Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Club Natació Caldes
Natació
Waterpolo
Club de natació i waterpolo de Caldes de Montbui.
Fundat l’any 1956, té com a principal activitat la pràctica de la natació esportiva i recreativa El 1968 inaugurà la piscina coberta Participa en competi-cions d’àmbit català i estatal Entre el 1961 i el 1988 tingué secció d’hoquei sobre patins, que jugà durant set temporades a la màxima divisió estatal També té seccions de bàsquet femení, futbol sala, atletisme, triatló, tennis i esquaix Organitza pun-tualment actes esportius, com la Cursa de la Muntanya del Farell Gestiona les installacions municipals de Les Cremades i les installacions de La Font dels Enamorats El 2010 tenia…
Club Bàsquet Caldes de Montbui
Basquetbol
Club de basquetbol de Caldes de Montbui.
Fundat el 1948, s’inscriví a la lliga d’Educación y Descanso com a CBED Caldes El 1952 passà a jugar a l’Escola Pia i creà equips de categories inferiors Posteriorment jugà a la Lliga OAR i el 1955 ascendí a primera categoria El 1963 s’incorporà a les competicions federatives i la temporada 1967-68 creà un equip femení El 1969 l’equip masculí jugà a tercera divisió estatal, i dos anys després es quedà a la portes de la promoció d’ascens a segona Des dels anys vuitanta participa en els Campionats de Catalunya al pavelló municipal de les Cremades
Medea
Mitologia
Heroïna de la mitologia grega, filla d’Eetes, rei de la Còlquida, o, segons altres versions, de la dea Hècate.
La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada…
premi Sant Jordi
Premi de novel·la en llengua catalana atorgat anualment per Òmnium Cultural.
Fou creat el 1947 amb el nom de premi Joanot Martorell , i l’any 1960 canvià el nom per l’actual El premi és lliurat durant la Nit de Santa Llúcia , i l’obra guanyadora es publica l’any següent Entre el 1982 i el 2017, Fundació Enciclopèdia Catalana copatrocinà la concessió del guardó Del 2002 al 2017 Edicions Proa tingué en exclusiva la publicació de la novella guanyadora, i del 2018 al 2020 la publicació passà al Grup Enciclopèdia Catalana El 2021 Edicions Proa recuperà de nou l’edició de les novelles guardonades Relació de guardonats 1947 Primera part , de Cèlia Sunyol 1948 El cel no és…
premi Prudenci Bertrana
Literatura catalana
Premi de novel·la en llengua catalana que atorga anualment, a Girona, la Fundació Prudenci Bertrana.
Forma part dels Premis Literaris de Girona Fou convocat per primera vegada el 1967 pel Cercle Artístic de Girona, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor i com a reacció a la creació, aquell mateix any, del premi Inmortal Ciudad de Gerona, impulsat per l’Ajuntament i en el qual només s’acceptaven novelles en castellà Entre el 1993 i el 1996 s’atorgaren dos premis, l’un de la crítica i l’altre dels lectors, a una obra publicada l’any anterior Relació d’obres i autors guardonats Any Obra i autor 1968 Estat d’excepció , de Manuel de Pedrolo 1969 Prohibida l’evasió , d’Avellí…
Trienni Constitucional
Història
Període de la història d’Espanya (març del 1820 — setembre del 1823), durant el regnat de Ferran VII, en què estigué vigent la Constitució del 1812 o de Cadis.
La proclamà Rafael del Riego a Cabezas de San Juan Andalusia occidental l’1 de gener 1820, però el seu triomf no fou general fins que es produïren tot d’aixecaments de caràcter netament federalista la Corunya, Barcelona, Saragossa, Pamplona El 9 de març 1820 Ferran VII hagué de jurar la Constitució i es formà el gabinet Pérez de Castro - Argüelles Les corts es reuniren pel juliol 1820 i aviat s’hi destriaren dos partits el dels moderats, format en gran part pels “presidiaris”, o sia els empresonats per ordre del rei des de l’any 14, i els exaltats , sorgits de l’extensió de les classes…