Resultats de la cerca

Suscità una encesa polèmica al Diario —la primera feta sobre el tema—, interessant per la relació que ofereix sobre gramàtiques i vocabularis aleshores en circulació i sobre problemes de pronunciació i ortografia del català

Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la…

L’associació sorgí com a reacció a l’humorisme anticlerical del Modernisme bohemi i a la frivolitat de les activitats del Cercle Artístic de Barcelona A tot això oposaren un rígid moralisme catòlic el nu, per exemple, en un principi fou proscrit de llurs exposicions, un culte a les virtuts familiars i un desig d’entroncar amb la humilitat dels gremis medievals Fou presidit en la seva gran època per Lluís Serrahima, i entre els seus membres hi havia, entre altres, Dionís Baixeras, Iu Pascual, Antoni Gaudí, Joaquim Vancells, Joaquim Renart, Ramon Sunyer, així com Joaquim Torres-Garcia, Josep…

El Moviment es creà amb l’objectiu de coordinar els centres que fan ensenyament en català i per a difondre'n la tasca En foren els centres pioners els collegis públics Joan Veny i Clar Campos, Es Porxo Deià, Antònia Alzina Llorent, Joan Mas i Verd Montuïri, Mata de Jonc, Teix, Rafal Vell i Gabriel Alzamora, de Palma, i el de l’Escolania de Lluc La idea fundadora que anima el Moviment és la necessitat de nacionalitzar el país a partir de les pròpies experiències i assolir l’ensenyança en la llengua pròpia

Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” 1884, cinc números i “Lluch” 1908-10, vint-i-cinc números Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta Amb la guerra civil de 1936-39 i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la…

Escrit per Lluc, és la segona part del seu evangeli La finalitat del llibre és apologètica, i àdhuc propagandística de cara al món romà Conté dues grans parts, la primera de les quals és dedicada a l’apòstol Pere i la segona a Pau Són remarcables els discursos que conté set de Pere, un d’Esteve, un del diaca Felip i vuit de Pau, que suggereixen a l’autor la disposició dels fets que hi són contats a continuació amb la finalitat d’assenyalar les etapes de la propagació del cristianisme Lluc era company de Pau, i la seva influència s’hi fa sentir de manera evident L’…

Manté un contingut similar a la revista Lluc , de la qual és continuació i superació

Es definí federalista europeu i liberal-humanista, i defensà la independència dels Països Catalans En foren membres Gilbert Grau, Antoni Lluc i Roc Farell Edità Tramuntana El 1977 encara era actiu

154 b -157 del s IV, propietat de la Fundació Sant Lluc Evangelista Constitueix l’anàfora grega més antiga conservada sencera/> Publicada fragmentàriament pel seu descobridor, Ramon Roca i Puig, ha estat estudiada per SJaneras

Organitzà conferències i cursos d’economia, alguns dels quals foren publicats Assaig d’economia política 1932-34, per Joan PFàbregas Edità el Butlletí de l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya 1937, en el qual collaboraren, entre altres, JPFàbregas, Lluc Beltran, Rafael Bori, etc