Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Elements
Matemàtiques
Tractat de matemàtiques atribuït a Euclides i que ha estat, fins a mitjan segle XIX, l’autoritat màxima dins el camp de les matemàtiques generals.
Sintetitzà perfectament el treball dels antics matemàtics grecs i li donà una major coherència lògica amb les noves definicions de línia i de pla i, sobretot, amb la introducció del cinquè postulat millorà també l’ordenació i les demostracions de les proposicions Malgrat ésser un text de compilació, hom no pot posar en dubte que la planificació global de l’obra i el mètode expositiu, com també un bon nombre dels seus teoremes, són obra del mateix Euclides
Gosplan
Economia
Organisme principal de planificació a l’URSS, creat el 1921.
La seva tasca era de fer la síntesi de tots els plans econòmics, culturals i socials la coherència dels quals era determinada mitjançant els balanços materials, a partir dels quals hom cerca una previsió dels recursos i de les assignacions, l’elaboració del pla general i el control de la seva execució a través dels representants del Gosplan a les diverses repúbliques de l’URSS Deixà d’existir al desembre del 1991, amb la dissolució de l’URSS
El perquè de tot plegat
Cinematografia
Pel·lícula del 1994; ficció de 92 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT 13 contes d’ El perquè de tot plegat 1994 i 2 contes de L’illa de Maians , de Quim Monzó GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ "Voluntat" Lluís Homar, "Enteniment" Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat" Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat" Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió" Anna Lizarán, "Competició" Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez veu en off Jordi…
Equipo 57
Col·lectiu d’artistes espanyols, actiu entre el 1957 i el 1962.
Tingué una gran influència en l’art espanyol de la segona meitat del segle XX El model d’actuació artística que propugnà i la coherència formal i conceptual de la seva obra es convertiren en referents Estigué format per escultors, arquitectes i pintors, com Juan Cuenca, Ángel Duarte, José Duarte, Agustín Ibarrola i Juan Serrano, als quals s’uniren, de manera puntual, altres creadors Des de la convicció que calia superar la idea romàntica de la individualitat de l’artista, Equipo 57 apostà per un treball collaborador i multidisciplinari S'apartà de l’art informal per cultivar un…
Deuteronomi
Llibre bíblic, el cinquè del Pentateuc
.
Conté un recull de discursos posats en boca de Moisès abans de morir, una collecció de preceptes legislatius, que en constitueix el nucli central, i narracions disperses d’antigues gestes èpiques Durant molt de temps hom l’havia considerat escrit per Moisès la crítica moderna, però, demostrà que era el resultat d’aportacions successives, a partir d’una redacció inicial, que hom data generalment com a posterior a la caiguda de Samaria 722 aC, i que hauria recollit antigues codificacions del regne del nord estretament vinculades a la tradició i a l’esperit mosaics Malgrat la diversitat de fonts…
escola de Nancy
Grup d’artistes francesos que, impulsats per Émile Gallé, intensificaren llurs experiències en tots els dominis de les arts decoratives a partir del 1890, a Nancy.
Formats, una gran part, en l’àmbit de l’artesania tradicional, uniren les característiques rococó i populars de la zona a les japoneses i simbolistes de l’Art Nouveau, que ells accentuaren sobre manera La creació, el 1901, de l’École de Nancy Alliance Provinciale des Industries de l’Art a fi de fomentar el desenvolupament de l’artesania fora de la regió parisenca donà una gran coherència al moviment, i Nancy esdevingué el nucli d’Art Nouveau francès més important després de París Malgrat el seu caràcter local, l’escola de Nancy prengué part en manifestacions artístiques…
Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat
Dret
Òrgan del Consell Europeu que té per funció dirigir i executar la política exterior i de seguretat comuna de la Unió Europea.
Nomenat per majoria qualificada del Consell Europeu, amb l’aprovació del president de la Comissió Europea, porta a terme la seva funció d’acord amb els mandats del Consell Europeu L’Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, segons la regulació del Tractat de la Unió Europea en la redacció conferida pel Tractat de Lisboa en vigor des de l’1 de desembre de 2009 que modificava tant el nom com les funcions de l’antic alt representant per a la PESC , presideix el Consell d’Afers Exteriors i és un dels vicepresidents de la Comissió Europea, amb…
Talmud
Nom (‘estudi’) donat al conjunt literari format per la Mišnà i els seus comentaris rabínics antics o Guemarà
.
N'existeixen dues compilacions el Talmud de Babilònia s V aC i el Talmud de Palestina o de Jerusalem ~300 dC, redactat a l’escola de Tiberíades Tres vegades més llarg el primer que el segon, ni l’un ni l’altre no comenten tots els tractats masekot de la Mišnà Codi jurídic jueu, representa la codificació de tota la tradició oral de la Llei la Torà i s’hi basen els compendis jurídics posteriors de Maimònides , Ishaq Fasī i Yosef Caro En la seva forma literària és en gran part un reportatge de les opinions sovint contradictòries dels rabins experts i famosos en les qüestions de…
Els miralls
Literatura catalana
Llibre de poemes de Pere Gimferrer publicat l’any 1970.
Desenvolupament enciclopèdic El desig vehement d’investigació lírica porta l’autor a provar d’esberlar totes les convencions formals de la poesia Esperit barroc i anticlàssic, Gimferrer fa de l’aparell teòric i lingüístic de la literatura el tema central del llibre mostra els referents literaris dels poemes, els paranys de la llengua que fa servir, la reflexió crítica sobre la poesia i, tot jugant amb aquests elements, compon una de les obres més radicalment innovadores de l’època L’inici de la seva obra literària en català suposa el descobriment d’una llengua amb la qual «ja li és possible…
A dos vientos. Críticas y semblanzas
Literatura catalana
Recull d’articles en llengua castellana de Ramon Domènec Perés, la major part publicats a La Vanguardia entre el 1888 i el 1892 i recollits en volum el 1892.
Perés hi defensa com en La crítica literària a Catalunya , del 1883 l’exercici d’una crítica basada en la informació i la competència intellectual, per a la qual addueix autoritats com Paul Bourget, els Goncourt, Mathew Arnold, Henry James, Alas i Pardo Bazán, entre d’altres S’ocupa de Menéndez Pelayo i de Frederic Soler, de l’obra recent de Palacio Valdés, Pérez Galdós, Valera, Mestres, Verdaguer, Pin i Soler i Bosch de la Trinxeria, i de dues traduccions al castellà, de Heine i de Píndar Se n’ocupa installat en la convicció reiterada que realisme i modernitat s’identifiquen, de tal manera…