Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Arbitratge i Conciliació Centre de Mediació
Dret del treball
Organisme dependent de la conselleria de treball de la Generalitat de Catalunya.
Té com a finalitat principal intentar l’acord directe entre empresaris i treballadors en llurs controvèrsies, abans d’interposar demanda judicial davant els jutjats del social o magistratures de treball
conveni de Tarascó
Història
Tractat signat a Tarascó (Provença), l’any 1176, entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Ramon V de Tolosa, pel qual aquest renunciava, a favor del primer, en canvi de 3 100 marcs d’argent, a les seves pretensions damunt el comtat d’Arle i els vescomtats de Millau, Gavaldà i Carlat.
Restà pendent d’arbitratge la successió del comtat de Melgor, que provocà una nova ruptura d’hostilitats
Convinença dels Cavallers de Catalunya
Història
Unió dels cavallers de Catalunya constituïda l’any 1370, amb l’aprovació reial, per fer cara a l’alta noblesa.
Gaudia de la simpatia de l’Església Era dirigida per quatre regidors, anomenats després conservadors Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d’intervenir 1370 i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Cantet
qüestió d’Alabama
Conflicte entre els EUA i la Gran Bretanya durant la guerra de Secessió nord-americana.
En fou el motiu la construcció i la reparació, a la Gran Bretanya, de diversos vaixells de guerra per als confederats Alabama, Florida, Shenandoah i d’altres, els quals destruïren vaixells mercants nordistes En acabar la guerra, el govern nord-americà acusà el govern britànic de violar les normes de la neutralitat i li exigí una indemnització, que no volgué pagar El 1871, pel tractat de Washington, la qüestió fou sotmesa a l’arbitratge d’un tribunal internacional reunit a Ginebra 1872, que condemnà la Gran Bretanya a pagar una forta indemnització 15 500 000 dòlars
convencions de la Haia
Història
Acords relatius a la guerra resultants de les conferències internacionals que tingueren lloc a la Haia el 1899 i el 1907.
La primera reunió maig-juliol del 1899, convocada pel tsar Nicolau II, aplegà representants de 26 països i regulà la guerra marítima, terrestre i aèria i creà un tribunal permanent d’arbitratge per a resoldre els litigis internacionals, constituït el 1901, amb seu a la Haia La segona conferència juny-octubre del 1907, amb assistència de plenipotenciaris de 44 estats, revisà els acords del 1899, estatuí l’obligatorietat de la declaració de guerra prèvia a les hostilitats i tractà de protegir la població civil dels països belligerants i els drets dels neutrals Les dues guerres…
tractat d’Anagni
Història
Tractat concertat a Anagni al juny del 1295 entre el papa Bonifaci VIII i els ambaixadors de Jaume II de Catalunya-Aragó, de Felip IV de França i de Carles II de Nàpols.
Posà terme als conflictes sorgits a conseqüència de la conquesta de Sicília per Pere II de Catalunya Les clàusules essencials foren matrimoni de Jaume II amb Blanca, filla de Carles II devolució de Sicília a la Santa Seu aixecament de les excomunions i entredits i revocació de les donacions i sentències papals renúncia de la casa de França a la donació del papa Martí IV al germà de Felip IV, Carles de Valois, proclamat rei d’Aragó restitució de les Balears al rei de Mallorca, sota sobirania del rei de Catalunya-Aragó arbitratge del papa damunt la Vall d’Aran retorn de les…
Autoritat Catalana de la Competència
Dret
Organisme autònom, de caràcter administratiu, aprovat pel Parlament de Catalunya el 4 de febrer de 2009 i que té per missió garantir el correcte funcionament competitiu dels mercats en el territori de Catalunya.
Creat a l’empara de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , reuneix les funcions de la Direcció General de Defensa de la Competència i del Tribunal Català de Defensa de la Competència en un sol organisme Consta d’un president, que assumeix tasques de direcció i representació d’un director general, responsable de les àrees tècniques d’instrucció, d’estudi i anàlisi de mercats i d’informe de la regulació i del Tribunal Català de Defensa de la Competència, que serà l’òrgan intern i collegiat de resolució, recomanació i arbitratge, però sense personalitat jurídica El text de…
Agència Catalana del Consum
Dret
Organisme autònom administratiu adscrit al departament de la Generalitat competent en matèria de consum creat per la llei 9/2004 del Parlament de Catalunya.
Té per objecte definir, planificar, impulsar i executar les polítiques de la Generalitat en matèria de defensa i protecció dels consumidors i els usuaris Entre les competències específiques de l’Agència, s’hi troba la informació, la formació, l’educació, l’assessorament, la mediació, l’arbitratge, la inspecció i el control de la disciplina del mercat, la difusió, la promoció, el foment, les relacions institucionals i la defensa dels drets de les persones en l’àmbit del consum Els òrgans de govern de l’Agència Catalana del Consum són el president, que és el conseller del…
Costums de Tortosa
Portada de la recopilació dels Costums de Tortosa (1539)
© Fototeca.cat
Dret català
Recopilació del dret tortosí duta a terme l’any 1272 i promulguda el 1279.
Té l’origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l’orde del Temple les discòrdies, sotmeses a l’arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l’anomenada sentència de Flix , que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins…
Kulturkampf
Història
Terme que signfica ‘lluita per la cultura’, emprat per a designar el conflicte entre l’Església catòlica i l’imperi alemany (1871-87) originat en la decisió del govern de Bismarck de sotmetre les activitats de l’Església a la raó d’estat.
Aquesta decisió, principalment implantada a Prússia i acceptada també en altres estats alemanys, cal que sigui emmarcada a partir de la constitució de l’imperi després de la victòria sobre França, la definició de la infallibilitat papal i la consegüent constitució dels vells catòlics i la formació del Zentrum, partit catòlic La primera mesura fou la supressió de la secció catòlica del ministeri de cultes juliol del 1871, seguida per la llei contra la predicació novembre, el control sobre les escoles i la supressió tant dels jesuïtes com d’altres ordes similars març-juliol del 1872 el procés…