Resultats de la cerca

Hi predominaren les teories numèriques, residu de l’escola pitagòrica en la concepció de les malalties, les quals eren considerades més aviat des del punt de vista de la patologia local de cada òrgan que no pas general La seva època de més activitat correspon als s VI-V aC En foren els metges més destacats Ctèsies, coetani d’Hipòcrates, Eurió, Èudox i Crisip

Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc Hi collaboraren Alexandre Plana, Apelles Mestres, Adrià Gual, Ambrosi Carrion i Rafael Marquina, entre els més assidus Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani

S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí que hagi d’…

Exposa la història de la dissolució sistemàtica d’un nucli familiar tradicional d’un mas del Camp de Tarragona un medi, unes formes de vida, uns tipus humans ancorats en l’antic règim, i en últim terme anullats per la història Pin i Soler explicà com l’origen d’aquesta primera novella havia estat una precisa voluntat de resposta verista a l’edulcoració sentimental pairalista i ingènua de La vida en lo camp de Vidal i Valenciano 1867, i, més en general, una contestació de la literatura que el renaixentisme havia instituït i topificat En aquest sentit, La família dels Garrigas era la primera…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra presenta la relació de la poetessa amb diferents elements de la realitat des d’una perspectiva moral En els trenta-cinc poemes que inclouen també quatre versions de Rabindranath Tagore, l’autora va esbossant una imatge de la realitat no tant a partir dels elements en què centra la seva atenció com des del seu punt de vista valoratiu i l’actitud amb la qual hi entra en contacte En el poemari, l’actitud que hi domina és la d’acceptar joiosament tot allò que conforma la vida, fins i tot les situacions que podrien comportar un cert patiment davant la mort, el…

La permanència sobre el país i l’allotjament de tropes reials entrades a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635, després de la recuperació de Salses 1640, provocaren l’alçament de la població rural contra els terços El 22 de maig grups de revoltats entraren a Barcelona amb el pretext de perseguir uns soldats que havien incendiat l’església de Sant Andreu de Palomar, amenaçaren el lloctinent i posaren en llibertat el diputat militar Francesc de Tamarit, fet presoner sota l’acusació de no actuar convenientment per posar terme a la resistència de les poblacions a sostenir l’exèrcit El…

És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ I FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Fortunio Bonanova Don Juan Tenorio, Inocencia Alcubierre Doña Inés, Jaume Planas Don Luis Mejías, Ramon Quadreny Ciutti, Ramon Bañeres Don Gonzalo de Ulloa, Julio López de Castilla Don Diego, Juli Nolla Don Diego Tenorio, Conchita Huerta Doña Ana de Pantoja, Copérnico Oliver Buttarelli, Antònia Baró Brígida, Ricard Fusté el capità Centellas, Pau Prou de…

Desenvolupament enciclopèdic El volum suposa la incorporació del poeta al panorama literari català, en la línia del postsimbolisme europeu del moment, després d’un primer període de formació en el qual s’havia mogut entre el to escolar d’adscripció noucentista de Dotze damiselles sonets galants a l’amor i el component més proper a Maragall de La paraula a lloure , dos reculls que restaren inèdits Les primeres estances aparegueren el 1913 i el 1914 a la revista Catalunya amb el títol genèric d’ Aspàsia i es troben en la línia de les que Josep Maria López-Picó havia publicat el 1912 a Amor,…