Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerada la crònica catalana no estrictament eclesiàstica més antiga de les conservades La seva redacció s’emmarca en el procés de descomposició i enviliment del monestir ribagorçà, quan el bisbe Ramon Dalmau de Roda confià el redreçament de l’abadia a un tal Bernat, monjo del monestir de Sant Victorià D’aquí sorgí una estreta relació entre els cenobis d’Alaó, Ovarra i Taverna i la seu episcopal de Roda, no sols espiritual sinó també cultural El nou abat Bernat d’Alaó hauria encomanat al monjo Domènec l’organització, la custòdia i la revisió de l’arxiu…

Reuní uns 300 afiliats procedents de grups marxistes sorgits a l’Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27 Implantat a Sants, a Gràcia i al Clot de Barcelona i a Lleida, aconseguí l’adhesió d’antics membres d’Estat Català Jaume Miravitlles, Martí Vilanova, Domènec Ramon, etc Els seus dirigents, a més d’Arquer, foren sobretot Víctor Colomer, Amadeu Bernadó i Domènec Ramon Usà com a plataforma periodística en 1928-29 L’Opinió i després el 1930 féu aparèixer L’Andreuenc i Treball Pel novembre del 1930 s’uní a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol

Presidí la reorganització del republicanisme mallorquí, inicialment favorable a la conjunció amb els socialistes Després de la crisi provocada per l’arribada a l’illa del radicalisme lerrouxista 1911-12, passà a ésser l’òrgan de Jeroni Pou i del reformisme adscrit a Melquíades Álvarez

Inicialment fou promogut per militants del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Socialista Unificat de Catalunya i Iniciativa per Catalunya IC Pretén contribuir a la reconstrucció nacional de Catalunya, al seu autogovern, a la consolidació i el desenvolupament de l’Estatut i especialment l’autonomia municipal Concorregué a les eleccions municipals de 1987, essent el principal impulsor Josep Farré a Torroella de Montgrí en les eleccions municipals de 1991 any en què comptà només amb el suport del PSC i d’IC obtingué 1 conseller comarcal al…

Primerament quinzenal 1899-1901, després fou setmanal Hi collaboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Domènec Martí i Julià

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Orphea Film Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1933 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ DPruna FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pere Pruna MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu INTERPRETACIÓ Pere Ventaiols Claudi, en la versió catalana, Rafael Rivelles Claudio, en la versió espanyola, Gilberta Rougé Caterina, Rafael Moragas Moraguetes el mariner borratxo, Sebastià Gasch un borratxo, Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor El Libori, Teodor Busquets, Verdugo…

Domènec Crespí — València 1437/38, documentat des del 1383, treballà per a Pere el Cerimoniós, per a la catedral de València, etc Illuminà, en un estil encara arcaïtzant, el Llibre del consolat de mar ~1408-12, Arxiu Municipal de València hom ha relacionat el seu estil amb l' Aureum Opus ~1354-91, Arxiu Municipal d’Alzira unes altres obres li han estat atribuïdes sense versemblança El seu fill Lleonard Crespí conegut del 1424 al 1459 illuminà la portada del Descendentia dominorum regnum Siciliae 1437, Biblioteca Universitària de València i la seva obra mestra, el llibre d’hores d’Alfons el…

Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau, celebrà el seu primer congrés a València els dies 1-3 de desembre de 1919, amb delegats que representaren 142 943 obrers En un segon congrés Castelló de la Plana, desembre del 1922 els treballadors afiliats foren 42 517 En aquells anys s’afirmaren com a dirigents Jaume Aragó, Rafael Vidiella, Domènec Torres, Joan Rueda, Romà Cortès i Eusebi C Carbó, que dirigí Solidaridad Obrera de València, l’òrgan de premsa de la regional A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels…

Combaté el liberalisme de l' Aurora Patriótica Mallorquina Fou dirigit pel franciscà Ramon Strauch i Vidal, empresonat diverses vegades pels seus articles Hi collaboraren el felipó Antoni Togores i els dominicans Domènec i Miquel Lladó

Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra Majoritàriament davant l’organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15 450 afiliats i 13 sindicats desembre del 1935 Publicà “El Combate Sindicalista” 1933-36