Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
La Víspera
Periodisme
Periòdic mensual, editat clandestinament a Barcelona, en castellà, que preconitzava la monarquia de Joan de Borbó i Battemberg, comte de Barcelona.
Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics N'aparegueren vuit números març-novembre de 1951, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit polític
Sector del PSUC que seguí Joan Comorera, el seu secretari general, quan aquest fou expulsat el 1949 del partit.
Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976
Copa Thälmann
Esport general
Competició i festival esportiu disputat a l’abril del 1936 a Barcelona.
Fou organitzada pel Comitè Català pro Esports Populars i comprengué competicions de futbol, natació, boxa, atletisme, lluita i gimnàstica Tenia per objectiu la promoció de l’esport popular i se celebrà en un ambient amb fortes connotacions polítiques La competició prengué el nom del dirigent comunista alemany Ernst Thälmann, símbol de la resistència antifeixista i detingut pels nazis alemanys el 1933 Amb aquesta competició s’intentava avaluar la capacitat organitzativa del Comitè Català pro Esport Popular que al juliol del mateix any havia d’organitzar l’Olimpíada Popular
Vaga General del 1917
Història
Moviment vaguístic que tingué lloc a l’Estat espanyol per l’agost del 1917, dins el marc de la crisi política general del 1917 (Assemblea de Parlamentaris).
Precipitada per una vaga de ferroviaris a València juliol, la vaga general revolucionària fou declarada el 13 d’agost per la UGT i la CNT, amb el suport del PSOE i dels partits republicans, amb la finalitat que es constituís un govern provisional que convoqués eleccions a Corts Constituents El comitè de vaga, format per FLargo y Caballero i D Anguiano UGT i JBesteiro i ASaborit PSOE, fou detingut l’exèrcit controlà la situació del cap de tres dies d’aldarulls, sobretot a les zones industrials, amb un saldo de 70 morts, centenars de ferits i 2 000 empresonats
ducat de Buckingham
Història
Títol concedit el 1444 a favor de Humphrey Stafford, quart comte de Buckingham, fins a l’execució (1521) d’Eduard Stafford, tercer duc.
Fou concedit de nou el 1623 a George Villiers, que ja era comte 1617 i marquès 1618 del mateix nom El ducat i el marquesat s’extingiren el 1687 a la mort del seu fill George Villiers El títol fou detingut posteriorment pels Sheffield de Normanby 1703-35 i pels Temple Grenville 1703-1861 L’origen del comtat de Buckingham no és clar Sembla que el primer comte fou Walter Giffard mort el 1102, senyor de Longueville Normandia El títol s’extingí en morir 1176 el tercer comte, Richard de Clare El 1377 fou concedit de nou a Thomas of Woodstock, duc de Gloucester, i passà 1438 als…
Totes les bèsties de càrrega
Literatura catalana
Novel·la de Manuel de Pedrolo, publicada el 1967.
Narra l’aventura d’un home innominat, i per extensió de tot un poble, sotmès a un procés anorreador de la seva identitat, amb la intenció d’as-similar-lo a la de l’ocupant El protagonista ésobligat a assistir a una triple intervenció quirúrgica que fan a la mare al cervell, al cor i al sexe Perquè denuncia que la volen despersonalitzar, i creu que l’han morta, és empresonat Alliberat per un atzar que forma part del judici, torna a casa, on ara viuen altres fills de la mare i d’on, fugint d’un escorcoll policial, pot salvar una adolescent que, com totes les del seu poble, havia de ser…
La Festa del Blat
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 87 min., dirigida per Josep de Togores i Muntades [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cóndor Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1896 d’Àngel Guimerà GUIÓ Jde Togores FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mercedes Ramos, Lola Arquimbau, Emili Armengol i la intervenció d’una comparseria de dues mil persones ESTRENA Barcelona, 02071914 Sinopsi Jaume, un jove operari, fuig a la muntanya per no ésser detingut El dia de la celebració de la Festa del Blat, els promesos Oriola, una rica hereva, i Vicentó recullen Jaume extenuat al mig del camí Aquest entra a treballar a la masia de l’oncle de la noia Vicentó,…
El signo de la tribu
Cinematografia
Pel·lícula del 1915; ficció de 197 min., dirigida per Joan Maria Codina [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Condal Films Barcelona FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Carmen Villasán, Gerard Peña, Emili Armengol, Héctor Quintanilla, Josep Reigueda, Pau Prou de Vendrell, Misericòrdia Ginestà, la ballerina Corna ESTRENA Barcelona, 21051915, Madrid, 28051917 Sinopsi Curro, cap d’una tribu de gitanos, té dues filles, Azucena, somniadora i egoista, i Dora, una ànima caritativa El bandit César s’escapa de la presó i demana ajuda a Azucena, que l’integra a la seva tribu Tots dos tramen un pla per robar diners del campament i fugir, però provoquen un…
Carmen o la hija del bandido
Cinematografia
Pel·lícula del 1911; ficció de 25 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ R de Baños, A Marro FOTOGRAFIA R de Baños blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Concha Lorente ESTRENA Barcelona, desembre del 1911 Sinopsi Mort Diego de Robles, cap d’una de les partides de bandolers que al segle XVII actuen als Pirineus, la seva filla, Carmen, ocupa el seu lloc La noia s’enamora de Salvador, un pintor que havia estat presoner dels seus homes i que la correspon, davant la gelosia de Diabolino, el lloctinent del grup Els carrabiners del virrei descobreixen l’amagatall dels bandolers i els capturen, però Carmen…
Màscara de ferro
Història
Nom amb què és conegut un individu detingut durant molts anys, sempre sota la custòdia de Saint-Mars, a Pinerolo, a l’illa de Sainte-Marguerite i, del 1698 al 1703, a la Bastilla.
Hom creu que portava el rostre permanentment cobert amb una màscara de vellut amb articulacions de ferro Sobre la seva identitat foren fetes moltes suposicions, i alguns opinaven que es tractava d’un germà bessó de Lluís XIV, fet desaparèixer per evitar la qüestió successòria També fou identificat amb el comte Ercole Antonio Mattioli Des del començament del s XVIII, nombroses obres literàries han tractat d’aquest tema