Resultats de la cerca

Els acords, signats a Washington el 14 de setembre de 1993 sota els auspicis dels EUA i la Federació Russa, havien de posar fi al conflicte palestinoisraelià garantint, d’una part, seguretat i, de l’altra, un territori de sobirania palestina Establien una primera fase transitòria de cinc anys per a atènyer l’estatut definitiu dels territoris palestins, durant els quals, després de la retirada prèvia de les forces israelianes de Gaza i Jericó, hom preveia l’elecció per sufragi universal directe d’un consell provisional palestí amb competències governamentals inclosa la creació d’…

El més actiu és el de Palestina, que sorgí com una branca dels Germans Musulmans als territoris ocupats per Israel amb l’esclat de la primera intifada , durant la qual aconseguí un gran protagonisme Té com a objectiu la destrucció de l’Estat d’Israel i l’establiment d’un règim islàmic a Palestina Aquests objectius foren formulats en la Carta Fundacional de l’organització 1988, en la qual es declara Palestina terra islàmica per dret diví amb Jerusalem com a capital, condició que obliga a tot musulmà a lluitar contra la “invasió sionista” Els límits geogràfics d’aquesta entitat islàmica…

L’intent turc d’apoderar-se del canal de Suez febrer del 1915, fracassat per una contraofensiva dels britànics, menà aquests a la campanya, a fi d’allunyar qualsevol amenaça damunt el canal Llur general, Allenby, ocupà Gaza i Jerusalem 1917, ajudat per una flota aliada i forces franceses, australianes i àrabs Presa també Damasc setembre del 1918, per l’octubre els francesos ocuparen Beirut, i tres dies després Turquia demanà l’armistici

Té els seus precedents en el moviment guerriller palestí sorgit a Gaza i Cisjordània que participà en la primera de les guerres araboisraelianes 1948-49 Fundada amb el suport de la primera Conferència dels estats àrabs al Caire, després de l’ocupació de Gaza i Cisjordània per Israel 1967 i amb la subsegüent diàspora dels refugiats palestins, l’organització tingué un gran creixement Establí el seu quarter general a Jordània, des d’on perpetrà atacs contra Israel fins el 1970, que fou expulsada del país pel mateix rei Hussein L’OAP passà aleshores al Líban, des d’on disposà de bases per a…

Fou creada a la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta, entre altres membres, per Abu Jihad Khalil al-Wazir i Yasser Arafat , el qual n'esdevingué el líder més prominent En una primera etapa, es dedicà a perpetrar atemptats terroristes i sabotatges contra Israel Integrada a l’Organització d’Alliberament de Palestina OAP des de la seva creació 1964, en constituí el grup principal i Arafat en fou nomenat president el 1969 Després de la guerra dels Sis Dies 1967 rebé de forma contínua suport dels països àrabs Des d’aleshores fins a la mort d’Arafat, les trajectòries d’Al-Fatah i l’OAP…

Constituït el 5 de juliol de 1994, els poders li són transferits gradualment pel govern israelià La seva vigència és prevista fins a l’establiment d’un estatut definitiu, generalment interpretat com la creació d’un estat palestí independent Té gairebé plenes competències a la franja de Gaza, i a Cisjordània el seu control varia territorialment segons l’estadi de les negociacions D’estatut encara sense definir és Jerusalem El 1996, en les primeres eleccions al Consell òrgan legislatiu i a la presidència, foren elegits Al-Fatah  i   Yasser Arafat Després del collapse del procés de…

El Tsahal fou creat el 1948, amb l’establiment de l’estat d’Israel a partir de l’organització paramilitar Haganah, i incorporà també les milícies Irgun i Lehi Lluità, amb resultats gairebé sempre victoriosos, en totes les guerres araboisraelianes primera guerra araboisraeliana del 1948, guerra del Sinaí del 1956, guerra dels Sis Dies del 1967, guerra del Yom Kippur del 1973 i guerres del Líban del 1982 i el 2006, a més d’intervenir en la primera 1987-91 i segona intifada 2000-04 i en l’ofensiva a Gaza desembre del 2008 — gener del 2009 Comprèn forces de terra, aire i mar, i també…

Fou creada el 1973 en unir-se diversos partits sionistes i de dreta enfront del Partit Laborista d’Israel En formaren el nucli el partit Herut i el partit liberal, que el 1988 es fusionaren amb el nom de Likud-Moviment Nacional Liberal La majoria dels partits que solen integrar la coalició, però, conserven llur independència atesa llur orientació religiosa N’han estat els líders Menahem Begin 1973-83, Yitzhak Shamir 1983-93, Benjamin Netanyahu 1993-99 i Ariel Sharon 1999-2005 Des del 2005 Netanyahu n’és novament el líder El Likud governà Israel els anys 1977-84 Posteriorment, formà un govern…

El nom significa, en hebreu, ‘La llar Israel’ De caràcter sionista  radical, secular i partidari de l’economia de mercat, n’és el líder i fundador Avigdor Lieberman, antic membre del Likud Concentra els seus votants entre els immigrants recents de l’antiga URSS, i defensa una postura de força en les negociacions amb els palestins, tot rebutjant el principi de ‘pau per territoris’ en favor del de ‘territoris per territoris’ incloent-hi parts dels territoris ocupats Exigeix, així mateix, un fort control sobre la població àrab israeliana En 2001-08 formà part de manera discontínua dels diversos…

El nom significa ‘endavant’ en hebreu Fou creat al novembre del 2005 per Ariel Sharon arran del seu projecte de retirada unilateral de Gaza, al qual s’oposaven la major part dels militants del seu propi partit, el Likud , del qual Kadima fou una escissió Bé que la major part dels membres del nou partit procedien del Likud, hi ingressaren també afiliats d’altres formacions, com ara el líder laborista Shimon Peres A conseqüència de l’accident vascular cerebral que va deixar Sharon incapacitat gener de 2006, el lideratge fou assumit per Ehud Olmert , que encapçalà la llista de…