Resultats de la cerca

Hom els oferia de reunir un concili veritablement representatiu que deposés Benet XIII que es negava a abdicar i elegís un nou papa La invitació fou cursada en saber-se que Ferran I de Catalunya-Aragó es disposava a retirar l’obediència a Benet XIII, i fou ratificada el 4 de febrer de 1416

Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al segle XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud…

Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià…

La projectada empresa de Carles VIII contra Nàpols i el desig d’assegurar-se la no-intervenció de Ferran II induïren el rei francès a acollir favorablement les gestions iniciades pel setembre de 1491 per Joan Albió destinades al recobrament dels comtats de Rosselló i de Cerdanya Les negociacions foren conduïdes, en nom de Ferran II, per Joan de Mauleon, Bernat Boïl, Joan Albió i Joan de Coloma, i, per part francesa, pels bisbes d’Albi, Louis d’Amboise, i de Lectora i per Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, a Albi, Figueres i Narbona El tractat establia l’aliança entre els sobirans…

Hi assistí el papa i el rei, que fou coronat pel papa el 7 de setembre, molts magnats i la majoria del clericat franc i català, entre ells l’arquebisbe Sigebod de Narbona, els bisbes de Barcelona, Girona, Urgell i Elna i alguns abats, com els de Banyoles i d’Arles Foren tractats molts afers eclesiàstics, com les usurpacions de béns que el marquès Bernat de Gòtia i altres magnats havien fet a l’església de Narbona i de la Marca Hispànica i, sobretot, el repartiment dels béns del rebel Bernat de Gòtia a favor del cambrer reial Teodoric, de Bernat, comte d’Alvèrnia, del comte de…

Sembla que a la línia principal dels Lara pertangué Gonzalo Fernández , comte de Burgos, i el comte de Castella Ferran González Aquesta línia s’extingí amb la mort del comte Garcia II de Castella 1029 a mans dels seus rivals, els Vela Una línia secundària d’aquest llinatge, que des de la darreria del segle X posseí la vila i l' alfoz de Lara, assolí importància política amb Pedro González de Lara mort vers el 1130, amant i privat de la reina Urraca Els seus fills, Manrique Pérez de Lara, Álvaro Pérez de Lara i Nuño Pérez de Lara , durant la minoritat d’Alfons VIII, lluitaren contra els…

L’entrevista tingué lloc a Perpinyà i a Narbona a la tardor del mateix 1415 en presència de l’emperador, el rei català i els ambaixadors de Castella, Navarra, Foix, Armanyac i Escòcia Davant l’obstinació de Benet XIII tots decidiren d’abandonar la seva causa si no renunciava abans de setanta-dos dies Vicent Ferrer se separà aleshores d’ell

Al fill i successor de Robert I, el duc Roger I, el succeïren el seu net Guillem I, el seu nebot, Roger II i el fill d’aquest, Roger III, a la mort del qual restà integrada al regne de Sicília i més tard al de Nàpols Filla del duc Robert I fou Mafalda de Pulla-Calàbria , comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona

Aquest hagué de cedir a França dues terceres parts del seu patrimoni principalment el ducat de Narbona i el vescomtat de Carcassona i es comprometé a pelegrinar a Terra Santa, a combatre l’heretgia albigesa amb la fundació de la Universitat de Tolosa, entre altres mesures i a cedir en matrimoni la seva filla Joana a Alfons de Poitiers, germà de Lluís IX de França

És un dels fons arxivístics més interessants del País Valencià a causa de l’antiguitat i continuïtat de la seva sèrie més emblemàtica, la “Cort del Justícia”, amb un total de 285 volums que van des de l’any 1269 fins al 1696, entre els quals s’hi compten fins a set volums del s XIII 1269, 1272, 1275-76, 1277-78, 1290, 1294 i 1295, xifra que fins i tot supera els existents a la ciutat de València durant el mateix període Altres sèries que han atret l’atenció dels investigadors són les de Procurador General 74 llibres, 1408-1679, els llibres de Consells des del 1497 i els de Clavaris des del…