Resultats de la cerca

El 1905 Enrique Fernández Arbós n’esdevingué el director titular, càrrec que ocupà durant més de trenta anys Fernández Arbós marcà com a objectius de l’orquestra la renovació del repertori, el suport a la música espanyola i la creació de nou públic mitjançant els Concerts Populars, criteris que en continuen regint encara avui la línia d’actuació Succeïren Fernández Arbós C del Campo, JM Franco, E Jordá i V Spiteri, aquest darrer del 1958 al 1977 A més dels directors estatals més importats, han estat al capdvadant de la Simfònica de Madrid P Maag, P…

El consell de redacció era format per Francesc Tomàs, Joan Sánchez, Guillem Arbós, Miquel Fornés i Joan Rotger Volgué continuar la tasca d' El Obrero , però els seus exemplars foren sistemàticament recollits per les autoritats

Molt relacionat amb La Federación de Barcelona, encapçalà el procés d’adhesió a l’AIT de les societats obreres mallorquines —de les quals fou òrgan a partir del gener del 1870— Hi escriviren el fuster Joan Sánchez, el sabater Guillem Arbós, el paleta Francesc Cañellas, etc Pel gener del 1871 hom intentà la seva reaparició sota la denominació de La Revolución Social , però els tres números que hom en feu foren segrestats

De publicació bimensual i en llengua castellana, està especialitzada en les diverses modalitats esportives eqüestres i es distribueix a Catalunya, Andorra i les Illes Balears Editada per l’empresa Edisgrat, la redacció es troba a Cardedeu i el seu director és Antoni Valentí Arbós Disposa d’una llarga relació de collaboradors, com l’Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Menorquina o l’Associació de Cavallistes en Defensa dels Camins i Rutes Públiques de Mallorca

Creat per la Federació Catalana de Ciclisme amb l’objectiu de promocionar els millors ciclistes catalans en l’àmbit internacional, funcionà entre el 1996 i el 1999 sota la direcció tècnica de Miquel Arbós Disputà competicions d’àmbit català i internacional Aconseguí victòries en la Cursa del Llobregat Víctor Rodríguez, 1996 i Ramón Medina, 1998, el Gran Prix de Muret Carles Torrent, 1996, el Grand Prix Ronde de Côtes Frontonnais José Guillén, 1996, el Grand Prix de la Pyrénene Ramón Medina, 1998, el Cinturó Internacional de Mallorca Joan Fuentes, 1999 i el Trofeu Avelino Camacho…

fundada a mitjan segle XIX i dedicada a la construcció mecànica De la integració dels dos grups resultà una societat amb una producció extraordinàriament diversificada La dècada dels setanta realitzà una ambiciosa política de reestructuració de les activitats tradicionals del grup vidre, material de construcció, embalatge El 1980 fou nacionalitzada pel govern francès i el 1986 hom n'anuncià la reprivatització L’any 1985 tingué uns ingressos de 7555 milions de dòlars i una plantilla de 148922 treballadors A l’Estat espanyol la seva principal participació és la que li dóna el control de…

En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT, fou dirigida per Miquel Pol, Guillem Arbós i Sebastià Alorda A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc En general, romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants, com Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Bartomeu Bestard, Jaume Bauzà, Julià Ferratjans, Tomàs Rosselló, etc Les principals vagues que sostingué…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1903 de Marià Vayreda GUIÓ JGrau, Gustau Hernández, EViciano FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica, Xavier Camí 2a unitat AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Pietro Mascagni, Joan Albert Amargós SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Luis Fernando Alves Albert, Christian Vadim Ibo, Sophie Renoir Coral, Fernando Guillén Arbós, Fermí Reixach Rafael, Josep Maria Cañete Bilot, Patxi Bisquert Pep, Achero…

Es tracta d’una documentació provinent bàsicament de l’antiga canònica regular de Santa Maria, la collegiata secular i la comunitat de preveres Altres fons d’importància són la notaria pública l’escrivania del paborde, la cúria del veguer, el deganat de Manresa i el Bages, l’arxiprestat de Manresa i l’arxiu de la parròquia de Santa Maria de la Seu El seu origen remot data del s XI, quan apareixen les primeres referències històriques l’any 1020 i documentals l’any 1098 Se sap que durant el 1594 es construí un local per a ser utilitzat com a arxiu capitular, i que patí els estralls…

Fundat el 1935 amb el nom de Club Deportiu Armonia Egara, s’integrà com a secció del club Armonia Futbol Club Tenia per objectiu impulsar l’hoquei sobre herba, esport que ja es practicava en aquella època a Terrassa El 1961 es traslladà a les installacions del Pla del Bon Aire, moment en el qual s’expandí creant altres seccions Durant els anys seixanta imposà la seva superioritat al Campionat de Catalunya, fet que el consolidà com un dels millors clubs del moment, i guanyà dues Copes d’Europa consecutives 1969, 1970 Posteriorment aconseguí dos subcampionats d’Europa 1993, 1999 i cinc terceres…