Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Contes de Canterbury
Narracions en vers escrites per Geoffrey Chaucer entre el 1380 i el 1400.
Trenta persones pertanyents a diverses classes socials el cavaller, el frare, el moliner, l’estudiant que van en pelegrinatge a Canterbury, es troben en un hostal i proposen d’explicar quatre contes cadascuna Se’n conserven vint contes complets i quatre de fragmentaris L’obra, que manifesta influències de Boccaccio, del Roman de la Rose i de diversos autors clàssics, ofereix una àmplia panoràmica de la societat del segle XIV Fou traduïda al català per Victòria Gual el 1998
escola de Milet
Escola filosòfica presocràtica fundada a Milet.
Els seus membres constitueixen el primer grup que hom pot individualitzar un cop sobrepassades les teologies mítiques i les sentències morals d’arrel popular dels Set Savis Tales, Anaximandre i Anaxímenes s’esforçaren a trobar el principi únic d’on provenen totes les coses substituint els mites sobre l’origen de l’Univers per una explicació física i material Tales considerà que aquest principi primer era l’aigua, que mitjançant un procés de condensació esdevenia terra, aire i foc Anaximandre féu un pas endavant en el procés d’abstracció en identificar l’element primitiu amb l’illimitat ''…
Miralcamp
Historiografia catalana
Publicació de la població d’Onda patrocinada per la Caixa Rural d’Onda (Castelló) apareguda l’any 1984.
El 1996 sortí el número 11, que fou el darrer La revista, dirigida per l’historiador Vicent García Edo, publicà nombrosos articles referits a l’esmentada localitat de la Plana Baixa Castelló que tracten sobre la història, el govern, l’economia, la demografia, els costums i les tradicions, l’art, l’esport i les fonts documentals i arxivístiques i també d’altres que fan referència als municipis veïns de Tales, Fanzara i Suera Entre els treballs apareguts destaquen “La Carta Pobla d’Onda, de 1248”, a càrrec d’Arcadi García Sanz i Vicent García Edo el que s’ocupa del Libro de Azagadores del…
Yes
Música
Grup de rock format a Londres el 1968 per John Anderson (veu), Chris Squire (baix i veu), Peter Banks (guitarra), Bill Bruford (bateria) i Tony Kaye (teclats).
Formació emblemàtica del rock britànic dels anys setanta, els primers enregistraments foren Yes 1968, Time and a Word 1969 i The Yes Album 1971, aquest últim el més representatiu i amb la inclusió de Steve Howe a la guitarra El 1972 entrà a la banda Rick Wakeman teclats i debutà en l’elapé Fragile Seguiren Close to the Edge 1972, que entrà a les llistes angleses i nord-americanes, i Yessongs 1973 La seva música fou valorada en el seu moment com la “nova música clàssica” És destacable la collaboració de l’artista Roger Dean en les seves portades La banda ha canviat diverses…
The Police
Música
Grup britànic de pop, inventor de l’anomenat reggae blanc.
Format el 1977 a Londres, The Police es convertí en pocs anys en un fenomen musical Era format per Stewart Copeland bateria, Sting -pseudònim de Gordon Matthew Sumner- baix, veu i principal compositor i Andy Summers guitarra El grup nasqué amb la intenció de cultivar el punk i new wave , però el seu estil, anomenat reggae blanc, era clarament pop amb una mescla de reggae Al llarg dels seus vuit anys de vida artística feu cançons que esdevingueren molt populars, com Roxanne , Don’t Stand So Close To Me i sobretot Every Breath You Take , aquest darrer tema aparegut en el seu últim disc,…
Yes
Música
Grup anglès de rock progressiu.
Format a Birmingham el 1968, i amb influències tan heterogènies com la d’Igor Stravinsky, el rock dur, la psiquedèlia i el surrealisme, es convertí en el grup més important de rock progressiu a escala internacional i contribuí a definir aquest subgènere amb el seu virtuosisme, la seva mística, la seves lletres barreja d’èpica i simbologia còsmica i unes veus molt treballades, inclòs un falset inconfusible Els seus concerts constituïen un gran espectacle de llum i so, amb una música que de vegades era pretensiosa Els components del grup variaren segons l’època, però la formació més…
els set savis de Grècia
Història
Nom donat a alguns filòsofs i polítics de la Grècia antiga que, segons la tradició recollida per Plató en el Protàgores, eren: Tales de Milet, Pítac de Metilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleòbul de Lindos, Misó Queneu i Quiló de Lacedemònia.
Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n'afegeixen de nous Tradició no testimoniada abans del segle VI aC, hom la pressuposa del temps d’Heràclit, i fou popularitzada a l’època hellenística per Demetri de Falèron, que en publicà les màximes o apotegmes, fruit de les suposades reunions on era posada a prova la superioritat de cadascun La dita més famosa és el γνϖσωι σεαυτόν ‘coneix-te a tu mateix’, gravada en el frontó del temple d’Apollo a Delfos i apropiada per Sòcrates
orde de Montesa
Militar
Orde militar (Santa Maria de Montesa) creat el 1317 per Jaume II a conseqüència de la supressió de l’orde del Temple, ordenada pel concili de Viena.
Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat…
catalanòfils
Historiografia catalana
El gran salt endavant de la societat catalana al primer terç del s. XX suscità un interès creixent per conèixer els mecanismes i les grans fites històriques passades que esdevinguessin claus explicatives.
No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…
Papers de Salamanca
Història
Nom amb què és coneguda la documentació espoliada a la Generalitat de Catalunya i a organitzacions, entitats i particulars catalans, per les forces franquistes a partir del gener del 1939 i dipositada a l’Archivo Histórico Nacional de Salamanca el 1940.
De manera més genèrica, posteriorment hom s’ha referit amb aquest terme a tota la documentació requisada a diversos territoris de les zones de l’Estat espanyol que restaren al costat de la República durant la Guerra Civil de 1936-39, sobretot al País Basc i al País Valencià La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos L’organisme sota el qual les autoritats franquistes dugueren a terme la requisa fou la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos DERD, creada oficialment a l’abril del 1938 pel ministre de governació Ramón Serrano Suñer amb la finalitat de…