Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
erínia
Mitologia
Cadascuna de les divinitats gregues anomenades pels romans fúries
.
A partir dels poemes homèrics, llur missió és de venjar els crims, especialment a l’interior de la família i del clan i, com a protectores de l’ordre social, castiguen els delictes susceptibles de torbar-lo Amb la creença en el més enllà, hom les concep com les divinitats dels càstigs infernals, funció apuntada en Homer i manifestada clarament a l’Eneida
Nornes
Mitologia
Divinitats secundàries de la mitologia germànica que fixaven, des del naixement, el destí dels homes i la sort en els combats (en aquest darrer punt eren semblants a les Valquíries).
Potser per influència de les Parques clàssiques, formaven una tríada Urd, Verdandi i Skuld de filadores A Anglaterra, la tradició popular servava, en època de Shakespeare, el record d’unes divinitats semblants les tres Weirdsisters del Macbeth
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Doris
Mitologia
Filla d’Oceà i de Tetis.
Amb Nereu engendrà les Nereides, divinitats marines, i també l’heroi Nerites
Tanit
Mitologia
Deessa púnica, el nom de la qual sembla d’origen líbic.
Divinitat lunar, assimilada, a l’època romana, a la verge Caelestis , era, alhora, una deessa mare o de la fecunditat tenia com a atributs la magrana, els coloms, l’espiga, etc Ella i Ba'al Ḥammon, amb el qual comparteix el signe dit de Tanit, eren les divinitats més importants de Cartago
Daikoku
Mitologia
Una de les set divinitats japoneses de la felicitat.
És representat amb un martell a la mà i un sac buit al costat, o també assegut sobre uns quants sacs d’arròs
Temis
Mitologia
Deessa grega.
Filla d’Urà i Gea, pertany a la raça dels titans i, com a deessa de les lleis eternes, figura entre les esposes divines de Zeus Una tradició, representada només per Èsquil, la fa mare de Prometeu Personificació de la justícia i de la llei, és una de les poques divinitats de la primera generació que ha estat associada als olímpics Hom li atribueix molts oracles i un gran coneixement dels secrets de l’art de l’endevinació
Abrasax
Mitologia
Divinitat gnòstica.
Sembla que fou Basílides s II aC, el principal teòric del gnosticisme, qui n'exposà la natura i la significació Seria el Déu suprem, identificable amb Jahvè, amb Mitra i amb el sol Amb la seva triple virtut activa creà tres mons el dels esperits, el de la matèria informe i el dels éssers actualitzats per la redempció cristiana En derivaven 365 divinitats inferiors, que presidien els dies de l’any De fet, la suma del valor numèric de les lletres gregues ἀβρασαξ dóna exactament 365
Anat
Mitologia
Deessa síria.
Germana i esposa de Baal, apareix en una sèrie de textos mítics com el Cicle de Baal i Anat escrits en ugarític i trobats a Ras Shamra Ugarit A partir del Regne Nou entrà també a formar part, com altres divinitats asiàtiques, del panteó egipci, on fou considerada una deessa guerrera, protectora del faraó Ramsès II li aixecà un temple a Pi-Ramsès, la residència reial, i una de les seves filles i esposa es deia Bint-Anat El seu culte perdurà a Egipte fins a l’època romana
Hera
Mitologia
Divinitat olímpica, filla de Cronos, germana i muller de Zeus i dea de la vida matrimonial.
Venerada antigament a Argos, fou associada al pare dels déus, i ocupà un lloc de preeminència per damunt de les altres divinitats, que passaren a ésser amants del seu marit Això originà la llegenda de la infidelitat de Zeus i de la gelosia d’Hera El seu culte s’estengué per tot Grècia i el sud d’Itàlia li foren dedicats santuaris l’Herèon d’Argos, els de Samos i d’Olímpia, etc Hom n'ha conservat nombroses estàtues, entre les quals se'n destaca una d’acèfala al Musée du Louvre, de París