Resultats de la cerca

S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…

A partir del 14 de juliol de 1789 substituí el cos municipal i fou presidida per Bailly fou constituïda legalment el 21 de maig de 1790 a base de membres elegits per les 48 seccions de la capital La Comuna insurreccional 9 d’agost de 1792, no sotmesa a cap llei i dominada successivament per jacobins i hebertistes, esdevingué el veritable motor de la revolució i imposà la voluntat del poble treballador parisenc tant a l’assemblea nacional com, mitjançant comissaris delegats, als departaments insurrecció del 10 d’agost, proscripció dels girondins, primeres mesures terroristes,…

El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea — una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar…

Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa comuna…

El 1983, per una necessitat d’acció comuna, s’articularen com Ligne Générale Volen desenvolupar una pràctica crítica Utilitzen una imatge de grup i un logotip per a difondre la seva activitat, cosa que els vincula més a la idea d’una agència d’art més propera a nocions pròpies del món de la publicitat Treballen sobre els dispositius conceptuals i visuals de l’exposició d’art, la idea d’anonimat i d’autoria En aquest punt és essencial la funció de l’espectador, que té capacitat de discernir allò que és el treball artístic Els caixons lluminosos 1984 són obres centrals en la seva producció…

Eren propietat comuna de les Províncies Unides i administrats per funcionaris nomenats pel parlament federal o general

Impulsà les Plataformes de Comissions Obreres El 1976 participà en la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria, que el 1977 donà lloc al Movimiento de Liberación Comunista Edità Comuna 1972-1974

Engloba aproximadament uns 10 milions d’habitants i és un dels eixos de desenvolupament econòmic més importants de la Mediterrània Les regions citades, a banda d’una història comuna, comparteixen cohesió comercial, interès en matèria d’infraestructures i la voluntat de dur a terme actuacions conjuntes en el marc de la Unió Europea

El seu objectiu és garantir que els grans interrogants de l’existència humana, sobretot els de caràcter espiritual, es tinguin en compte en les societats actuals i es debatin amb una reflexió racional comuna La primera trobada se celebrà els dies 24 i 25 de març de 2011 a París, destacant el fet que aquesta ciutat és el símbol de la Illustració

El Tractat d’Unió Política reforçava els lligams dels membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat Aquesta nova dimensió que assolí la Comunitat justificà també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d’intervenció, en el respecte del principi de la subsidiarietat, com també la declaració d’una ciutadania europea que s’afegeix a les ciutadanies nacionals Englobava diferents aspectes la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l’ampliació de competències, els mecanismes de l’…