Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Goscons

Escut de la família Goscons
© Josep Regas Ardevol
Llinatge originari de la vall de Goscons, situada en el Montnegre i actualment inclosa en el terme municipal d’Arenys de Munt.
Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els privilegis i les…
Cacus
Mitologia
En la mitologia romana, antiga divinitat del foc.
Una llegenda molt estesa el feia fill de Vulcà, i el descrivia com a bandoler monstruós que vomitava foc i habitava a les coves de l’Aventí fou mort per Hèrcules, aïrat pel fet que Cacus li havia robat uns bous del ramat de Gerió
Mercuri

Mercuri lligant-se la sandàlia (Musée du Louvre), obra de Jean-Baptiste Pigalle (1744)
Mitologia
Divinitat romana antiga, venerada al Laci ja en època arcaica.
Considerat protector dels mercaders, tingué un temple dedicat a l’Aventí, i sota la seva protecció fou constituït el collegi dels mercaders mercuriales, mercatores Vers el segle IV aC, el seu culte fou identificat amb el d' Hermes i rebé, en conseqüència, les atribucions d’aquest déu grec
Vertumne
Mitologia
Déu dels etruscs, venerat especialment a Volsinii (actual Bolsena), associat probablement amb Voltumna, al santuari de la qual s’aplegava la confederació de les dotze ciutats etrusques.
Destruïda Volsinii 264 aC, el culte passà a Roma, on li fou dedicat un temple, a l’Aventí Era venerat també al vicus Tuscus , carrer romà molt concorregut, d’ací que hom el relacionés amb el canvi i el comerç Tardanament hom l’associà amb el canvi de les estacions, i, juntament amb Pomona, fou protector de la vegetació i dels arbres fruiters
Ceres
Mitologia
Deessa de l’agricultura venerada a gran part de l’antiga Itàlia.
El seu culte fou introduït a Roma al final del segle V aC aviat fou assimilada a la divinitat grega parallela, Demèter Hom li dedicà un temple a l’Aventí que es convertí en un dels centres polítics i religiosos dels plebeus Les Cerealia, que hom celebrava anualment del 12 al 19 d’abril en honor seu, eren festes agràries amb sacrificis, jocs i processons
baronia de Goscons
Jurisdicció senyorial centrada a la força de Goscons, a Arenys de Munt (Maresme), pertanyent ja al segle XI al llinatge que prengué el nom del lloc.
Dita jurisdicció estava vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera Posteriorment, a mitjan segle XIII, aquesta demarcació feudal que comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta passà per matrimoni als Arquer Malgrat que els Arquer de Goscons s’intitularen en ocasions barons de Goscons, com que les jurisdiccions senyorials foren abolides el 1813, la baronia de Goscons mai no fou tramitada ni reconeguda com a títol del regne efectiu a l’Estat espanyol Cal remarcar que un dels darrers barons de Goscons fou un dels…