Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
La Nueva Era
Publicacions periòdiques
Revista mensual doctrinal del Bloc Obrer i Camperol, apareguda de l’octubre del 1930 a l’octubre del 1931 a Barcelona.
Abans n'havia sortit algun número a París, a càrrec, en especial, de Joaquim Maurín Fou concebuda com a òrgan de divulgació de les idees marxistes i reproduí diversos texts de Lenin, Majakovskij, Engels, Plejanov, NKrupskaja, etc
Histoire naturelle
Història
Obra de caràcter enciclopèdic concebuda i iniciada pel comte de Buffon
.
Consta de 44 volums i fou publicada a París del 1749 al 1804 Un assaig metodològic que esbossa els principis per a l’estudi de la història natural obre el primer volum i justifica la totalitat de l’obra En els volums següents hi ha tractats sobre cosmologia, geologia, mineralogia, biologia de l’home i dels animals vertebrats i un llarg estudi dels ocells L’obra, situada en el corrent de l’enciclopedisme, és considerada un precedent del mètode experimental
Barcelona-Igualada-Barcelona
Ciclisme
Competició de ciclisme de carretera professional.
Concebuda el 1928 com a pròleg de la Volta Ciclista a Catalunya, formà part dels Campionats de Sants i d’Igualada en una organització de la Unió Ciclista Bordeta Jaume Janer en fou el primer guanyador El 1935 fou recuperada per l’Agrupació de Velocipedistes d’Hostafrancs
Caixa Central del Crèdit Agrícola
Organisme en el qual fou transformada (1937) la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu
per la Generalitat de Catalunya, suprimides les aportacions d’altres entitats i dotada exclusivament amb el fons patrimonial de la Generalitat.
Fou l’òrgan financer de la Federació de Sindicats Agraris de Catalunya FESAC Fou concebuda com una federació de caixes locals seccions de crèdit dels sindicats agrícoles locals, agrupades en caixes comarcals, que depenien de la Caixa Central, adscrita al departament d’agricultura de la Generalitat, bé que amb autonomia financera i jurídica
Barcelona-Madrid
Ciclisme
Competició de ciclisme de carretera professional per etapes amb quatre edicions disputades.
La primera edició es remunta al 17 d’agost de 1932 Organitzada per El Heraldo de Madrid i concebuda com un assaig de la futura Vuelta a Espanya, es programà en quatre etapes i el guanyador fou l’italià Luigi Marchisio La darrera edició fou celebrada el 1961, i el triomfador fou Angelino Soler
Lazarillo de ciegos caminantes
Obra atribuïda a Carlos Calixto Bustamante, amb el pseudònim de Concolorcorvo
.
Modernes investigacions, però, fan suposar que el veritable autor fou un aventurer castellà, i que fou publicada a Lima, vers el 1715 i no a Gijón el 1773 L’obra, concebuda com un manual per a viatgers, resolta a la manera de les novelles picaresques, descriu un viatge fet entre Buenos Aires i Lima i constitueix un dels documents més reeixits i interessants de l’època
Auditòrium de Palma
Història
Auditori de Palma construït en 1967-69 per l’industrial i melòman Marc Ferragut i Fluixà (1901-1981).
Bastit sense ajut institucional, fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Herbert von Karajan Consta de la Sala Magna, amb capacitat per a 1 700 oients i un escenari de 800 m 2 , i la Sala Mozart, concebuda com a teatre i amb 331 localitats, a més de set sales més i diverses dependències És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears Actualment és dirigit pel fill del seu fundador, Rafael Ferragut
Centre de Cultura Tradicional — Museu Escolar de Puçol
Museu
Museologia
Institució cultural i pedagògica creada el 1968 a la partida de Puçol (Elx, Baix Vinalopó).
El centre fou creat a instància d’un collectiu de mestres sensibilitzats per l’estudi i la difusió dels oficis i tradicions del Camp d’Elx Aplega una destacada collecció de fons etnogràfics i està concebuda com a eina de coneixement de l’entorn i d’educació en valors a partir del patrimoni, on els propis escolars porten a terme tasques d’investigació, estudi i difusió del llegat cultural illicità El 2009 la UNESCO l’inclogué en el Registre de Pràctiques Excellents en Matèria de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial
torre de Collserola

Torre de Collserola
© Lluís Prats
Arquitectura civil
Torre de telecomunicacions de 268 m d’alçada construïda a la serra de Collserola, entre el Tibidabo i Vallvidrera (Barcelonès).
Concebuda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, fou realitzada per l’arquitecte anglès Norman Robert Foster amb la collaboració de la companyia Ove Arup & Partners, després que el seu projecte guanyés un concurs restringit convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1988 L’audaç concepció estructural requerí un procés constructiu particular, en el qual hom hissà per l’eix central els successius sostres prèviament construïts a terra, fins al seu emplaçament a més de 70 m d’alçada Entrà en funcionament a la primavera del 1992
República Social Italiana
Història
Nom del règim feixista establert per Benito Mussolini al nord d’Itàlia (1943-45), amb seu a Salò.
Poc després d’ésser alliberat pels alemanys i mercès a llur ajut, Mussolini formà un govern republicà setembre del 1943 a la zona d’Itàlia dominada per aquells, com a contraposició al govern de la monarquia, que dominava —controlada pels aliats— la resta del país Concebuda com a presidencialista, amb eleccions previstes cada cinc anys, es basà en un sol partit, el feixista Ajudà els alemanys en accions de la policia contra la resistència, però no reeixí a formar un exèrcit propi Organitzà un judici procés de Verona contra els pretesos culpables de la caiguda del règim feixista…