Resultats de la cerca

Fundat el 1965, fomentà els atletes de cros i de fons gràcies a la feina de l’excampió d’Espanya i internacional Antonio Amorós López La manca d’installacions limità les seves possibilitats, ja que els seus atletes s’entrenaven en una pista de cendra a l’antic camp de futbol de la Gramenet, a l’actual barri del Fondo Després entrenaren en una pista a la Pallaresa i finalment a les pistes d’atletisme Antonio Amorós Des del 1971 organitza el cros Antonio Amorós, un dels més antics de Catalunya El 1995 es fusionà amb el Club Corredors de Fons de Santa Coloma, creat el 1985, per originar la Unió…

Desenvolupament enciclopèdic Ha conegut quatre èpoques 1940-41, 1942-53, 1960-77 i del 1977 ençà Ha publicat 50 números fins el 2002, amb una periodicitat anual Durant la primera època 1940-41, tingué com a subtítol Noticiario de historia, arte y arqueología de Levante fou patrocinada pel Servicio de Patrimonio Artístico Nacional zona de Levante, i la dirigí el fundador, Josep Chocomeli i Galan La seva redacció i administració se situà a Xàtiva, i d’aquí sorgí el nom de la revista Al seu primer número es definí el camp temàtic arqueologia –fins l’Edat Mitjana–, prehistòria, folklore i…

Constituïts per argiles vermelloses, amb una gran quantitat de guix, els terrenys del Keuper són de fàcies terrígenes lacunars que sofriren invasions periòdiques de la mar El nom deriva de la localitat alemanya homònima

Tractava els esports que es practicaven al Maresme, en totes les categories Contenia seccions dedicades al cros de Mataró i a la història de l’esport mataroní De periodicitat mensual, sembla que acabà amb el número 9 i esdevingué un suplement del setmanari El tot Mataró i Maresme

Bé que alguns dels seus integrants foren figures prominents de la prosa José Bergamín, José María de Cossío, Ernesto Giménez Caballero, etc, és en el camp de la poesia on destacaren més i on els seus assoliments foren més notables Els poetes més representatius són Federico García Lorca, Rafael Alberti, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Emilio Prados, Manuel Altolaguirre i Luis Cernuda El seu punt de partida fou el redescobriment i la reivindicació de Góngora, en honor del qual s’autodenominaren ‘Generació del 27’, ja que aquell any se celebrava el…

Fou pioner de la informació televisiva del motor en català, per la qual cosa esdevingué un programa fix dins la programació de TV3 Impulsat pel periodista Tatxo Benet, fou dirigit inicialment per Francesc Rosés i posteriorment per Josep Lluís Merlos És el programa de motor més veterà d’Europa Actualment el dirigeix Francesc Latorre

Dirigida per Jaime Boladeras i Mario Llonch, volgué ser un mitjà de comunicació dels clubs catalans de golf, amb notícies de Catalunya, Espanya i internacionals, així com donar suport a l’afició i tenir l’ajuda de la Federació Catalana de Golf De periodicitat mensual, se’n publicaren com a mínim 18 números

Desenvolupament enciclopèdic Hi havia estudis de gramàtica, llatinitats, arts o filosofia, teologia, lleis i medicina, i dispensava tots els graus Durant l’Antic Règim, a les universitats no s’estudiava història, tot i que a les facultats de teologia i dret es donaven alguns elements d’història eclesiàstica, dels concilis o del dret reial El conreu de la història, a València, es feu fora de les aules Al s XVIII, aparegueren alguns erudits com Josep Teixidor o Marc Antoni Orellana, que feren una història erudita i documentada que colleccionava notícies sobre antiguitats monuments, monedes,…

Dies irae - WA Mozart Rèquiem KV 626, III Dies irae fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Era cantat després del tractus Aquesta posició anòmala -les seqüències es cantaven després de l’alleluia- demostra la tardana incorporació a la litúrgia de difunts Compost probablement per al primer diumenge d’advent, fou inclòs a la missa de difunts en els missals franciscans segurament al segle XIII per obra de Tomàs de Celano, que en podria haver redactat l’estrofa final i, més tard, passà al missal romà Fou suprimit pel concili II del Vaticà, i ha restat com a himne ad libitum per a l’ofici diví de…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una periodicitat aproximadament trimestral, publicà 32 números fins el 1976, i el 2001 n’aparegué el número 161, una edició monogràfica dedicada al País Basc Segons deia la presentació del seu primer número, la revista «es proposa obrir les seves pàgines a tots els problemes de la filosofia, de la història, de l’economia, de les ciències, de les arts, i, en general, a tots els aspectes de la vida social i intellectual catalana» El primer consell de redacció estava repartit entre París, Barcelona i Mèxic A París es constituí, al maig del 1960, un nucli de…