Resultats de la cerca

Era un intent de refer la Lliga o lliga de Delos Inicialment, Atenes respectà l’autonomia dels membres de la Confederació, un consell dels quals es reunia a Atenes Synedrion La Confederació, sota el comandament d’Atenes, destruí l’esquadra espartana a Naxos Però Tebes, membre de la Confederació, adquirí un poder creixent, i des del 369 els esforços d’Atenes es dirigiren cap a l’eliminació d’aquesta nova rival La defecció d’alguns dels aliats provocà dures repressions que desprestigiaren la unió, la qual pervisqué, en decadència, fins a la derrota de Queronea 338 aC per Filip II de Macedònia

L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus 34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat, enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes El resultat fou indecís si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí de resultes de les ferides que hi sofrí Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins, aconseguiren un nou…

Fundat el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres del Centre Català , d’ideologia conservadora, com Joan Permanyer, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner, descontents per l’elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista —igualment de tendència consevadora dins el Centre Català—, com Cambó, Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, etc Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels Jocs Florals del 1888, que ajornaren —amb la…

Davant la convocatòria d’eleccions feta pel govern d’EDato, el republicanisme català es trobava en un moment de crisi greu la UFNR, molt afeblida per les severes desfetes de l’any anterior, i dividida entre un sector estrictament liberal representat per P Coromines, i l’ala esquerra, obrerista i socialitzant, presidida per F Layret, no aconseguia d’atreure la massa proletària els radicals, també en franca davallada, anaven perdent llur base obrera i es veien empesos cap a la dreta Per això ambdós partits, sentint-se febles, cercaren l’ajuda mútua davant el poder creixent de la Lliga La…

El 25 de juny de 1950, les tropes nord-coreanes penetraren a la Corea del Sud i arribaren a ocupar la capital, Seül, i a controlar setembre gairebé tota la península, gràcies, també, al suport d’una gran part de la població civil, a la defecció de determinats contingents militars i a l’acció de grups polítics de la Corea del Sud El fet era presentat el mateix dia del conflicte al Consell de Seguretat de l’ONU, el qual exigí, sense resultat, la retirada de les tropes nord-coreanes, i demanà ajut a favor de la Corea del Sud només s’hi oposaren un grup d’estats afroasiàtics i els comunistes…

La intervenció d’aquest exèrcit francès un 60 000 homes, dividit en cinc cossos, procedia dels acords presos per les potències de la Santa Aliança al Congrés de Verona 1822 A les forces franceses s’uní l’exèrcit de voluntaris reialistes uns 30 000 homes comandats pel general Quesada, el comte d’Espanya i el baró d’Eroles L’actitud poc resistent dels generals liberals, López Ballesteros a Aragó i el comte de la Bisbal a Castella, facilità l’avançada d’Angulema que havia penetrat el 7 d’abril a la península Ibèrica pel Bidasoa, el qual entrà a Madrid el 23 de maig Per l’agost, Morillo capitulà…

Aquest fet rubricà la vinculació de la Lliga a la República i la incorporació del sector cofessional d’Acció Catalana, quan aquest es negà a continuar formant part d’Acció Catalana Republicana El nou bloc representava l’alternativa oposada a l’Esquerra Republicana de Catalunya, amb vista a les eleccions del novembre del 1933, que foren un èxit Això irrità els sectors republicans i esquerrans, que es reorganitzaren per a les eleccions municipals del gener del 1934, on la Lligà sofrí un cert retrocés i una campanya d’agressions, que dugué els seus representants a abandonar el Parlament de…

El document, insòlit en la història diplomàtica, reflecteix l’extravagant espiritualitat del tsar i dels seus consellers, i s’entronca amb certs corrents romàntics irracionalistes la política dels signataris havia d’inspirar-se en “les veritats sublims que ens ensenya la religió eterna del Déu Salvador” i en l’esperit de germanor, essent com eren “delegats de la Providència per a governar les tres branques d’una família, la nació cristiana” acaba amb una crida als altres sobirans, demanant-los llur adhesió Tots els d’Europa la hi donaren, tret del rei de la Gran Bretanya, del papa Pius VII i…

Constituït l’any 1856 recollint l’herència dels sectors més liberals del vell partit republicà de Thomas Jefferson 1792, el seu programa incloïa l’abolició de l’esclavitud i una política aïllacionista i proteccionista Accedí a la presidència amb A Lincoln 1861 i l’ocupà posteriorment en diverses ocasions Sòlidament implantat en els medis industrials i financers, el creixement de la seva ala radical —que reclamava represàlies contra els estats sudistes després de la guerra de Secessió— provocà una escissió temporal dels més moderats partit liberal republicà, 1872-76 Durant la presidència de…

Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu,…