Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Assistència Palmesana
Societat recreativa i mutualista fundada a Palma, Mallorca, el 1859 i inaugurada l’any següent.
Exercí una certa influència en les capes populars ciutadanes, de les quals bàsicament es nodrí Entre d’altres activitats culturals promogué un Orfeó Mallorquí i mantingué una secció de teatre costumista autòcton Després de la guerra civil de 1936-39 modificà els estatuts i esdevingué una entitat purament recreativa
Arruda
La catedral d’Elvas (1517), obra de Francisco Arruda, a Portugal
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.
Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs…
Sindicat de Quadres de Catalunya
Història
Central sindical fundada a Barcelona a la fi de l’any 1978 com a coordinació de seccions sindicals de tots els sectors d’activitat i amb estructura bàsicament territorial.
Defensa la natura nacional del Principat de Catalunya, el seu camp d’actuació, i es defineix com a sindicat reformista i reivindicatiu que postula una major participació de dret dels treballadors en l’empresa i l’Administració, en lloc de la seva collaboració de fet, tot tendint a la cogestió Creat originàriament com a organització sindical de quadres assalariats amb responsabilitat de gestió o de personal, ha anat esdevenint, en la seva línia de dotar Catalunya d’un sindicalisme autòcton eficaç, un sindicat de tots els treballadors Té un paper important en la coordinació…
Diari de Buja
Periodisme
Periòdic en català publicat a Palma pel trinitari Miquel Ferrer i Bauçà.
D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina 28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica…
Caprabo

Economia
Cadena de supermercats.
Fou fundada el 1959 per les famílies Carbó, Prat i Botet Fins a la dècada dels noranta s’expandí gradualment per tot el territori català, i posteriorment a la resta de l’Estat espanyol El 1992 creà la pròpia marca de productes i el 1995 inaugurà la primera estació de servei per a carburants a preus més baixos Des del 2001 disposa d’un servei d’encàrrecs en línia i el 2003 adquirí la cadena de supermercats Alcosto El mateix any la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona entrà com a accionista de l’empresa Els primers anys del segle XXI era la tercera empresa a l’Estat espanyol de capital…
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder…
El amor brujo
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 103 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films RB Barcelona per a Exclusivas Floralva ARGUMENT I REFERENT LITERARI L’obra homònima de Manuel de Falla i Gregorio Martínez Sierra GUIÓ José Antonio Medrano, José Caballero Bonald, FRovira Beleta FOTOGRAFIA Gabor Pogani Eastmancolor, Techniscope MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Versió lliure de l’obra de M de Falla i GMartínez Sierra, adaptada per Ernesto Halffter SO ACárdenas INTERPRETACIÓ Antonio Gades Antonio, La Polaca Candela, Rafael de Córdova Diego, Morucha Lucía, Nuria Torray Soledad, José Manuel Martín Lorenzo, Fernando Sánchez Polack el pare…
Nova Política Econòmica
Política
Política econòmica adoptada a l’URSS en 1921-28 per tal de fer front a les dificultats creades pel comunisme de guerra.
Aquest sistema comportà la nacionalització de la indústria i dels serveis, l’abolició de la moneda, la prohibició del comerç per agents privats i unes elevadíssimes exaccions sobre la producció agrària, afavorí la caiguda de la producció industrial, l’aparició d’un comerç illegal, la inflació i les revoltes camperoles La gran oposició que provocà es feu especialment palesa amb l’aixecament dels mariners de Kronstadt 1921 i la resistència dels camperols Amb la NEP, Lenin pretenia en un principi impedir l’afebliment del poder soviètic, amenaçat en diversos fronts Hom hagué de cedir, per tant, a…
Associació Cultural Cavall Fort - Drac Màgic - Rialles
Cinematografia
Entitat creada a Barcelona el 1976 per aquestes tres empreses i dedicada a la importació, doblatge i distribució de cinema infantil en català.
La responsabilitat lingüística del doblatge recaigué en Albert Jané, aleshores director de la revista "Cavall Fort", i la gestió general en Victòria Vila fins el 2000 La distribució dels títols la realitza des del 1977 Distribucions Imatge L’Associació rebé el premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor film infantil per La flauta dels sis barrufets 1975, Pierre Culliford, Peyo , que en destacà l’adequat doblatge al català, i el Ciutat de Barcelona 1982 per la seva tasca en pro d’un cinema infantil i juvenil autòcton, estimular la producció i facilitar-ne la difusió i…
Centre d’Estudis Històrics del País Valencià (CEHPV)
Historiografia catalana
Entitat creada el 4 de juny de 1937 per decret del Ministeri d’Instrucció Pública, que disposà la creació d’un centre d’estudis, adscrit a la universitat i obert als investigadors.
Desenvolupament enciclopèdic Tingué el seu origen en la confiscació del Collegi del Patriarca per la Universitat de València, i en la voluntat d’aquesta per transformar-lo en un organisme dedicat a la recerca i la difusió de la història dels valencians Aquest Collegi, no sols pel seu emplaçament al costat mateix de l’edifici de la universitat, sinó per la idoneïtat de les seves dependències i per la possessió, sobretot, d’un dels fons documentals més rics per a la història valenciana, reunia les condicions òptimes per a traslladar-hi l’Arxiu del Regne de València i tots els altres arxius…