Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Pacem in terris
Encíclica del papa Joan XXIII, publicada l’11 d’abril de 1963.
Tracta de la idea de la pau que cal fonamentar en la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat Analitza els drets i els deures de l’home, les relacions dels ciutadans amb el poder públic i la manera com s’han de regir les comunitats polítiques
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Dret
Text que precedia la constitució francesa de l’any III (1795).
De to molt més moderat que les declaracions del 1789 i del 1793, responia a les noves circumstàncies que donaven la direcció de l’estat a l’alta burgesia La igualtat de tots els homes restava reduïda a igualtat davant la llei Hom repetí la definició de propietat del 1793 i n'hi afegí una de deures
Conferència sobre la Cooperació Econòmica Internacional
Conferència que, en 1975-77, reuní a París 19 països en via de desenvolupament, 7 països industrialitzats i l’aleshores Comunitat Europea.
El 1981 se'n realitzà una altra a Cancún Mèxic La conferència, també anomenada Diàleg Nord-Sud, intentà definir un nou ordre econòmic internacional que afavorís el creixement econòmic dels països en via de desenvolupament Tingué com a precedents o corollaris la UNCTAD, la declaració sobre l’establiment d’un nou ordre econòmic internacional i el seu pla d’acció 1974, la Carta de Deures i Drets Econòmics dels Estats 1974, l’establiment del Fons Comú per a Primeres Matèries 1979 i la reconsideració del marc legal del GATT a la Ronda de Tòquio 1979, entre d’altres
Pax Christi
Organització internacional catòlica per a la pau.
De primer fou un simple moviment nascut a Lorda 1945, en ocasió d’una assemblea de catòlics francesos i alemanys La primera finalitat de pregar per la pau entre els pobles s’anà transformant també en acció concreta El 1950 Pax Christi es convertí en una associació internacional, que té per finalitat difondre l’esperit de pau evangèlica i formar els catòlics amb vista a llurs deures internacionals Periòdicament organitza assemblees internacionals, marxes pacífiques, treballs en comú, etc A Catalunya, ultra un compromís polític i una acció de denúncia de tortures, està unida a…
Universitat i Consell General de Menorca
Història
Organisme representatiu de l’illa de Menorca, instaurat arran de la conquesta catalana.
De la universitat general, radicada a Ciutadella, depenien les particulars de Ciutadella, Maó, Alaior i es Mercadal i Castell de Santa Àgueda, en les quals eren representats els braços dels cavallers, ciutadans, pagesos i menestrals Les universitats foranes sostingueren freqüents disputes amb la general de Ciutadella El governador de Menorca, Galceran de Requesens, dictà la sentència del 1439, confirmada per Alfons el Magnànim el 1442, on fixava la composició de la Universitat i Consell General en 4 jurats i 10 consellers de la de Ciutadella, 4 consellers de Maó, 2 síndics i 1 conseller des…
Gentil
Literatura catalana
Heroi del poema Canigó, de Jacint Verdaguer, al centre de la triple trama guerrera, amorosa i expiatòria.
Gentil és un personatge de ficció creat per Verdaguer a partir de la llegenda del cavaller d’Enveig, que és a l’origen de la fundació del monestir de Cuixà Canigó , cant IX Tot just armat cavaller, el seu pare, Tallaferro, i el seu oncle Guifré, condemnen el seu amor per la pastora Griselda i li confien la defensa del castell estratègic de Rià Però, a la nit, contemplant les congestes del cim del Canigó, l’escuder l’enganya dient-li que les congestes són talismans que li faran possible l’amor de Griselda Gentil emprèn l’ascensió al cim i, en arribar-hi, és víctima de l’encís de↑ Flordeneu ,…
Fuero de los españoles
Dret constitucional
Text legal que definia els drets i deures dels ciutadans de l’Estat espanyol durant el franquisme.
Elaborat per les corts espanyoles i promulgat pel cap de l’estat el 17 de juliol de 1945, fou modificat el 10 de gener de 1967 Tenia caràcter de llei fonamental Reconeixia com a drets, entre altres, la intimitat i la seguretat personals, la lliure expressió del pensament i la llibertat de reunió i d’associació per a fins lícits que no atemptessin contra els principis fonamentals de l’estat Els drets reconeguts podien ésser suspesos totalment o parcialment mitjançant un decret llei Fou derogat per la Constitució del 1978
els Diàlegs
Nom donat al conjunt de les obres de Plató escrites en forma de diàleg, que inclou tota l’obra de Plató, llevat de l’Apologia de Sòcrates i les Lletres.
Hom els ha classificats en tres grups diàlegs de joventut, diàlegs de maduresa i diàlegs de vellesa En els diàlegs de joventut , escrits abans del primer viatge a Sicília 338 aC, Plató tracta temes de procedència socràtica amb l’afany de rehabilitar la figura del seu mestre Fruit d’aquesta època són el Critó , sobre els deures cívics, l' Hípies menor , sobre la mentida i la veritat, el Gòrgies , on contraposa el dret de la justícia i el de la força, l' Alcibíades , sobre la justícia, el Menó , on nega la possibilitat d’ensenyar la virtut, l' Ió , sobre la poesia, l' Hípies major , sobre la…
llei de Política Lingüística a Catalunya
Llei del Parlament de Catalunya que regula l’ús del català.
Entrà en vigor l’any 1998 i consisteix en una reforma de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya del 1983 La nova llei fou aprovada amb un ampli consens CiU, PSC, IC-Els Verds i el PI, però amb l’oposició del PP i ERC, i l’abstenció del PCC Mentre que ERC considerà la llei insuficient, el PP la trobà innecessària i que vulnerava la llibertat d’ús de les dues llengües cooficials Elaborada pel conseller Joan Maria Pujals, la llei consta de trenta-nou articles, vuit disposicions addicionals, tres de transitòries i tres de finals l’articulat es distribueix en set capítols capítol…
Curial
Literatura catalana
Protagonista masculí de la novel·la cavalleresca del segle XV Curial e Güelfa.
Es tracta d’un heroi que encarna totes les qualitats del cortesà ideal del seu temps, sense perdre, però, la dimensió humana Curial és perfecte com a cavaller, però té defectes com a home li agraden els plaers i les riqueses, i aquestes inclinacions afectaran la seva existència, entesa com a història d’una ascensió social D’origen humil i d’extraordinària bellesa, s’enamora de Güelfa, la germana del marquès de Montferrat, el seu senyor, i gràcies a la seva protecció esdevé un prestigiós cavaller digne de l’amor de la seva dama El camí d’ascensió social a través de la cavalleria duu Curial a…