Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
La Campana de Gràcia

Capçalera del primer número del setmanari 'La Campana de Gràcia'
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric, republicà i anticlerical.
Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar Fou editat durant més de 64 anys 3 403 números, anomenats “batallades” Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys Políticament, primer fou afecte a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica Més interessat…
Foc i Fum
Setmanari
Setmanari bilingüe que aparegué a Palma (Mallorca) del 1918 al 1936, fundat, dirigit i pràcticament redactat tot per es Mascle Ros (Jordi Martí i Rosselló).
De caràcter satíric, humorístic i anticlerical, aconseguí una gran popularitat a Mallorca Durant la Dictadura hagué d’aparèixer sota diferents noms Pitos y Flautas gener-desembre de 1928, Cultura gener-desembre de 1929 i Copeo gener-desembre de 1930
El Rayo
Setmanari
Setmanari republicà federal aparegut a Palma, Mallorca, (28 de març de 1869 - 24 de juliol de 1870) i dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster.
Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números
El Huracán
Setmanari
Setmanari republicà federal aparegut a Palma (Mallorca) del 24 de juny de 1881 fins al 1883.
Fou dirigit per Joan Oliver i Femenia, i en formaven el cos de redacció Maties Bosch, Bartomeu Danús, Jeroni Pou, Josep Tortell i Josep Cardell Tingué sobretot un caràcter anticlerical, i volgué aparèixer com a obrerista Denunciat setembre del 1881 i suspès setembre del 1882, tornà a sortir dirigit per Benet Pons i Fàbregues
El Progreso
Periodisme
Diari en castellà fundat per Alejandro Lerroux a Barcelona (29 de juny de 1906).
Dirigit de fet des d’un primer moment per Emiliano Iglesias, tingué una especial importància en la campanya lerrouxista antisolidària i preparà l’organització del Partit Republicà Radical Anticlerical i demagògicament obrerista, hagué de fer cara al boicot de Solidaridad Obrera impulsat pels anarquistes el 1908 afer de La Neotipia Després contribuí a l’exacerbada campanya contra la guerra del Marroc, que afavorí l’esclat de la Setmana Tràgica A partir del 1910 canvià l’anterior to obrerista i el 1913 Iglesias en deixà la direcció Membres de la redacció en diferents moments foren, entre d’…
Successos de Barcelona 1822-1835
Historiografia catalana
Dietari anònim obra d’un ciutadà barceloní, probablement membre de la menestralia.
El manuscrit, escrit en llengua catalana, es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona ms 737 i es desconeix si ha arribat sencer El text, redactat en forma de dietari i amb una ortografia i una sintaxi molt primàries, s’inicia el 8 de novembre de 1822 i finalitza sobtadament el 31 de desembre de 1835 L’autor, membre de la milícia urbana de Barcelona durant el Trienni Liberal, es mostra un liberal fervent, antiabsolutista i anticlerical A més dels principals esdeveniments polítics de l’època –l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, la guerra dels Malcontents…
La Traca
Portada de La Traca (20-06-1931)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric en català dialectal fundat a València el 1884 per Manuel Lluch i Soler.
Dedicat a combatre la política de la Restauració i el clericalisme, aconseguí una ràpida difusió el 1885 ja feia un tiratge de 20 000 exemplars i sofrí repetides persecucions judicials per injúries a la monarquia Interrompé la seva publicació en el número 113, quan Lluch i Soler era a la presó El títol, amb un gran prestigi en la memòria popular, fou aprofitat en diverses temptatives posteriors 1908, La Traca Nova , 1909 i 1911 El 1912 Vicent MCarceller en reprengué l’edició i n'accentuà el seu caràcter republicà i anticlerical, al qual afegí una bona dosi d’humorisme eròtic Pel…
Cercle Artístic de Sant Lluc
Associació artística, fundada el 1893 a Barcelona per Joan i Josep Llimona, el regidor Alexandre M. Pons i un grup d’altres artistes , seguint les orientacions doctrinals de Josep Torras i Bages.
L’associació sorgí com a reacció a l’humorisme anticlerical del Modernisme bohemi i a la frivolitat de les activitats del Cercle Artístic de Barcelona A tot això oposaren un rígid moralisme catòlic el nu, per exemple, en un principi fou proscrit de llurs exposicions, un culte a les virtuts familiars i un desig d’entroncar amb la humilitat dels gremis medievals Fou presidit en la seva gran època per Lluís Serrahima, i entre els seus membres hi havia, entre altres, Dionís Baixeras, Iu Pascual, Antoni Gaudí, Joaquim Vancells, Joaquim Renart, Ramon Sunyer, així com Joaquim Torres-…
La Publicidad
Periodisme
Diari en castellà, fundat a Barcelona el 25 de febrer de 1878.
En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà…
Disputa de l’ase
Literatura catalana
Filosofia
Religió
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d’un apòleg iraquià del segle X.
Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de…
,