Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
provisions d’Oxford
Història
Programa de reformes imposat pels nobles a Enric III d’Anglaterra, el 1258, que pot ésser considerat la primera constitució escrita del país.
El document creava un consell de quinze nobles per a controlar la política del govern, obligava el rei a convocar el parlament tres vegades l’any i reduïa els seus poders damunt l’administració local i el sistema d’imposts Foren abolides el 1266, després de la guerra que oposà els partidaris del rei i els reformistes, encapçalats per Simó de Montfort
Institut Forestal Europeu
Organització interestal d’àmbit europeu dedicada a la recerca sobre boscos i a l’orientació i assessorament en polítiques forestals.
L’any 2011 en formaven part Àustria, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Espanya, Suècia, Suïssa, Turquia i la Gran Bretanya En són membres associats o afiliats, a més, prop de 130 òrgans i organitzacions Fou establert l’any 1993 a partir de l’aprovació de la Convenció que el creava emparant-se en la llei finlandesa Aquest document recull els objectius de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament…
Grup de Folk
Música
Col·lectiu de cantautors catalans que es formà el 1967 i que compongué cançons inspirades en el folk dels EUA.
La formació durà només dos anys, durant els quals enregistrà dos discos, Festival Folk 1967 i Folk 2 1968, però va tenir una gran repercussió pel tipus de cançó i per la im-portància dels seus membres Pel Grup de Folk hi van passar des de Jaume Arnella, Jaume Sisa, Pau Riba i Jordi Pujol, fins a Xesco Boix, Els Tres Tambors, Falsterbo-3, Els Sapastres, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Albert i Jordi Batiste o Oriol Tramvia El seu objectiu era trencar amb la tradició de la cançó francesa d’Els Setze Jutges per mitjà d’una fórmula que adaptava temes folk nord-americans i, a més, …
Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord
Economia
Acord signat el 1992 entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic pel qual hom creava en el territori dels tres estats una zona de lliure comerç.
Precedit de l’Acord de Lliure Comerç Canadà-Estats Units d'Amèrica del 1988, entrà en vigor l’1 de gener de 1994 i preveia l’eliminació de totes les taxes sobre la circulació de béns en un període comprès entre deu i quinze anys Prohibí també l'establiment d'aranzels a les administracions locals dels estats federats Mèxic i EUA i de les províncies canadenques Altres clàusules afectaven la lliure circulació de capitals, les inversions bancàries, la protecció al medi natural i la resolució de litigis S’unificaren també criteris sobre drets de la propietat intellectual i sobre espionatge…
Tractat Continental Africà de Lliure Comerç
Economia
Tractat de lliure comerç subscrit per estats de tot el continent africà.
Té oficialment el punt d’arrencada en la cimera de la Unió Africana del juny del 2015, en la qual els caps d’estat i de govern dels estats membres acordaren la creació d’una zona de lliure comerç de béns i serveis panafricana Hi participaren també la UNCTAD i organitzacions supraestatals africanes Fou signat el 21 de març de 2018 a Kigali Ruanda per 44 estats dels 55 de tot el continent, i en el moment de l’entrada en vigor 30 de maig de 2019 l’havien ratificat 23 estats Nigèria, primera economia africana, no s’hi incorporà fins el 7 de juliol de 2019 En restaren fora Eritrea,…
butlla de la Croada

Dispensa eclesiàstica atorgada el 1808 pel comissari general de la croada a favor d’Anton Aulet per a poder menjar carn i ous els dies de quaresma de l’any següent
Arxiu Històric de Girona
Concessió lliurada en forma de butlla (o sovint de breu) per la Santa Seu, a petició de diversos sobirans hispànics.
Concedia indulgències, indults, dispenses, gràcies i exempcions similars a les atorgades als croats als qui contribuïssin a les despeses de les expedicions militars contra els musulmans Gelasi II n'atorgà una a Alfons I d’Aragó per a la conquesta de Saragossa 1118 Calixt II a Ramon Berenguer III de Barcelona en les empreses contra Tortosa i Lleida 1122 Eugeni III a Ramon Berenguer IV per a la conquesta de Tortosa 1148 Innocenci III a tots els reis que prengueren part en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 Gregori IX a Jaume I de Catalunya-Aragó per la conquesta de València Climent IV amb…
Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)
Nom que rebé la Universitat de Barcelona el 1933 en ser-li atorgat un règim d’autonomia en virtut d’un acord entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Té els precedents en el Primer i Segon Congrés Universitari Català 1903 i 1918 i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat El rector n’era membre…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
Estatut de Catalunya del 1932
Dret català
Llei que atorgava al Principat de Catalunya un règim d’autonomia, aprovada pel parlament espanyol el 9 de setembre de 1932.
Malgrat la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià el 14 d’abril de 1931, el govern provisional de la República Espanyola s’oposà a aquest acte revolucionari i exigí una interpretació estricta del pacte de Sant Sebastià L’estat català restà reduït a govern autònom de la regió catalana Generalitat de Catalunya, al qual fou encomanada l’elaboració d’un avantprojecte d’estatut d’autonomia que havia d’ésser objecte d’un plebiscit a Catalunya i ratificat per les futures corts constituents espanyoles El govern provisional de la Generalitat elegí, a través dels ajuntaments, una…
decrets de Nova Planta

decrets de Nova Planta El decret del 9-10-1715, publicat el 1716
DP
Història
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…