Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
regència d’Urgell
Història
Organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d’Urgell després de la presa d’aquesta ciutat per El Trapense (juliol del 1822).
El 15 d’agost fou instituïda oficialment, a partir d’una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l’arquebisbe preconitzat de Tarragona, Jaume Creus, per Bernardo Mozo de Rosales, marquès de Mataflorida, i per Joaquim d’Ibáñez-Cuevas, baró d’Eroles Si bé l’arquebisbe Creus en detenia la presidència, el marquès de Mataflorida en fou la veritable ànima, mentre que el baró d’Eroles s’ocupava principalment de convertir les partides de guerrillers en un exèrcit organitzat, tasca que li resultà impossible D…
Museu Diocesà d’Urgell
Museu
Museu de la Seu d’Urgell situat a l’església de la Pietat i a la casa del deganat contigües al claustre de la catedral.
El 1971 fou installat a l’església de la Pietat Recentment ha estat ampliat i remodelat amb installacions actualizades Entre els objectes que conserva destaquen el Beatus de la Seu 970 i el sarcòfag de sant Ermengol 1755, obra de Pere Llopart En les seves colleccions hom troba pintura mural s XI-XIII, escultura medieval, taules gòtiques i renaixentistes, orfebreria religiosa s XI-XVIII i teixits s XI-XIV
escola historiogràfica d’Urgell
Nom que hom ha aplicat a un grup de cronistes de la diòcesi d’Urgell dels s. XI i XII: l’escolàstic Borrell, que escrivia vers el 1040 la vida del bisbe d’Urgell Ermengol, un monjo de Sant Serni de Tavèrnoles autor d’una interessant nota històrica conservada fragmentàriament, l’anònim autor d’un text sobre la història del comtat d’Urgell, conegut només per la seva influència damunt altres obres, i el que vers el 1133 redactà una vida del bisbe Ot.
Beatus de la Seu d’Urgell
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell del final del segle X (anònim)
© (Museu Diocesà de la Seu d’Urgell) Arxiu
Manuscrit miniat anònim del final del segle X, d’importació mossàrab, conservat a la catedral de la Seu d’Urgell.
Pertany a un estil avançat de l’evolució dels Beatus i es caracteritza per l’acusada estilització de les figures Consta de 239 folis i conté 79 miniatures El 1996 fou robat del Museu Diocesà d’Urgell i no fou recuperat fins al cap d’un any, amb una pàgina mutilada Des d’aleshores, l’obra s’exposa en facsímil En 2014-16 fou sotmès a un procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC de Valldoreix
La fi del comte d’Urgell
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins el 1466.
Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l…
, ,
Mestre de la Seu d’Urgell

Sant Jeroni penitent (cap al 1495)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor anònim de les acaballes del segle XV, autor de les teles de l’orgue de la Seu d’Urgell i del retaule de Sant Jeroni a Puigcerdà, avui al Museu d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Aquestes obres es troben a mig camí entre el corrent flamenc, demostrat en el minuciós tractament de totes les parts, i la influència italiana, palesa en l’incipient naturalisme i la creació d’atmosfera al paisatge Hom l’ha volgut identificar —sense que hagi pogut ésser demostrat— amb Roderic Valdevells, domiciliat a Barcelona el 1498, pintor de la casa del bisbe d’Urgell Pere de Cardona, i amb Roderic de Bielsa, que pintà set estudis al costat de la casa del bisbe També se suposa que aquests dos noms poden correspondre a la mateixa persona Darrerament…
Club de Bitlles Vallverd d’Urgell
Bitlles
Club de bitlles catalanes de Vallverd d’Urgell.
Fundat el 2001, el primer i únic president fou Ramon Roca Guanyà la Copa Generalitat en dues ocasions 2005, 2007 Organitzà la final a vuit de la Copa Generalitat 2009 Els seus jugadors més destacats foren Llorenç Valls, campió de Catalunya individual 2005, i Lluís Tolosa, millor jugador de la Lliga de Lleida diverses temporades El 2011 tenia uns vint jugadors
Club de Bitlles Ivars d’Urgell
Bitlles
Club de bitlles catalanes d’Ivars d’Urgell.
Fundat l’any 2000, fou impulsat, entre d’altres, per Francesca Clua Caubet Guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya de clubs 2005, 2006 i la Copa Generalitat 2006, 2010 Participa habitualment en la lliga de Lleida de primera divisió El 2002 organitzà el Campionat de Catalunya individual i, des del mateix any, també organitza la Marató Nacional de Bitlles, que dura dotze hores però que inicialment en durava vint-i-quatre Disposa de dos camps de joc amb dues pistes cadascun El 2011 tenia 150 socis
Futbol Club la Seu d’Urgell
Futbol
Club de futbol de la Seu d’Urgell.
Fou fundat l’any 1920 amb el nom de FC Valira i el 1922 ingressà a la federació catalana Posteriorment, s’anomenà Unió Esportiva Urgellenca i a mitjan anys vuitanta adoptà el seu nom actual La màxima categoria que ha assolit és la tercera divisió, en la qual milità les temporades 1956-57 i 1957-58 La temporada 2011-12 jugava a segona catalana Disputa els partits a l’estadi municipal i disposa de diversos equips de futbol de base
ducat de la Seu d’Urgell
Història
Títol concedit amb la grandesa d’Espanya, el 1888, al tinent coronel Ramón Martínez de Campos y Rivera, marquès de Martínez de Campos, en record dels mèrits del seu pare, Arsenio Martínez de Campos y Antón, que havia pres la Seu d’Urgell als carlins.
Continua en la mateixa família
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina