Resultats de la cerca

A la primera 1864 fou decidit el futur de les colònies britàniques de Nord-amèrica Fruit de la conferència fou el British North America Act 1867, pel qual fou creada la federació coneguda amb el nom de dominion del Canadà A la segona 1943 i tercera 1944, Roosevelt i Churchill discutiren l’estratègia de la guerra d’Europa, però no arribaren a cap acord definitiu

La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona

Es difongué aviat per tot el món uns 400 000 membres en 95 estats l’any 1959 A Catalunya fou fundada el 1857 El primer president del consell central de Catalunya 1857-82 fou Ignasi Despujol, marquès de Palmerola, i el succeí Delfí Artós 1882-1903 El 1891 el consell central de Catalunya inicià la publicació anual de l' Almanaque de las Conferencias de San Vicente de Paúl El 1923 aquesta associació comprenia el consell central de Catalunya, resident a Barcelona, els consells particulars de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Sabadell i Manresa, i 98 conferències

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat

La finalitat d’aquesta unió fou l’establiment dsun únic representant de la comunitat universitària europea La seva funció és promoure el desenvolupament d’un sistema coherent de l’ensenyament universitari i la recerca europeus, mitjançant l’enfortiment del paper que tenen les universitats en els nous espais europeus d’educació superior i de recerca, la realització de projectes conjunts i polítiques comunes que potencien la qualitat, l’afavoriment de fluxos d’informació a través de reunions, trobades i publicacions periòdiques, i el suport i l’assessorament actius dels seus membres Poden…

Fou creada l’any 1980 Es reuneix dos cops l’any i treballa conjuntament amb el nunci apostòlic a la Unió Europea sobre qüestions que afecten el catolicisme als països d’aquesta organització Té la seu a Brusselles L’any 1999 publicà el document Veritat, memòria i solidaritat clau per a la pau i la reconciliació

Fundat a Girona el 1984, el nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc el divendres al cafè Can Panella Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació Quaderns del Cercle , que arribà al dotzè número el 1996 Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona

Pau Vila en fou el primer president Prengué una gran volada inicial, però la guerra civil de 1936-39 en deturà l’activitat El 1947 reprengué vida en la clandestinitat i realitzà diverses publicacions, organitzà conferències i cursos en domicilis particulars a càrrec de rellevants personalitats del món científic català i estranger, i féu excursions d’estudi Concedeix el premi Eduard Brossa per al recull de noms de lloc d’una localitat catalana i, des del 1986, el premi Lluís Solé i Sabarís Des del 1976, connectà amb els nuclis universitaris i regularitzà les seves activitats i…

Desenvolupament enciclopèdic L’any 1911 el Centro es dotà de l’Acadèmia Valencianista, refundada a la dècada de 1920-30 per joves activistes interessats a promoure un valencianisme cultural d’arrel catòlica Organitzà conferències i altres activitats al voltant de temes històrics com la conquesta de València, i fomentà l’excursionisme de referències culturals amb visites al Puig i a Xàtiva L’any 1926 s’adherí a la campanya a favor de la canonització del beat Joan de Ribera, presentat com un exemple de catolicisme i valenciania L’aportació més remarcable fou, però, la publicació de…

Aquesta publicació és l’element principal de difusió dels estudis del Cercle Cada número de la revista està dedicat a un tema de recerca hi ha, doncs, una relació d’articles que hi fan referència, o la publicació de ponències, conferències o colloquis realitzats prèviament sota l’empara del Cercle En els Quaderns , hi han participat fins ara historiadors de renom de les universitats catalanes que han tractat temes que van més enllà de les comarques gironines, centrant de vegades debats historiogràfics per tot Catalunya Cal destacar, entre d’altres, els volums següents Reflexions…