Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Revista de Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista mensual apareguda a Barcelona de l’octubre del 1896 a l’abril de 1897.
Dirigida per Josep M Rabassa, era pràcticament tota redactada en català encara que admetia collaboracions en castellà Allunyada volgudament de temes polítics i dedicada als artístics i literaris, hi collaboraren moltes de les figures més importants del moment
Ars magna
Matemàtiques
Tractat d’àlgebra de Gerolamo Cardano editat a Nuremberg el 1545.
Representa el primer intent de teoria sistemàtica d’equacions, i inclou alguns càlculs amb nombres negatius, bé que ell mateix no els admetia També conté els treballs posteriors del seu deixeble Ludovico Ferrari, amb l’estudi de les equacions de quart grau i llurs solucions L’aparició d’aquesta obra inicià la controvèrsia entre Tartaglia i Cardano
congrés de Brinhòlas
Història
Reunió celebrada el 1291 a Brinhòlas (Provença) —i no a Tarascó, com ha estat dit— per representants de França, Catalunya-Aragó, Anjou i el papa Nicolau IV, per tal de resoldre la qüestió de Sicília.
Fou acordat que Alfons II de Catalunya-Aragó aniria a Roma i a Terra Santa per tal d’obtenir el perdó del papa i el reconeixement de la seva sobirania sobre la corona catalanoaragonesa hom admetia tàcitament els seus drets sobre les Balears, amb l’obligació d’abstenir-se d’ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, sense necessitat, però d’haver-lo d’atacar Aquests acords posaren les bases de la pau d’Anagni 1295
Corrente
Moviment plàstic i ideològic italià de marcat caràcter antifeixista i contrari al Novecento, que es manifestà a Milà i s’estengué per tot Itàlia entre els anys 1938 i 1945.
Prengué cos entorn de la revista del mateix nom Promogut inicialment per universitaris, s’hi uniren els artistes plàstics Sassu, Birolli, Guttuso, i gent del cinema Lattuada, de la filosofia Antonio Banfi i de les lletres Quasimodo L’ideari de conjunt pot ésser caracteritzat per la llibertat d’expressió, que admetia tots els formalismes mentre anessin lligats als problemes de la vida concreta i quotidiana El moviment es fongué amb el Fronte Nuovo delle Arti, d’on, més endavant, sorgiren les revistes “Realismo” i “Il’45”
Col·legi de la Trinitat
Col·legi per a formació dels frares trinitaris fundat a Barcelona el 1675, d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.
Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels S'hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia La meitat dels seus alumnes havia d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, és a dir del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupillatge Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1674
Col·legi de Sant Pere Nolasc
Història
Col·legi per a formació dels mercedaris establert a Barcelona vers el 1750 a la cantonada del carrer de Trentaclaus o de l’Arc del Teatre i de la rambla de Santa Mònica.
Admetia estudiants de tota la província religiosa catalanoaragonesa L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos Els francesos se n'empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia Durant el Trienni Liberal 1820-23 fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou collegi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència El nou collegi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’…
Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Publicació de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona creada el 1901 per iniciativa de Francesc Carreras i Candi.
Aparegué inicialment amb el títol de Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona i amb periodicitat trimestral tanmateix, admetia collaboracions en català Del 1931 al 1936 volums quinzè i setzè aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des de 1961-62 A partir de 1957-58 la publicació és biennal Ha donat a conèixer un gran nombre…
Partido Aragonés
Política
Partit polític aragonesista.
Fou fundat l’any 1977 com a Partido Aragonés Regionalista per l’antic president de la Diputació provincial de Saragossa 1974-77, Hipólito Gómez de las Roces, i l’any 1990 adoptà el nom actual Tercera força a les Corts d’Aragó després del PSOE i el PP llevat de les legislatures 1987-91 i 1991-95 que se situà en segon lloc, en els anys 1987-93 i 1995-99 formà part de la Diputació General d'Aragó en coalició amb el PP i n'ocupà la presidència entre el 1987 i el 1991 Gómez de las Roces i entre el 1991 i el 1993 Emilio Eiroa Des del 1999 forma part de l’executiu presidit per Marcellí Iglesias…
Partit Separatista Revolucionari de Catalunya
Política
Grup polític creat pels catalans residents a Cuba.
Fundat a l’Havana el 30 de setembre de 1928, a l' Assemblea Constituent del Separatisme Català Es van redactar nou punts programàtics fundacionals, on es definia com a organisme secret per a la instauració de la república catalana independent S'hi admetia l’alçament armat del poble català i la utilització també de procediments polítics i diplomàtics Pel que fa a la seva organització, s’estructurava en un consell central, format per set membres, sota la presidència de Francesc Macià El PSRC preveia l’autodissolució un cop aconseguits els seus objectius, després de la vigència…
Constitució del 1876
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per AlfonsXII el 30 de juny de 1876.
Fou preparada a requeriment de Cánovas, ja president del govern, amb la intenció d’ordenar el règim polític de la Restauració després del pronunciament de Sagunt el 29 de desembre de 1874 Pretengué de temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors La constitució del 1876 fou decretada per Alfons XII “en unió i d’acord” amb les corts L’estat era confessional, però hom admetia en privat la pràctica d’altres cultes Les corts, amb dues cambres, exercien el poder legislatiu El…