Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Chronicon Breve Monasterii Canigonensis
Historiografia catalana
Cronicó anomenat així per Étienne Baluze, que el publicà al volum II de Miscellaneorum (1679).
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’inicia amb la fundació del monestir de Sant Martí del Canigó 1001, aporta algunes dades sobre el seu fundador, el comte Guifré de Cerdanya 988 – 1035, germà del cèlebre abat Oliba de Ripoll, i anota la durada del govern de cadascun dels seus abats fins a la fi del s xii Es pot deduir que es redactà en aquesta centúria, prenent com a base la documentació fundacional del monestir i el seu necrologi Aquest cronicó és una obra històrica d’interès local realitzada per un centre monàstic indubtablement influït pels cenobis de Cuixà i Ripoll, però que ja havia…
Biblioteca Capitular Colombina
Biblioteca pública amb seu a Sevilla. Fundada per Ferran Colom (mort el 1539), fill de Cristòfor Colom i canonge de Sevilla.
Aquest féu redactar diversos catàlegs, que han arribat incomplets Es conserven dos registres, un dels quals, autògraf, conté 4 239 peces i anota el lloc, la data i el preu d’adquisició dels llibres Hom suposa que la biblioteca sobrepassà els 15 549 volums A la mort del fundador, la biblioteca passà al capítol de Sevilla S'han perdut i dispersat molts llibres L’any 2000 el fons era constituït per uns 60 000 volums llibres, manuscrits, mapes, partitures, gravats, etc, amb una clara especialització en la història del nou món Dels prop de 3 200 volums antics, cal destacar-ne 1 250 incunables i…
arxius parroquials
Historiografia catalana
Dipòsits que apleguen la documentació de tipus institucional, litúrgic, notarial, econòmic i pastoral generada per les institucions parroquials, les més antigues de les quals es remunten a l’Edat Mitjana.
El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’aleshores en els…
Club Gimnàstic de Tarragona

Equip del Club Gimnàstic de Tarragona que l’11 de gener de 1948 guanyà el Real Madrid en un partit de primera divisió
© CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA
Esport general
Entitat esportiva fundada el 1886 a Tarragona, popularment coneguda amb el nom de Nàstic.
És considerat el club poliesportiu més antic de l’Estat espanyol Tot i ser conegut per la pràctica del futbol, començà practicant gimnàstica, impulsat per dotze antics membres del Gimnàs de Tomàs Martí La seva primera denominació fou Club Gimnasio i el primer president, Joan Estilles Portal Inicialment fou un club privat i elitista, el 1893 adoptà el nom de Club Gimnástico i el 1898 s’obrí a la lliure inscripció de socis Al final del segle XIX les primeres activitats que es practicaren, a part de la gimnàstica, foren l’esgrima 1890 --amb secció oficial entre el 1902 i el 1911--, el frontó…
,
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Literatura catalana
Historiografia catalana
Text medieval valencià en format de dietari privat, un dels més importants i antics escrits en català, l’autoria del qual s’ha atribuït a Melcior Miralles, que fou capellà del rei IV de Catalunya-Aragó.
El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…
,
arxius diocesans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals de les vuit diòcesis catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona [vg. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona], Tortosa i Vic), les tres valencianes (València [vg. Arxiu Diocesà de València], Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant) i les insulars (Mallorca [vg. Arxiu Diocesà de Malloca], Menorca [vg. Arxiu Diocesà de Menorca] i Eivissa), que tenen un arxiu com a dependència de la seva cúria o organisme de govern.
Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…