Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
La Farga Casanova
Economia
Empresa fundada el 1875 a Campdevànol (Ripollès) i constituïda en forma de societat anònima el 1924.
Era l’antiga farga de Campdevànol, la qual produí ferro fins el 1875, que fou transformada pels seus darrers fargaires, els Casanova i Costa, en fàbrica d’eines, activitat que dugué a terme fins el 1939, i a partir d’aquest any centrà les activitats en la producció de peces forjades i estampades en calent destinades a la indústria de l’automòbil i a la mecànica general Posseeix, a més de la de Campdevànol, fàbriques a Ripoll i a Reinosa Castella El Banc Industrial de Catalunya hi tingué una participació, traspassada el 1985 a Forjas Nasarre, Afora i Fundiciones Echevarría L’INI…
baronia de Casanova
Història
Títol concedit el 1803 a l’advocat Francesc de Paula Belda i Pla, comissari de guerra, comandant de voluntaris honrats de València i alcalde de Bocairent.
Ha passat als Jofré
l’Onze de Setembre

Celebració de la Diada en el monument a Rafael Casanova, obra de Rossend Nobas emplaçada a la ronda de Sant Pere de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió.
El setge El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames , duc de Berwick, pel juliol del 1713 Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova , ferit en el darrer assalt borbònic La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel , “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del…
Museu de Moià

Façana d’entrada del Museu de Moià
© C.I.C - Moià
Museu
Arqueologia
Museu creat el 1997, resultat de la fusió de l’antic Museu Comarcal de Moià, nascut l’any 1935 i situat a la casa natal de Rafael Casanova, i del Museu Arqueològic, fundat l’any 1954 com a conseqüència de les troballes de les coves del Toll, que s’instal·là al recinte del parc municipal.
A causa de la rehabilitació i adequació de les dependències de la casa natal de Rafael Casanova, propietat de la Generalitat de Catalunya, s’ordenaren els fons històrics i artístics locals de l’antic museu i més tard s’hi sumaren les colleccions arqueològiques i paleontològiques Al maig del 1998 se n'inaugurà la segona fase de l’exposició permanent, dedicada de forma monogràfica a la prehistòria del Moianès i, sobretot, a les coves del Toll La mostra acull una reconstrucció a mida natural de la cova del Toll, així com diversos elements expositius que, de manera didàctica i…
Museu de Sant Boi de Llobregat

Exterior de Can Barraquer, seu del Museu de Sant Boi del Llobregat
© Museu de Sant Boi de Llobregat
Museu
Museologia
Institució cultural municipal fundada l’any 1998 dedicada a la conservació, l’estudi i la difusió del patrimoni cultural i la memòria històrica de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).
Del seu fons destaquen les colleccions d’arqueologia ibèrica, romana i medieval, provinents de les campanyes d’excavació al municipi, i la collecció d’estris i eines del camp procedent de la Cambra Agrària local El 2011 s’inaugurà Can Barraquer, la casa on visqué i morí Rafael Casanova, com a seu principal del museu i nucli de dinamització del patrimoni cultural local, amb els espais d’acollida, dues exposicions permanents “Sant Boi temps i espai” i “Rafael Casanova i el seu temps”, exposicions temporals i sala per a activitats didàctiques El museu disposa, a més,…
Confederació d’Esquerra Catalana
Partit polític
Confederació del Partit Social Demòcrata de Catalunya, Estat Català, Joventut Republicana de Lleida i Esquerra Catalana, inscrita al maig de 1992.
Impulsors Rafael Casanova i Rabassa, Miquel Bocardit, Jaume Dalmau i Josep Planchart
vescomtat d’Hostoles
Història
Títol concedit el 1474 a Francesc de Verntallat
.
Fou rehabilitat el 1928 per la seva descendent Mercè de Casanova i de Ferrer, segona posseïdora
marquesat de Dosaigües
Història
Títol senyorial concedit el 1699 a Giner Manuel Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, baró de Dosaigües, senyor de Madrona i de Benetússer i cavaller de Calatrava.
Passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Casanova, marquesos de Galtero, als Dasí, i als Rojas, marquesos d’Algorfa
comtat d’Avellino
Història
Títol jurisdiccional concedit el 1456 a Galceran de Requesens i de Soler, comte de Trivento.
Passà als seus successors, els Cardona, ducs de Somma i Sessa cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova, comtes de Cabra
marquesat d’Elx
Història
Títol concedit el 1520 a Bernardino de Cárdenas y Pacheco, després segon duc de Maqueda.
El seu net Bernardino de Cárdenas y de Portugal en fou el tercer marquès Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, als Ponce de León, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina