Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Associació de Munters de Catalunya
Caça
Associació de caçadors fundada a les acaballes del segle XIX.
Pionera a Catalunya, centrava la seva activitat en la caça major, principalment del senglar i de l’isard El primer president i munter major del qual es té notícia fou Ramon de Planell i de Reguer, que fou substituït en els càrrecs per Joaquim Gràcia i Calvo fins a l’extinció de l’associació Conjuntament amb la Federació Regional de Caça i diverses societats de caçadors, foren els precursors de la Federació Catalana de Caça
Unió Ocellaire de Gironella
Esports amb animals
Societat ocellaire de Gironella.
Fou fundada l’any 1875 Durant la Guerra Civil cessà l’activitat i tota la seva documentació es cremà Arribà a tenir uns 350 socis a les acaballes del segle XX Ha guanyat diversos campionats comarcals i alguns dels seus socis han estat campions de Catalunya Organitzà el Campionat de Catalunya 1975, 2006
Movimento das Forças Armadas
Història
Organització dins les forces armades portugueses (creada el 1973) que inicià i dirigí el cop d’estat del 25 d’abril de 1974 i posteriorment el procés revolucionari portuguès.
El seu programa es basà en l’establiment de les llibertats civils i polítiques, la recerca d’una solució al problema colonial, l’amnistia i la millora de les condicions de vida de les masses populars Establerta una plataforma comuna amb els partits polítics, instituí el Conselho Supremo da Revolução El sorgiment, a partir de l’estiu del 1975, d’assemblees populars, afavorides per l’MFA, comportà una crisi de govern i el reforçament de la dreta en el si de l’MFA des de les acaballes de l’any s’anà consolidant la tendència a la dissolució de l’MFA com a força de direcció política
conveni d’Elliot
Història
Conveni concertat per liberals i carlins gràcies als bons oficis de lord Elliot, agent del ministre britànic Palmerston, per tal d’evitar l’afusellament sistemàtic dels presoners i regular-ne el bescanvi.
El firmaren Jerónimo Valdés liberal a Logronyo i Tomás Zumalacárregui carlí a Eulate el 27 i el 28 d’abril de 1835 per al teatre d’operacions del nord Al Principat, aquest tractat fou aplicat des del juliol del 1837 comunicat del cap liberal baró de Meer al cap carlí Antonio de Urbiztondo el 3 de juliol a Miralcamp, i notificació d’Urbiztondo a la Junta Superior de Berga el 9 de juliol des d’Avià Cabrera no l’acceptà fins a les acaballes de la guerra tractat de Segura-Lécera, nom dels pobles on fou, respectivament, signat per Cabrera l’1 d’abril de 1839 i per Van Halen el dia 3 d…
batalla de Vitòria
Història
Militar
Combat que tingué lloc prop de Vitòria, el 21 de juny de 1813, a les acaballes de la guerra contra Napoleó.
Les tropes franceses, comandades per Josep Bonaparte i el mariscal Jourdan, es retiraven cap a França, però foren escomeses i batudes per un exèrcit integrat per tropes britàniques, espanyoles i portugueses a les ordres de Wellington Aquesta derrota dels francesos, que fou seguida per la de San Marcial, significà la fi de la guerra
Llibre de memòries del convent de Santa Clara de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica manuscrita inèdita, escrita per diverses mans entre l’inici del s. XVII i mitjan s. XIX, que es conserva a l’arxiu del reial monestir de Santa Clara de la Passió de Perpinyà, al Rosselló, una de les fundacions monàstiques més antigues de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII…
campanyes d’Etiòpia
Història
Denominació donada als episodis bèl·lics internacionals que tingueren com a escenari l’imperi etiòpic a les acaballes del segle XIX i a la primera meitat del segle XX.
La pretensió d’Itàlia d’imposar el seu protectorat sobre Etiòpia, basada en una interpretació tendenciosa del tractat d’Uccialli 1889, conduí a l’enfrontament militar d’ambdós països 1894 L’exèrcit italià, sota el comandament del general Oreste Baratieri, vencé els etiòpics a Koatit i Adigrat i ocupà la província de Tigre, però l’emperador Menelik II el derrotà a Amba Alaji, a Makalle i, com a victòria decisiva, a Adwa març del 1896 Pel tractat d’Addis Abeba octubre del 1896 Itàlia reconegué la independència d’Etiòpia El 1935 els afanys imperialistes de Mussolini i la necessitat de primeres…
Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica
Literatura catalana
Obra de teatre de Rodolf Sirera, publicada el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic Planteja el compromís de l’artista amb la societat i la cultura a què pertany La biografia íntima i pública del primer actor Enric Ribera, personatge de ficció, serveix per a exposar les contradiccionsde la història moderna del País Valencià Comença amb un documental cinematogràfic sobre la mort d’Enric Ribera, i, després d’una obertura expositiva, continua amb els moviments clàssics d’una simfonia que evoquen la biografia d’Enric Ribera des de la infantesa fins a la mort L’epíleg completa el documental del preludi amb la crònica de lventerrament de l’actor Com un…
Mestre de Pedret
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a l’hipotètic autor d’una sèrie de pintures romàniques de característiques similars al Pirineu català, i que els darrers estudis historiogràfics identifiquen amb un taller o cercle d’artistes.
Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la…
Papers de la Costera
Historiografia catalana
Publicació de l’Associació d’Amics de la Costera, entitat cultural amb seu a Xàtiva.
La revista, de la qual s’han publicat dotze números, nasqué l’any 1981 com a butlletí semestral de l’esmentada associació Aviat es convertí en una publicació periòdica que comptà amb el suport econòmic de la Diputació Provincial de València, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Xàtiva Ha estat dirigida en successives etapes per Germà Ramírez Aledón i Joaquim Corts, i coordinada per un consell assessor format per historiadors i estudiosos de la comarca i professionals de l’ensenyament com ara JJ Antolí, A Boluda, S Garrido, A Martínez, R…