Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
batllia de Casp
Història
Nom que prengué abans del 1381 l’antiga comanda de Casp
(Aragó), de l’orde de l’Hospital, existent ja el 1254 i que s’incorporà al mateix s XIII el lloc de Samper de Calanda.
La dignitat de batlliu de Casp fou una de les més importants de l’orde a la corona catalanoaragonesa
Enghien
Llinatge feudal francès que adquirí importància pel casament de Gautier d’Enghien, senyor d’Enghien, amb Isabel de Brienne, comtessa de Lecce, senyora d’Argos i de Nàuplia i duquessa titular d’Atenes, filla de Gualter I de Brienne, darrer duc franc d'Atenes.
Llurs descendents, senyors efectius d’Argos i Nàuplia, es continuaren titulant sempre ducs d’Atenes i feren diversos intents —infructuosos— per recuperar el ducat, ocupat pels catalans Llur net Gualter III d’Enghien , mort el 1381 fill i successor de Sohier I d’Enghien , mort escapçat el 1367, negocià, vers el 1369, sense resultat, el seu casament amb Constança de Randazzo, filla del duc català Joan I d’Atenes, per tal d’unir ambdues famílies rivals, i el 1373 cercà, també sense fruit, una aliança amb Venècia El seu oncle Lluís I d’Enghien mort el 1394, comte de Conversano i batlliu…
Reuss
Família principesca alemanya que donà nom a diversos estats independents del Sacre Imperi.
L’origen de llur denominació es remunta al batlliu Enric de Plauen dit el Jove mort dins el període 1291/95, fill d’Enric I, senyor de Plauen i Vogtsbert, el qual des del 1289 fou anomenat der Reusse ‘el Rus’ com a gendre de Sofia, filla del rei Daniel de Galítsia Des d’aleshores tots els seus descendents es cognomenaren Reuss , nom que també fou emprat per a designar llurs possessions En morir 1535 el seu quadrinet Enric XVI Reuss , noble senyor de Greiz i Kranichfeld, les possessions foren dividides entre els dos fills el gran, Enric XVIII Reuss mort el 1573, formà la Línia…
Despuig

Armes dels Despuig
Llinatge noble d’origen probablement rossellonès establert a Tortosa en ésser conquerida el 1148.
Al segle XIII detenia la senyoria de Paüls Una línia s’establí a Xàtiva i posseí la senyoria d’Alcàntera Ribera Alta, i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta La Els Despuig de Mallorca línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig , que passà a l’illa amb Jaume I 1229 i a qui tocà en el repartiment l’alqueria de Ben Aiet, a Artà A Bernat Despuig , possiblement germà seu, li tocà el rafal de Flacanitx després dit de Fonolleta , a Pollença Galceran Despuig , fill de Guillem, morí en la conquesta de Menorca 1287, i el seu nebot, Berenguer Despuig, fou 1351 procurador de l’infant…
Olesa

Armes dels Olesa
Llinatge de ciutadans honrats i després cavallers mallorquins originari, segons la tradició familiar, de la vila d’Olesa.
Té per genearca conegut Jaume d’Olesa , procurador del rei Jaume I, el qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill Jaume d’Olesa i Cerdà i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa A Mallorca tots reberen béns en el Repartiment que el rei hi feu Jaume d’Olesa i Cerdà s’establí a l’illa, on fou procurador del rei Jaume II fou pare de Bernat d’Olesa i Martí , doctor en lleis, que sembla que passà a Barcelona, on radicà, i de Jaume d’Olesa i Martí , que anà de capità 1330 en una expedició contra els genovesos Aquest fou pare de Bernat d’Olesa i Torrebadal…
marquesat de Mascarell de Sant Joan
Història
Títol concedit per Felip V, el 1717, al tinent general Manuel Jeroni Mascarell i de Pertusa, batlliu de Casp i ambaixador de l’orde de Sant Joan a Madrid.
Passà als Sanç de Vallès i als Trenor
Starhemberg
Llinatge noble de l’Alta Àustria, l’estirp del qual és Gundakar de Stainpach (1130), batlliu de Garsten, el net del qual, Gundakar de Storchenberg, bastí prop de Haag, vers el 1240, el castell de Storchenberg, dit després de Starhemberg.
Per enllaç matrimonial 1530 adquirí el comtat de Schaumberg ara Schaumburg i els seus membres foren comtes des del 1643 i prínceps del Sacre Imperi des del 1765 cal esmentar-ne el comte Guido von Starhemberg i el príncep Ernst Rüdiger von Starhemberg