Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Brabant
Dinastia de prínceps del Sacre Imperi fundada per Enric I el Guerrer (mort el 1235), duc de la Baixa Lotaríngia, el qual des del 1191 canvià aquesta denominació i adoptà la de duc de Brabant.
Era fill del cap de la branca dels comtes de Lovaina sortida del casal dels comtes d’Hainaut La línia primogènita s’extingí el 1406, i la successió passà als Borgonya
Disset Províncies
Història
Denominació de les possessions flamenques de Carles V.
Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols
Montfort
Llinatge feudal francès, establert, des del 952, al lloc de Montfort, Illa de França, a l’actual departament d’Yvelines.
Els senyors de Montfort descendeixen de Guillem, fill d’Amalric, comte de l’Hainaut, que adquirí la possessió feudal 952 i féu edificar el primer castell 996 La senyoria cresqué ràpidament en extensió, gràcies a l’esforç de personatges que, en el decurs dels s XII i XIII, augmentaren, per mitjà d’una eficaç política matrimonial, el poder familiar El comte Simó III de Montfort adquirí, a mitjan s XII, el comtat de Leicester, a Anglaterra Els seus fills Simó IV de Montfort , cèlebre protagonista de la croada contra els albigesos, i Guiu de Montfort donaren un relleu internacional a la família…
Villehardouin
Llinatge feudal originari del castell deVillehardouin, a la Xampanya.
El mariscal de la Xampanya Guillaume de Villehardouin 1188 tingué dos fills, Geoffroi de Villehardouin i Jean de Villehardouin , caps, respectivament, de les línies de la Xampanya i del principat de Morea o Acaia El fill de Jean, Geoffroi de Villehardouin mort vers el 1228, heretà Acaia en morir el príncep Guillem I, i hi regnà des del 1209 amb el nom de Jofre I d’Acaia El 1212 infeudà les senyories d’Argos i Nàuplia a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, en premi a l’ajut que li proporcionà El succeí el seu fill Jofre II d’Acaia mort el 1246, que ajudà victoriosament al setge de Constantinoble…
Escola Francoflamenca
Música
Nom donat a les diverses generacions de compositors del Renaixement originaris dels territoris del nord de França i els Països Baixos.
La majoria d’aquests compositors, de cultura bàsicament francesa i formació molt sòlida, treballaren a Itàlia durant els segles XV i XVI La seva influència en la consolidació de l’estil musical renaixentista fou molt gran Una bona part dels grans compositors del segle XV i també d’un període important del segle XVI pertanyen a la denominada Escola Francoflamenca Molts d’ells provenien de les regions franceses d’Hainaut, Lieja i la Picardia Els altres, cada cop més nombrosos i amb més pes específic, eren pròpiament flamencs Tot i les diferències culturals dels seus…
imperi llatí de Constantinoble
Història
Imperi (1204-1261) fundat després de la presa de Constantinoble per les forces de la quarta croada.
En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà…
tractat dels Pirineus

Mapa dels Pirineus, elaborat per Nicolas Sanson entre 1659 i 1667, que mostra la frontera entre Espanya i França després del tractat dels Pirineus (1659)
Història
Acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents…
Wittelsbach

els Wittelsbach, reis de Suècia
Llinatge reial alemany que ha donat dinasties als regnes de Baviera, Dinamarca, Hongria, Suècia, Noruega, Bohèmia i Grècia i emperadors del Sacre Imperi.
Té per genearca el marcgravi Leopold mort el 907, probablement pertanyent al llinatge bavarès dels Huosi , que era cosí i general de l’emperador Arnulf I Fou pare dels ducs de Baviera Arnulf II mort el 937 i Bertold I mort el 947 Aquest darrer fou besavi del comte Otó I de Scheyern mort el 1072, el qual fou avi del comte Otó IV de Scheyern mort el 1156, dit també Otó de Wittelsbach Els Wittelsbach , perquè feu construir el castell de Wittelsbach, prop d’Aichach Alta Baviera, on passà a residir Tot i així, cap dels seus successors no emprà mai més el nom de Wittelsbach, bé que per…
unió d’Arràs
Història
Lliga constituïda el 1579 per les regions catòliques de llengua francesa del sud dels Països Baixos (Artois, Hainaut i part de Brabant) i per les ciutats valones de Lilla, Douai, etc.
Aquesta unió trencava l’entesa establerta el 1577 amb els estats protestants del nord pacificació de Gant i proclamava la fidelitat envers Felip II