Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
guerra dels Ducats
Història
Conflicte territorial entre Dinamarca i Prússia per la possessió dels ducats de Slesvig i Holstein.
El congrés de Viena 1815 havia decidit que eren territoris danesos, però que gaudien d’un estatut especial d’autonomia Els intents d’annexió abocaren a una sèrie de guerres, que acabaren amb la derrota danesa 1864 i derivaren cap al conflicte dins el bàndol vencedor guerra Austroprussiana
batalla de Toro

batalla de Toro Litografia de Francisco de Paula van Halen (vers 1850)
Biblioteca Nacional de Portugal
Història
Militar
Enfrontament bèl·lic entre les forces d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, d’una banda, i la coalició integrada per Alfons V de Portugal i una part de la noblesa castellana, de l’altra (1 de març de 1476).
El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema successori castellà a…
tractat de Salamanca
Història
Acord signat a Salamanca el 1505 en virtut del qual Ferran II de Catalunya-Aragó, Felip I de Castella i Joana I de Castella es comprometien a governar conjuntament els regnes de Castella i Lleó.
Felip i Joana serien jurats reis per les Corts, i Ferran, governador a perpetuïtat La mort d’Isabel la Catòlica 1504 i la subsegüent regència de Ferran havien ajudat a les intrigues de la noblesa castellana afavorida per Felip I i Maximilià d’Àustria amb la formació d’un bàndol partidari dels Habsburg, el qual volia desplaçar Ferran Per fer-hi cara, pactà amb Lluís XII de França tractat de Blois, 1505 i es casà amb Germana de Foix Fou per contrarestar els efectes d’aquesta aliança amb França que Felip inicià un apropament al regent de Castella, que portà al tractat de Salamanca
Companyies Blanques
Exèrcit mercenari del s XIV, format per uns 12 000 aventurers de diverses nacionalitats, comandat pel cavaller bretó Bertrand Du Guesclin.
Es constituïren amb bandes que havien lluitat tant al bàndol francès com a l’anglès a la guerra dels Cent Anys i que després de la pau de Brétigny 1360 havien restat sense feina des d’aleshores es dedicaren a saquejar les terres occitanes, i per això Carles V de França procurà, pagant una part de llur soldada juntament amb el papa i el rei Pere III de Catalunya-Aragó, que passessin a Castella al servei d’Enric de Trastàmara, el qual ajudaren a conquerir la corona de Pere el Cruel 1365-68 Uns altres caps de les Companyies, a més de Du Guesclin, foren el mariscal francès Arnaud d’Audrehem i l’…
Coixard
Història
Família de bandolers que actuà al Principat de Catalunya, especialment a la Garrotxa, entre el 1605 i el 1616, formada pels germans Josep Coixard
i Francesc Coixard
i pel fill del primer, Lluís Coixard
.
La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard , adscrita al bàndol dels cadells —com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic 1598-1607—, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleone 1608, la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda amb la qual, malgrat ésser adscrita als nyerros, evità de topar El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sollicitada l’extradició En la repressió del duc d’Alburquerque,…
Juli Soleràs
Literatura catalana
Personatge d’Incerta glòria, novel·la de Joan Sales.
Juli Soleràs és el personatge més important de l’obra —la guerra n’és el tema central—, pel fet de morir en plena joventut pels seus ideals Es tracta d’un personatge de gran complexitat, però misteriós i impenetrable, que és presentat des de la perspectiva dels seus dos amics Cruells i Lluís i, també, a través dels seus interminables monòlegs Juntament amb els dos amics, tots ells oficials que combaten en el bàndol republicà al front d’Aragó, evoca la seva vida Orfe de pares, visqué una infantesa singular amb una tia estranya, amb visions nocturnes Nascut a Grenoble, com Stendhal—autor…
campanya de Tunísia
Història
Conjunt d’operacions bèl·liques efectuades en territori tunisià entre el febrer i el maig del 1943 per part de les forces anglo-nord-americanes, d’una banda, i les germanoitalianes, de l’altra.
En la conferència de Casablanca, els aliats acordaren la reconquesta total del Magrib abans d’iniciar l’ocupació d’Itàlia Mentre els nord-americans tractaven de separar les forces alemanyes del general Jürgen von Arnim, al nord, de les del general Erwin J Rommel, al sud, aquest contraatacà, ocupà la ciutat de Gafsa i marxà sobre Tebesa, on s’havien replegat els nord-americans Tot i això, les diferències entre Hitler i Rommel permeteren als britànics ocupar el sud de Tunísia Per la seva banda, von Arnim refusà de rebre reforços donant per perdut el cap de pont tunisià Els anglo-nord-americans…
Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona
Cinematografia
Pel·lícula del 1936, Documental, 22 min., dirigida per Mateo Santos Cantero.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oficina d’Informació i Propaganda de CNT/FAI Barcelona FOTOGRAFIA Ricardo Alonso blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Cànovas Sinopsi A Barcelona, el moviment espontani de milicians participa en els darrers combats contra els revoltats i en defensa de la República Els anarcosindicalistes narren les seves conquestes revolucionàries i la seva sortida cap al front Producció Es tracta del primer reportatge rodat a Barcelona després de l’aixecament del 18 de juliol de 1936 Els operadors improvisats de la CNT/ FAI recorregueren els carrers i aconseguiren un document…
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou atacat a primera hora de la tarda del dia 25 d’abril de…
tractat dels Pirineus

Mapa dels Pirineus, elaborat per Nicolas Sanson entre 1659 i 1667, que mostra la frontera entre Espanya i França després del tractat dels Pirineus (1659)
Història
Acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents anteriors d’…