Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Ruta
Cinematografia
Estudis de doblatge fundats a Barcelona (al barri de Vallcarca) el 1928 pel director Josep Amich i Bert, Amichatis, que dirigia els doblatges i la sincronització, juntament amb el tècnic Albert Gasset.
Els estudis foren inaugurats amb el film d’Amichatis, Caramellas , la primera producció catalana sonoritzada que s’estrenà el 1929, amb discs d’Emili Vendrell Però l’experiència d’A Gasset a Hollywood no pogué evitar la poca qualitat dels treballs, condicionada, fonamentalment, per la precarietat de mitjans que oferien uns vells equipaments importats d’Anglaterra El 1933 els estudis foren adquirits pels germans Daniel i Ramiro Aragonès, els quals, tot i millorar i posar al dia la maquinària, no pogueren fer front a estudis com els Orphea o els Trilla-La Riva i acabaren tancant el…
Atlantis
© NASA/Bill Ingalls
Astronàutica
Nom de la quarta llançadora nord-americana.
Féu el seu primer vol el 4 d’octubre de 1985 i és la llançadora que ha realitzat més missions militars secretes Per al seu desenvolupament s’aplicaren els coneixements adquirits en la fabricació de les llançadores anteriors, respecte a les quals presenta modificacions com ara la d’ésser més lleugera L’Atlantis fou molt utilitzada com a nau de transport de materials i astronautes cap i des d’estacions espacials, tant per la Mir com per l' Estació Espacial Internacional , on entre el 8 i el 21 de juliol de 2011 feu la darrera de les seves trenta-tres missions, en les quals posà en…
Argos Films
Cinematografia
Productora i distribuïdora creada a Barcelona el 1914 per Josep Carreras.
Tingué l’adreça social a la rambla de Catalunya i el 1916 aconseguí tenir una galeria pròpia al passeig de les Camèlies També disposava de laboratoris La firma començà amb molta empenta quan el director Josep de Togores, després de dirigir La Festa del Blat 1914, produïda per la Condal Films, volgué encaminar el seu cinema cap a un vessant més melodràmatic i sensacionalista, i s’incorporà a l’Argos amb un gran títol, La danza fatal 1914 Es tracta d’un drama de 1 200 m, protagonitzat per la popular ballarina Pastora Imperio 1889 - 1979 i una llista d’intèrprets consagrats, com Lola Arquimbau,…
llibres Sibil·lins
Mitologia
Reculls d’oracles, dels temps de Tarquini el Superb, que els havia adquirits, segons el rumor, de la sibil·la de Cumes.
Bé que escrits en grec, en un estil enigmàtic, i relacionats amb la sibilla i el culte d’Apollo, sembla que cal cercar-ne l’origen a Etrúria, on trobem d’altres llibres semblants, nascuts d’antigues tradicions orals i tardanament compilats Al s III aC l’hegemonia dels factors grecs els degué fer canviar de nom Eren consultats per sacerdots especialitzats, a fi de trobar-hi remeis, en circumstàncies crítiques Hom els guardava a Roma, al temple de Júpiter Capitolí, tancats dins un estoig de pedra Foren destruïts en l’incendi del Capitoli, el 83 aC, però el senat n'havia fet aplegar un altre…
Producciones Españolas Cinematográficas
Cinematografia
Productora fundada a Barcelona el 1946 per Josep Carreras i Planas, un industrial tèxtil.
Santos Alcocer en fou el director general de producció 1949-51, fins que marxà per crear la seva pròpia empresa Els primers anys, la trajectòria de la firma estigué exclusivament associada amb el realitzador Ricard Gascon, que hi realitzà Conflicto inesperado 1947 Cuando los ángeles duermen 1947 Don Joan de Serrallonga Don Juan de Serrallonga , 1948 La niña de Luzmela 1949 El hijo de la noche 1949 El correo del rey , 1950 i El final de una leyenda 1950 També produí La honradez de la cerradura 1950, Luis Escobar, i després de Luna de sangre 1950, un melodrama dirigit per Francesc Rovira i…
Escola de Bolonya
Música
Denominació aplicada a un grup de compositors de música instrumental actius a Bolonya des del Barroc mitjà fins al darrer Barroc.
A les ciutats italianes de Mòdena, Venècia i Bolonya, s’hi consolidaren tres escoles rellevants on florí la música instrumental de cambra durant aquest període Això no obstant, la de Bolonya fou una de les més illustres pel que fa a la música de cambra per a violí Tot i que l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya tingué un paper important en la formació de l’escola, fou l’església bolonyesa de Sant Petroni la que s’erigí com a veritable centre impulsor de la música instrumental, ja que li atorgava una notable importància en els serveis religiosos És per aquest motiu que s’anà confeccionant un…
Anales de España
Historiografia catalana
Obra de maduresa de Manuel Ortiz de la Vega [pseudònim de Ferran Patxot i Ferrer], en què compendia en deu volums la història d’Espanya des de l’antiguitat, i amb la qual es consagrà com a continuador de l’obra de l’historiador i religiós Juan de Mariana.
El títol complet és Anales de España desde sus orígenes hasta el tiempo presente Presenta una estructura interna homogènia en què cada volum conté un pròleg en el qual l’autor exposa l’objectiu que l’ha dut a escriure’l hi ha una certa escassetat de treballs històrics d’interès, uns llibres o capítols que abracen la cronologia assenyalada, i un índex de matèries i làmines Dedicà el darrer any de la seva vida 1859 a escriure els tres últims volums, més extensos que els anteriors, i referents a les dinasties austríaca i borbònica, les quals ja havien estat tractades per l’autor en un estudi…
Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola
Cinematografia
Institució fundada el 1915 a les oficines de la Pathé Frères de Barcelona amb la finalitat d’agrupar els distribuïdors.
El seu precedent fou l’Associació de Fabricants, Representants i Llogadors de Pellícules creada al final del 1913 i presidida per Andreu Cabot i Puig, que fou suspesa el 1914 Els socis Josep Muntañola i Piera, Giuseppe Miraglia i Baltasar Abadal redactaren un reglament en el qual la societat assegurava estar destinada a vetllar pels interessos generals de la cinematografia i pels socis que la formaven La Mútua es comprometia a negociar amb els poders públics, sense interferir en l’organització del negoci de cadascun dels socis Podien formar part de la institució tots els representants,…
La Maquinista Terrestre i Marítima
© Fototeca.cat
Societat anònima constituïda a Barcelona el 14 de setembre de 1855 i aprovada l’any següent pel govern d’Isabel II.
La seva finalitat era la construcció de tota mena de maquinària pesant L’origen de la societat fou la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Giralt Valentí Esparó i Consocis, adquirits a la companyia Bonaplata el 1839 i la societat La Barcelonesa Tous, Ascacíbar i Companyia, fundada el 1838 per Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar El capital, de vint milions de rals de billó, era repartit en cinc mil accions de quatre mil rals cadascuna Els principals accionistes foren, a més dels propietaris esmentats, Ramon Bonaplata, Josep M Serra, Joan Güell i Ferrer, José Antonio de…
Col·legi del Corpus Christi
Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins, fundat a València el 1583 per l’arquebisbe Juan de Ribera, patriarca d’Antioquia, sota el patronatge de Felip II de Castella.
Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan s XVIII,…