Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
escola de Pèrgam
Escola neoplatònica (neoplatonisme=, fundada per Edesi, deixeble de Jàmblic (s. IV), i esdevinguda famosa per Julià l’Apòstata.
Hi foren mestres, entre altres, Màxim, Crisant, Prisc, Eusebi, Sallusti i Eunapi de Sardes, el qual escriví Vides dels sofistes , espècie de crònica de l’escola ~400
batalla de Magnèsia
Història
Militar
Batalla lliurada a Magnèsia, a l’hivern de 190-189 aC, entre els romans i Antíoc III de Síria.
Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor
Staatliche Museen
Institució fundada el 1830 a Berlín, la qual, un cop dividida la ciutat després de la Segona Guerra Mundial, donà lloc als Staatliche Museen zu Berlin, al Berlín Oriental, i als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, al Berlín Occidental.
Ambdues institucions supervisen diversos museus especialitzats Al Berlín Oriental tenen un relleu especial el Bode-Museum nom que rebé, el 1958, l’antic Kaiser-Friedrich-Museum i el Pergamon-Museum amb obres arqueològiques de Grècia i de l’Orient Pròxim i Mitjà, especialment l’altar de Pèrgam Al Berlín Occidental hi ha el museu Dahlem, que conté, entre altres seccions Museum für Völkerkunde, Islamisches Museum, etc, una important galeria de pintura Gemäldegalerie Dahlem , i els museus procedents de l’antiga Stiftung Preussischer Kulturbesitz inclosos al Charlottenburg
biblioteca d’Alexandria
Biblioteca fundada a Alexandria en temps de Ptolemeu Soter (segles IV-III aC) per Demetri de Falèron; mestres importants, com Euclides, Erasístrat i Heròfil, hi redactaren llurs obres.
Posteriorment hom hi afegí el Museu , mena d’acadèmia que reuní els savis més importants de l’època Hom hi traduí la Bíblia al grec versió dita dels Setanta Fou dirigida per Aristòfanes de Bizanci Eratòstenes hi ensenyava geografia i matemàtiques En sortiren poetes com Callímac, Teòcrit, Apolloni de Rodes i Licòfron El 48 aC fou incendiada en el setge de la ciutat per Cèsar Més tard, Marc Antoni la reedificà i li donà 200000 volums que feu portar de Pèrgam Fou arruïnada el 389 per Teodosi I i no, com havia estat dit tradicionalment, pel califa ‘Omar El 2002 fou inaugurat a la…
Dionís
Mitologia
Divinitat grega d’origen frigi o traci.
El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’agricultura i en…
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió…
Cabirs
Mitologia
Grup de divinitats de la mitologia grega, segurament de procedència frígia, personificació de les forces de la natura; rebien cultes de caràcter mistèric a Samotràcia (on eren anomenats també grans déus
), Lemnos, Milet, Pèrgam i Tebes.