Resultats de la cerca

Informava de l’actualitat esportiva de Catalunya amb profusió d’illustracions Hi collaboraren Cristóbal Botella, Vicenç Esquiroz, FM Galán, Gallardete, Juan Gol, EL Jimeno, Pistón i V Ruedas, entre d’altres Dels reportatges gràfics se n’encarregà Campañá i de les illustracions Conti i Borrell Se’n publicaren pocs números

Fundat el 1940 per l’arqueòleg Josep Chocomeli i Galan, el 1942 fou traspassat al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València i dirigit per Manuel Ballesteros i Gaibrois des del 1945 és revista de la facultat de filosofia i lletres i ha tingut algunes interrupcions Publica articles d’erudició i interpretació i hi han collaborat nombrosos catedràtics i professors universitaris, especialment sobre temes del País Valencià

El grup d’arqueòlegs espanyols que treballa en aquestes tombes està dirigit per José Manuel Galán CSIC, Madrid i està integrat per collaboradors de les universitats de Sevilla, Salamanca, Alcalá de Henares i la Complutense de Madrid La tomba de Djehuty, un alt funcionari dels temps de la faraona Hatšepsut dinastia XVIII, ha estat batejada com la “Capella Sixtina de l’antic Egipte” pel bon estat de conservació de les seves pintures, inspirades en escenes del Llibre dels Morts

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Jet Films Alfredo Matas, Barcelona ARGUMENT LGBerlanga, Rafael Azcona GUIÓ LGBerlanga, RAzcona, Josep Luis Colina, Josep Lluís Font FOTOGRAFIA Francisco Sempere blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé, Enric Bronclalo decorats MUNTATGE José Antonio Rojo INTERPRETACIÓ Casto Sendra, Cassen Plácido, José Luis López Vázquez Quintanilla, Elvira Quintillà Elvira, Manuel Alexandre Julián, Mari Carmen Yepes Martita, Roberto Llamas Olmedo, Amelia de la Torre sra Galán, Josep Maria Caffarel Zapater, Xan das Bolas Rivas, Luis Ciges el pobre…

Tomàs Micieres Villaescusa de Ecla, Palència 1624 - Madrid 1667 fou mestre de capella i compositor Es formà amb Cristóbal de Isla, mestre de la catedral de Palència, a la capella de música de la qual Micieres ingressà com a nen cantor Ocupà diversos càrrecs musicals mestre de capella de la catedral de Lleó 1646-50, de Toledo 1650-62 i del convent de Las Descalzas Reales de Madrid 1662-67 Bona part de la seva obra anà a parar a Salamanca, i esdevé difícil diferenciar-la de la del seu fill Tomás Micieres "el menor" o "el joven" Toledo 1655 - Salamanca 1718 Aquest, en ser sacerdot el seu pare,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1973 de Joan Marsé GUIÓ V Aranda FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell, Antoni Belart ambientador MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Licio Marcos de Oliveira INTERPRETACIÓ Victoria Abril Menchu/Ramona/Aurora Nin, Jorge Sanz Java, Antonio Banderas Marcos, Javier Gurruchaga Conrado, Guillermo Montesinos Fusam, Ferran Rañé Taylor, Lluís Homar Palau, Joan Miralles Nadal, Carlos Tristancho Sendra, Juan Diego Botto…

Aquest proclamà la República i avançà sobre Osca però, aturat a Cillas, fou fet presoner i afusellat, juntament amb el capità Ángel García Hernández dia 14

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tecisa Films José Gutiérrez Maesso, Madrid, Films RB FRovira i Beleta, Barcelona ARGUMENT La historia de los Tarantos , d’Alfredo Mañas GUIÓ FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Massimo Dallamano Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Emili Pujol, Fernando García Morcillo, Josep Solà, Andrés Batista SO Carlos de la Riva INTERPRETACIÓ Carmen Amaya Angustias, La Taranta , Sara Lezana Juana, Daniel Martín Rafael, Margarita Lozano Isabel, Antonio Gades Moji, Antonio Prieto Rosendo, El Zorongo , Antonia Singla,…

Desenvolupament enciclopèdic Ha conegut quatre èpoques 1940-41, 1942-53, 1960-77 i del 1977 ençà Ha publicat 50 números fins el 2002, amb una periodicitat anual Durant la primera època 1940-41, tingué com a subtítol Noticiario de historia, arte y arqueología de Levante fou patrocinada pel Servicio de Patrimonio Artístico Nacional zona de Levante, i la dirigí el fundador, Josep Chocomeli i Galan La seva redacció i administració se situà a Xàtiva, i d’aquí sorgí el nom de la revista Al seu primer número es definí el camp temàtic arqueologia –fins l’Edat Mitjana–, prehistòria, folklore i…

El lliurament tenia lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona, el 1939 el 1978, però, passaren a atorgar-se pel setembre Des de l’any 1985 s’entreguen en una data propera al 12 de febrer, coincidint amb la festa de santa Eulàlia El 1949 només es concedí el premi de literatura, a Bartolomé Soler per la novella  Patapalo  El 1950, amb la voluntat de singularitzar els premis i fer propaganda de les polítiques municipals, els Ciutat de Barcelona s’ampliarien a les categories de poesia, teatre, música, cinema i fotografia El 1958 el premi de…