Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ducat de Cornualla
Història
Ducat, el més antic d’Anglaterra, erigit el 1337, a partir de l’antic comtat de Cornualla, per Eduard III, que el concedí al seu fill gran Eduard, dit el Príncep Negre.
Des d’aleshores han portat aquest títol tots els prínceps de Galles El comtat de Cornualla havia estat concedit per primera vegada 1140 pel rei Enric I al seu fill illegítim, Richard de Dunstanville mort el 1175, i al fill, també illegítim, d’aquest, Richard Fitz Count mort vers el 1220 Revertit a la corona, el portà, abans d’ésser rei 1189, Joan I Sense Terra, el qual el cedí 1225 al seu fill Ricard mort el 1272, que fou elegit rei de Romans i fou pare d’ Enric de Cornualla mort el 1271 i d’Edmund, comte de Cornualla mort el 1300 Quan retornà a la…
Blandín de Cornualla
Novel·la anònima de 2.386 versos, en noves rimades, del darrer terç del segle XIV, escrita en un provençal en què predomina el dialecte de la zona avinyonesa.
Narra, tot parodiant els tòpics artúrics, les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit de Miramar, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia
,
Isolda
Literatura
Música
Esposa del rei Marc de Cornualla.
Protagonista, juntament amb Tristany , d’una llegenda, d’origen medieval, que simbolitza l’amor sublim, la seva figura fou immortalitzada per Wagner en l’òpera Tristany i Isolda
Romiatge del Venturós Pelegrí
Poema en codolada del principi del segle XVI, o potser del final del XV.
Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Fou molt llegit fins ben entrat el segle XIX Bibliografia Anònim 1903 Lo romiatge del venturós pelegrí ab les cobles de la mort Barcelona, Stampa de Francesch X Altés Pacheco, A ed 1992 Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62
Tate Gallery

Entrada principial de la Tate Gallery
© Tate Photography
Museu
Museu d’art de Londres, inaugurat l’any 1897.
Basat en la collecció de sir Henry Tate, anà augmentant fins a esdevenir la collecció nacional de pintura britànica, pintura moderna estrangera i escultura moderna És especialment ric en pintura moderna anglesa posseeix una quantitat ingent d’obres de Turner i una notable collecció d’obres de Blake i dels prerafaelites, així com una bona representació de les tendències avançades del continent des de l’impressionisme fins a l’actualitat El 1987 hom inaugurà la Clore Gallery, edifici annex projectat per James Stirling i destinat a acollir les obres de Turner El 2000 es desdoblà en Tate Britain…
El Sermó del bisbetó
Literatura catalana
Reben aquest nom els textos de caràcter parateatral que durant l’edat mitjana foren escrits amb motiu de la festa en què s’escollia un «bisbe» entre els escolans.
Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898 versos, i al qual manca…
regne de Wessex
Història
Un dels territoris de l’Anglaterra anglosaxona, els reis del qual arribaren a assolir la sobirania damunt tot el país.
Sembla que el fundador fou el rei Cerdic ell i el seu fill o net Cynric I s’establiren al Hampshire vers el 495, i esdevingueren reis el 500 o el 519 El 530 conqueriren l’illa de Wight, i llurs successors anaren ampliant els dominis, principalment el fill de Cynric, Ceawlim Cynegils I, que acceptà el cristianisme el 635, fou succeït pel seu fill Cwichelm I, i aquest pel seu, Cenwalh I, que sofriren algunes pèrdues, recuperades per Ceadwalla Cynewulf I amplià més els dominis, però hagué de fer-se vassall del rei de Mèrcia Aquest vassallatge durà fins al regnat 802-39 del rei Egbert I, que…
Països Cèltics
matèria de Bretanya
Nom pel qual és conegut un conjunt d’obres narratives aparegudes en francès a partir de la segona meitat del segle XII, de primer en vers i després en prosa.
Jean Bodel d’Arràs difongué aquesta denominació entenent per Bretanya tant la continental com la insular per tal de distingir aquest conjunt d’obres de les adaptacions vulgars de temes clàssics i de les cançons de gesta Amb precedents en la literatura i el folklore dels pobles cèltics i seguint una línia de desfiguració i exaltació de la història dels bretons, fou constituïda per llibres destinats a la lectura d’un públic refinat i cortès que hi trobà una idealització del seu viure i dels seus afanys aventures heroiques, fidelitat a l’honor i a l’amor i, ben aviat, uns ideals espirituals de…
Tristany
Protagonista, juntament amb Isolda, de la llegenda medieval, possiblement d’origen cèltic, que narra els tràgics amors d’aquest personatge i d’Isolda, esposa del seu oncle, el rei Marc de Cornualla.
El tema fou tractat, entre d’altres, per Chrétien de Troyes el text del qual s’ha perdut i per dos poetes del s XII, Béroul i Thomas, i la llegenda s’estengué ràpidament per tot Europa A Catalunya gaudí d’una gran popularitat i aviat es convertí en un tòpic literari S'han conservat breus fragments de traduccions catalanes del romanç, del s XIV un, de Cervera, publicat per Agustí Duran i Sanpere, i un altre, d’Andorra, publicat per RAramon i Serra