí i Mosquera i comanador a l’orde de Sant Jaume.
Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d’Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al s XV
Parc Miner del Maestrat

Acte d’inauguració de les mines de ferro del Parc Miner del Maestrat
© Parc Miner del Maestrat
Museologia
Espai museístic miner del paratge de la Fontanella (Alt Maestrat).
El 2011 s’inaugurà la primera fase del Parc Miner a les antigues mines de ferro, actives del 1940 al 1965 L’accés es troba entre la Torre d’En Besora i Culla, i disposa d’una xarxa subterrània de 6 galeries, amb un total de 4 km corresponents a la Mina Nova Victòria i la Mina Esperança La visita es fa en un tren miner que recorre l’interior de les mines
Labreu Edicions
Editorial
Editorial creada el 2004.
Es defineix com una associació cultural sense ànim de lucre que pretén dur a terme una tasca de suport i de difusió de literatura de qualitat en llengua catalana Tant en poesia com en narrativa, publica autors nous o bé oblidats que es caracteritzen per l’ambició i per la voluntat d’innovació i risc literaris En el seu catàleg, hi ha autors com Francesc Garriga Barata, Jordi Vintró, Tomàs Arias, Marc Masdéu, Joan Todó, Max Besora, Sergej Dovlatov, Anaïs Nin o Rubem Fonseca, entre d’altres
Orís
Llinatge de vicaris del castell d’Orís els primers dels quals que hom coneix són Unifred (952) i Gausfred d’Orís (994), potser antecessors d’Elderid d’Orís (914-1037), el fill del qual, Amat Elderic (1037-60), fou senyor d’Orís i primer senescal dels comtes de Barcelona a partir del 1051.
El seu fill Pere d’Orís el succeí el 1060, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada i aviat a la família Montcada Pere d’Orís, també dit Pere de Manlleu , casat amb Guisla, morí vers el 1088 i la seva vídua es reduí al domini del castell de Manlleu El domini d’Orís fou enfeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada Els successors de Pere de Manlleu sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu , muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d' Orís
Lluçà
Genealogia
Llinatge de magnats feudals senyors dels termes dels castells de Lluçà i Merlès des de la fi del segle X.
Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer…
vegueria de Vic
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (2 302 focs, uns 11 510 h [1553]), creada entorn del 1188 i estructurada definitivament vers el 1228, dita inicialment vegueria d’Osona
.
El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan s XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al s XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…