Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Llibre de les dones
Literatura catalana
Tractat de Francesc Eiximenis escrit l’any 1396.
Desenvolupament enciclopèdic Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Dedica una extensió considerable a regular el comportament de la dona casada envers el seu marit, acostant-se, d’aquesta manera, als opuscles per al matrimoni tan habi-tuals en aquella època Tot i que es mostra més…
Electra
Mitologia
Filla d’Agamèmnon i Clitemnestra.
Maltractada per Egist, amant de la mare i assassí d’Agamèmnon, fou casada amb un neci Segons unes altres versions, fou feta presonera a Micenes o fou casada amb uns altres homes Orestes, el seu germà, salvat de la mort gràcies a ella quan era un infant, tornà a casa i la reconegué Tots dos germans prepararen aleshores la mort de la parella adúltera Consumada la venjança, Electra continuà al costat del germà, perseguit per les fúries Electra representa la tendresa humana i alhora és l’exponent màxim de la lluita entre l’amor i l’odi El mite apareix fixat en les…
Albret
Família gascona l’estirp de la qual arrenca d’Amanieu I, senyor el 1050 del castell d’Albret.
A la casa d’Albret s’incorporà successivament Basats, el vescomtat de Tartas, el comtat de Dreux 1381 i els dominis de la casa d’Armanyac 1527, dot de Margarida de Valois, a més dels comtats del Perigord i de Castres i del vescomtat de Llemotges, pel matrimoni 1470 de Françoise de Châtillon-Blois-Penthièvre amb Alà I, el Gran 1440-1522 Aquest fou pare de Carlota —casada 1499 amb Cèsar Borja— i de Joan III de Navarra , rei de Navarra pel seu matrimoni 1484 amb la reina Caterina Alà d’Albret donà suport al partit de Lluís, duc d’Orleans, contra Anna, regent de Carles VIII de França…
Lavínia
Mitologia
Segons l’Eneida, filla del rei Llatí.
Casada amb Enees, aquest donà el seu nom a la ciutat que fundà, prop de la mar, a costa del Laci En l’obra poètica de Salvador Espriu, amb el nom de Lavínia és designada la ciutat de Barcelona
Helena
Mitologia
Heroïna grega, filla de Zeus i Leda, germana dels Dioscurs
.
Casada amb Menelau, fou raptada pel príncep troià Paris, i això motivà, segons la llegenda, l’expedició dels grecs contra Ílion Segons altres versions, Helena i Paris arribaren a Egipte, en lloc de Troia, i hi foren retinguts pel rei Proteu Ha inspirat nombroses obres literàries entre altres la tragèdia d’Eurípides, artístiques i musicals FCavalli, RKeiser, CWGluck — Paride ed Elena, 1770—, CSaint-Saëns i JOffenbach
Mancini
Família italiana, de la qual es destaquen Francesco Maria Mancini
(mort el 1672), cardenal, i la seva neboda Maria Mancini
(? 1639 — Pisa? 1715?).
Intentà de casar-se amb Lluís XIV de França, però hi hagué de renunciar 1659, i el 1661 es casà amb el virrei d’Aragó i de Nàpols, Lorenzo Onofrio Colonna Olimpia Mancicni Roma 1639 — Brusselles 1708, casada amb el príncep Eugenio de Carignano, tingué un càrrec a la cort francesa i fou una de les favorites de Lluís XIV, peró hagué de fugir del país 1680 a causa d’una calúmnia
Werther
Protagonista de la novel·la epistolar Die Leiden des jungen Werthers (‘Els sofriments del jove Werther’, 1774), de J.W.Goethe.
Werther, enamorat perdudament de Carlota, casada amb un amic, se suïcida Assolí immediatament un gran èxit, i fou traduïda a gairebé totes les llengües Situada a l’inici del Romanticisme, respon, però, a un liberalisme racionalista S'han identificat amb el seu tràgic inconformisme generacions de joves frustrats per unes convencions socials opriments El drama ha estat portat a l’òpera, on ha destacat la versió de J/> Massenet en quatre actes, amb llibret d’EElau, PPilliet i GHartmann, estrenada a Viena el 1892
La pagesa virtuosa, o Vida de Lluïsa Deschamps
Literatura catalana
Narració biogràfica anònima publicada a Barcelona el 1858.
És traducció o adaptació de l’anònima Vie de Louise Deschamps ~ 1855 Presentada com una història vertadera i no com una novella, és a dir una història fingida, conté la ingenuïtat i el caràcter primari propi de la literatura de fulletó moralitzador, reforçats per les notes que acompanyen cada capítol Narra la vida exemplar d’un personatge real Louise Deschamps, 1682-1746, que passà pels estats de dona soltera, casada i vídua i patí vexacions i desgràcies diverses, semblants a les de les protagonistes de novelles sentimentals coetànies L’opció de la llengua catalana, insòlita…
Kussrov i Corma
Música
Família de pianistes.
Ernestina Corma Barcelona 1896 — Buenos Aires 1960 fundà a Buenos Aires 1943 una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d’Amèrica Els seus fills Carles Kussrov i Corma Barcelona 1919 i Giocasta Kussrov i Corma Barcelona 1923 —casada el 1938 amb Ernest Xancó — esdevingueren famosos per les seves actuacions en plena infantesa amb el nom artístic Carles Corma i Giocasta Korma 1930, amb Pau Casals i l’Associació Obrera de Concerts Ambdós han dirigit l’acadèmia de Buenos Aires conjuntament, dirigida només per Carles des del 1954, any que Giocasta passà a…
Guggenheim
El Museu Guggenheim, a Nova York, fundat per Solomon Guggenheim (1861-1949), un dels principals promotors de l’art d’avantguarda
© B. Llebaria
Dinastia de financers nord-americans d’origen judeosuís.
Meyer Guggenheim Lengnau, Suïssa 1828 — Florida, EUA 1905, que emigrà als EUA el 1847, hi inicià els negocis —basats en la mineria—, que engrandí el seu fill Daniel Guggenheim Filadèlfia 1856 — Long Island 1930 Dels set germans d’aquest —tots lligats a les finances, la política, la diplomàcia i les fundacions benèfiques, artístiques, escolars o d’investigació—, Solomon R Guggenheim Filadèlfia 1861 — Long Island 1949 fou un dels principals promotors de l’art d’avantguarda i fundà el museu novaiorquès que porta el seu nom en un modèlic edifici fet exprés per Frank Lloyd Wright i inaugurat el…