Resultats de la cerca

Tot i que mai no actuà, edità un cartell i un Breviario para la recuperación de la dignidad , en el qual rebutjà la Constitució de 1978 i postulà una república corporativa amb president electe i vitalici i un Estat confessional

No confessional i més a l’esquerra que la darrera, fins als fets de Maig del 1968 fets de Maig féu costat a la Confédération Générale du Travail El 1970 assumí la lluita de classes i l’autogestió i, posteriorment, ha tendit a convertir-se en la central sindical del partit socialista A la dècada dels anys noranta moderà considerablement les seves posicions més esquerranes, i en el 44 congrés celebrat a Lilla 1998 es declarà partidària de l’adaptació, la negociació, la lluita contra l’exclusió i d’una mundialització solidària És integrada a la Confederació Europea de Sindicats

Inspirades originàriament en el moviment de Taizé, consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu, celebrades generalment a l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat D’acord amb l’edat dels participants, s’organitzaven al llarg de l’any trobades per als diversos equips Alfa 13-14 anys, Pi 15-16 i Tau 17-20 Una trobada general tenia lloc cada any cap a la fi de juny Les trobades, malgrat la inspiració confessional, eren obertes a tota mena de joves i no constituïen un moviment evangelitzador estable Eren dirigides per una coordinadora integrada pels…

Aglutinà la secció religiosa de la Unió Catalanista, l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la congregació mariana dels jesuïtes i una part del Cercle Artístic de Sant Lluc, per tal d’enfortir la vida cristiana dels associats i de contribuir a la reconstrucció, espiritual i temporal, de Catalunya L’entitat respon molt a les idees i a les activitats de Josep Torras i Bages per a ella redactà la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, pregària i ideari alhora La Lliga promogué el moviment litúrgic, el cant gregorià i l’escoltisme confessional Després del trencament del…

Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats…

Entre aquests cal assenyalar els germans Giner de los Ríos, Manuel BCossío, GAzcárate, NSalmerón LFiguerola i JCosta Allunyada de tot interès de tipus confessional, filosòfic i polític, la institució assajà, en règim de coeducació, els mètodes de Fröbel i Pestalozzi, i afavorí la intuïció i el treball personal i creador, com també la individualització de la tasca educativa fora i dins de l’escola Inicialment orientada a l’ensenyament universitari, l’elaboració de les seves idees pedagògiques la portà a una creixent preocupació per l’ensenyament mitjà creació, el 1918, de l’…

Fou preparada a requeriment de Cánovas, ja president del govern, amb la intenció d’ordenar el règim polític de la Restauració després del pronunciament de Sagunt el 29 de desembre de 1874 Pretengué de temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors La constitució del 1876 fou decretada per Alfons XII “en unió i d’acord” amb les corts L’estat era confessional, però hom admetia en privat la pràctica d’altres cultes Les corts, amb dues cambres, exercien el poder legislatiu El…

Pretengué bàsicament d’evitar la descristianització de la massa obrera i per això intentà aplegar unes activitats socials, com és ara l’establiment de centres de collocació, d’escoles per a obrers, l’ajuda als obrers malalts, etc , amb cursets de catequesi, celebracions religioses, conferències, etc El Patronat Obrer de Barcelona edità El Obrero Católico 1884 i El Patronato del Obrero a partir del 1893, i el seu nombre de socis arribà al miler el 1892 Fou un organisme en un cert sentit parallel als cercles d’obrers catòlics organitzats per Antoni Vicent A Mallorca un Patronat Obrer fou fundat…

S’hi uniren la Comunión Católico-Monárquica fundada el 1977 i dirigida per Rafael Gambra, Francisco Elías de Tejada i Alberto Ruiz, conegut com “Manuel de Santa Cruz”, la Comunió Carlista , la Unión Carlista braç polític de la Regencia Nacional Carlista de Estella i la Comunió Tradicionalista és a dir, els nuclis carlins que no havien acceptat la creació per Carles-Hug de Borbó-Parma del Partit Carlí PC El procés reunificador partí de la crítica del PC i s’inicià amb la constitució d’una Comisión Promotora de la Unidad el 1983, en el Congrés de Talavera de la Reina La CTC pretén posar fi a…

De la fundació a la fi de la Guerra Civil Espanyola La major part dels seus membres fundadors o incorporats en els primers moments procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè aquest no permetia la propaganda a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o d’ Acció Catalana Republicana , quan aquesta donà la seva aprovació als articles de la constitució de la República considerats lesius per a la llibertat religiosa d’altres procedien de la Lliga Regionalista i fins i tot d’ Esquerra Republicana o no havien actuat fins llavors en cap organització política Tingué un diputat a…