Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Associació de Musica da Camera
Música
Entitat fundada l’any 1913 per un grup de joves músics afeccionats que mantingué l’activitat fins a l’esclat de la Guerra Civil, i que arribà a organitzar en aquest temps 347 concerts.
Durant els primers anys, l’ànima de l’Associació foren Josep Raventós i Marià Perelló El 1915 Enric Granados, que només pogué fer el concert de presentació, en fou nomenat director artístic El seu successor fou Pau Casals, l’orquestra del qual collaborà assíduament amb l’Associació Els principals solistes vocals i instrumentals, així com les més distingides entitats simfòniques, cambrístiques i corals, locals i estrangeres, foren presentades per l’Associació, que, malgrat les dificultats, preparà curosament festivals i sessions de música contemporània Personalitats com Ravel, Schönberg,…
Balder
Mitologia
Déu de la mitologia germànica, fill d’Odin i de Frigg i casat amb Nanna.
Era el déu de la bellesa, de la llum, de l’alegria i de la bondat La seva mare, advertida dels perills que l’amenaçaven, féu jurar a tots els éssers i a totes les coses que no farien mal al seu fill, però oblidà el vesc Loki, el geni del mal, convencé el germà cec de Balder, Hödr, que el colpís amb una branca de vesc Balder morí i anà al regne de Hel Aquest acceptà d’alliberar-lo si tots els éssers ploraven la seva mort Tots ho feren, llevat de la gegantessa Thökk, potser el mateix Loki disfressat Per això, Balder haurà de romandre als inferns fins al Ragnarök el capvespre dels déus
Leda
Cap de Leda , dibuix de Leonardo da Vinci (1452-1519) del personatge mitològic
© Corel Professional Photos
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
S'uní amb Zeus, que havia adoptat la forma d’un cigne, i concebé un ou del qual nasqueren Pòllux i Helena la mateixa nit, s’uní també amb el seu marit humà Tíndar, i concebé Càstor i Clitemnestra La seva llegenda ha inspirat notables obres artístiques Leda i el cigne, de Leonardo da Vinci, al Musée du Louvre
La Gioconda
La Gioconda, de Leonardo da Vinci (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom donat al retrat suposat de la dama napolitana Monna Lisa, muller de Francesco di Bartolomeo di Zanobi del Giocondo, pintat per
.Leonardo da Vinci
És un oli sobre taula de 77 x 53 cm fou comprat per Francesc I de França potser al mateix Leonardo La pintura ha estat sempre voltada per una llegenda i ha inspirat nombrosos literats i diferents interpretacions d’estudiosos de l’art, llegendes a les quals contribuí també un famós robatori que tingué lloc el 1911, després del qual l'obra tardà més de dos anys a ser restituïda al Musée du Louvre, a París, on és exposada des del 1797 n'hi ha còpies en altres museus La datació de la pintura és oficialment fixada entre els anys 1503-1506, però anàlisis realitzades els primers anys del segle XXI a…
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
el Primer de Maig

El quart estat (1901), obra del pintor italià Giuseppe Pellizza da Volpedo
Sociologia
Festa internacional del treball.
Fou instituïda, pel moviment obrer, com una jornada de lluita del proletariat internacional en la darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a la sala Pétrelle de París del 14 al 20 de juliol de 1889 La data fou escollida en commemoració de la vaga general convocada a Chicago i altres ciutats nord-americanes per al dia 1 de maig de 1886 per reivindicar la jornada de vuit hores, que fou secundada per prop de 200000 persones Les manifestacions dels dies següents esdevingueren violentes el dia 3, amb enfrontaments dels manifestants amb la policia, i el dia 4, amb una explosió…
ducat de Montefeltro
Història
Antiga regió històrica d’Itàlia, emmarcada en els actuals territoris de la Romanya, les Marques i la república de San Marino, que donà nom, a partir del s XII, a un llinatge noble italià de tradició gibel·lina.
Hom té notícia d’un primer comte de Montefeltro, Antonio , que obtingué el títol nobiliari de Frederic I Barba-roja Aquest fou seguit per Buonconte da Montefeltro , que el 1234 annexà a les seves possessions la senyoria d’Urbino Altres membres importants d’aquesta família foren Guido da Montefeltro mort el 1298, condottiere que combaté contra Siena 1271 i vencé els güelfs 1275, i el seu fill Buonconte da Montefeltro , que morí combatent els aretins a la batalla de Campaldino Antonio de Montefeltro restaurà la senyoria d’Urbino 1377 i obtingué noves…
Carrara
Família del comtat de Pàdua, esmentada ja el 1027, que constituí, el s XII, un important domini centrat a Carrara.
Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i atacà Vicenza, fet que…
Nostra Senyora de Montserrat
Església i hospital fundats a Roma al lloc dels dos hospitals de catalans de Santa Margarida i de Sant Nicolau, amb les aportacions de la confraria instituïda a la capella del darrer el 1506.
El temple, projectat per Antonio da Sangallo el Jove, fou començat el 1518, i la façana fou acabada després de la mort del seu autor, Francesco da Volterra 1588 La representació de la Mare de Déu, amb la muntanya i la serra, que adorna la portalada és un afegit posterior A l’interior hi ha les tombes dels papes Calixt III i Alexandre VI i hi hagué, fins el 1980, la d’Alfons XIII d’Espanya L’església donà nom al carrer on és situada via Montserrato
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina