Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Canigó
Literatura
Poema èpic de 4.338 versos en dotze cants i un epíleg, de Jacint Verdaguer.
Gènesi Subtitulat Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista , el punt de partença fou la visita de les ruïnes dels monestirs de Sant Martí de Canigó i de Sant Miquel de Cuixà, a les valls del Canigó , muntanya emblemàtica, en especial per “als catalans de França”, als quals és dedicat el poema Bé que alguns dels elements principals que el componen poden ésser rastrejats en projectes de l’adolescència de l’autor, sembla que l’esquema fou definitivament concebut i l’execució iniciada l’estiu del 1880 fou editat el 1886 Argument L’acció és situada al segle XI als Pirineus Gentil , fill del…
,
Canigó
Setmanari
Setmanari català.
Fundat a Figueres l’any 1954 per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre del 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona Representà una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals Durant el franquisme fou multat diverses vegades i esdevingué la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes El març del 1983 hom deixà de publicar-la per raons econòmiques
Flama del Canigó
Folklore
Tradició vinculada als solstici d’estiu que simbolitza la reivindicació de la identitat dels Països Catalans.
Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans Inicialment la…
La Veu del Canigó

Portada de La Veu del Canigó
© Biblioteca de Perpinyà
Publicacions periòdiques
Revista bimensual, publicada al Rosselló des del 1910.
Fou dirigida per Horaci Chauvet , a part el seu caire regionalista, incloïa texts en català de literatura i de folklore
La Veu del Canigó
Historiografia catalana
Revista cultural publicada a Perpinyà entre el 1910 i el 1914 i de la qual sortiren un total de 116 números.
Tingué un caràcter quinzenal fins al juliol del 1914 i, els darrers números, una periodicitat mensual La Veu del Canigó és presentada al primer número com una «gaseta de divulgació», adreçada al poble «que es manté al marge de les passions polítiques» Però, en filigrana d’aquesta declaració de principi, emana de la revista una concepció localista i “regionalista” de la catalanitat que s’exacerbà el 1914 « les petites patries sont fondues dans la grande Patrie française » La història, amb un centenar d’articles, més una trentena sobre fets d’actualitat, homes polítics o militars,…
Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó
Historiografia catalana
Revista de divulgació publicada a Perpinyà entre el 1921 i el 1951.
Tanmateix, des del 1921 fins al 1927 sortí amb el títol d’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó i des del 1928 fins al 1938 i els anys 1950 i 1951, sota el títol Almanac Català Rossellonès S’editaren un total de 19 números, en els quals es publicaren alguns treballs de caràcter històric i etnogràfic de Juli Delpont, Josep Sebastià Pons, Horace Chauvet i Carles Guardó
Gentil
Literatura catalana
Heroi del poema Canigó, de Jacint Verdaguer, al centre de la triple trama guerrera, amorosa i expiatòria.
Gentil és un personatge de ficció creat per Verdaguer a partir de la llegenda del cavaller d’Enveig, que és a l’origen de la fundació del monestir de Cuixà Canigó , cant IX Tot just armat cavaller, el seu pare, Tallaferro, i el seu oncle Guifré, condemnen el seu amor per la pastora Griselda i li confien la defensa del castell estratègic de Rià Però, a la nit, contemplant les congestes del cim del Canigó, l’escuder l’enganya dient-li que les congestes són talismans que li faran possible l’amor de Griselda Gentil emprèn l’ascensió al cim i, en arribar-hi, és víctima…
Flordeneu
Literatura catalana
Reina de les fades, personatge quimèric que encisa el cavaller Gentil al poema Canigó, de Jacint Verdaguer.
Flordeneu encisa el jove cavaller↑ Gentil , quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on…
Grup Excursionista Cultural Alpinista Lletis
Excursionisme
Entitat excursionista de Sant Esteve d’en Bas.
Fundada l’any 1984, fomenta l’alpinisme Organitza la marxa esportiva Lletissonada, que se celebra des del 1980, i l’arribada de la Flama del Canigó L’any 2012 tenia 500 socis Edita la revista de temàtica excursionista Puigsacalm
Montanyes Regalades
Historiografia catalana
Revista generalista publicada a Perpinyà entre el 1915 i el 1923, dirigida per Juli Delpont i de la qual sortiren un total de 96 números.
Montanyes Regalades es definí en la seva presentació al núm 1 com l’òrgan de l’escola felibrenca Lo Canigó, on es conjuminava la reivindicació de la tradició, de la llengua i la història pròpies amb un sentiment patriòtic francès Més de la meitat dels treballs publicats foren de caràcter històric i historicoartístic, i entre els seus collaboradors destacaren Joan Capeille, Felip Torreilles, Josep Calmette i Juli Delpont, el director de la revista