Resultats de la cerca

Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n'anaren separant fins al segle XVI tot i que els de monges hi continuaren…

El bisbe d’Utrecht, Florens van Wevelinkhoven, la posà sota la regla augustiniana Cresqué ràpidament durant el s XV hi havia 82 cases el 1464, i des del 1400 n'existia també una branca femenina, obra de JBrinkerink Amb la Reforma anà en decadència, i, després d’una petita represa al s XVII, inicià una forta davallada, que culminà el 1802 amb el tancament de la darrera casa

Malgrat una dependència històrica de l’antiga De rebus Graecorum per al retorn dels ortodoxos, de Gregori XIII 1573, la fundació és deguda a la iniciativa de Gregori XV 1622 El 1641 li fou incorporat el collegi Urbanià, fundat pel valencià Joan Baptista Vives 1605 per a la instrucció de sacerdots d’arreu del món Del 1626 al 1907 posseí impremta pròpia, que difongué, en les llengües més variades, obres apologètiques, litúrgiques, teològiques i de viatges Exercí una gran activitat missionera, assistencial i educativa en els nous territoris descoberts, sovint en conflicte amb els colonitzadors…

El seu fi específic és l’ensenyament de noies Segueix les regles d’Ignasi de Loiola i fou aprovat definitivament per la Santa Seu el 1901 Té diversos collegis a Mallorca especialment el Collegi de la Puresa , a Europa, Amèrica i Àfrica

La més important i antiga de les congregacions romanes fou fundada per Pau III 1542 per combatre el protestantisme, amb el nom de Congregació de la Suprema Inquisició inquisició N’és president el papa, el qual nomena directament el prefecte que encapçala l’organisme que fins el 1965 rebé el nom de cardenal secretari, un assessor des del 1965 anomenat secretari, un comissari amb dos inquisidors o instructors —de l’orde dominicà— i un cert nombre de qualificadors La seva competència s’estén a totes les qüestions de fe i costums, privilegi paulí, examen de llibres, etc, i té jurisdicció sobre…

El motiu de la fundació fou el creixent allunyament entre les abadies dels diferents països, que dificultava l’obligada assistència anual al Capítol Principal, celebrat a Cîteaux que, a la distància, afegia l’inconvenient d’estar situat en territori sota sobirania del rei de França, en guerra permanent amb el d’Espanya Els monestirs de Poblet i Santes Creus s’oposaren a la fundació perquè s’hi instaurava l’abadiat temporal, se suprimia el sistema de filiació i es creaven nous càrrecs La regla fou establerta al Capítol provincial de Rueda del 1626 Per una butlla del 1634, Urbà VII…

Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense superiors…

Formada per més de 800 sacerdots i 2500 seminaristes, els seus membres, anomenats legionaris de Crist, tenen per objectiu estendre el Regne de Crist a la societat, especialment a través de la formació i l’educació Té nombroses escoles, universitats i cases repartides per 22 països del sud i el nord d’Amèrica, Europa i Oceania Comparteix fundador i manté una estreta relació amb l’associació seglar apostòlica Regnum Christi L’any 2006, el papa Benet XVI retirà Maciel dels seus càrrecs i el sancionà per abusos sexuals contra seminaristes L’abril del 2009 el Vaticà ordenà una investigació sobre…

El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell

Provinent d’una congregació religiosa de Bremen 1197, més tard convertida en l’orde militar dels Germans de la Milícia de Crist, fou conegut ordinàriament pel dels Portaespases Es fusionà amb l’Orde Teutònic 1237 i declinà amb ell